Salta al contingut
Classes de reforç

Flashcards: Solubilitat i equilibris de precipitació

Química · 2n Batxillerat · 21 targetes

Llegeix la pregunta, intenta respondre-la de memòria i gira la targeta. Marca «La sé» o «A repassar»: al final pots repetir només les que t'han costat.

Totes les targetes del tema

Per fer-hi una ullada ràpida o repassar-les en paper.

  1. 1. Què vol dir que una dissolució d'una sal poc soluble és saturada?

    Que ja no admet més sal a aquella temperatura: el sòlid del fons i els ions dissolts estan en equilibri dinàmic (se'n dissol tant com en precipita).

  2. 2. Què és la solubilitat ss d'una sal?

    La concentració de sal dissolta en la dissolució saturada, en mol/L\mathrm{mol/L} o en g/L\mathrm{g/L}. Passes de l'una a l'altra multiplicant o dividint per la massa molar.

  3. 3. Què és el producte de solubilitat KsK_s?

    La constant de l'equilibri de dissolució d'una sal poc soluble: el producte de les concentracions dels ions en equilibri, cadascuna elevada al seu coeficient. El sòlid no hi apareix.

  4. 4. Escriu l'equilibri de dissolució i el KsK_s del fluorur de calci.

    CaF2(s)⇌Ca2+(aq)+2 F−(aq)\mathrm{CaF_2(s) \rightleftharpoons Ca^{2+}(aq) + 2\,F^-(aq)} i Ks=[Ca2+][F−]2K_s = [\mathrm{Ca^{2+}}][\mathrm{F^-}]^2: el coeficient 2 passa a exponent.

  5. 5. Quina relació hi ha entre KsK_s i ss en una sal de tipus AB\mathrm{AB}, com l'AgCl\mathrm{AgCl}?

    Cada ió té concentració ss: Ks=s2K_s = s^2, d'on s=Kss = \sqrt{K_s}.

  6. 6. En el CaF2\mathrm{CaF_2}, una sal de tipus AB2\mathrm{AB_2}, com s'expressa KsK_s en funció de ss?

    [Ca2+]=s[\mathrm{Ca^{2+}}] = s i [F−]=2s[\mathrm{F^-}] = 2s: Ks=s⋅(2s)2=4s3K_s = s\cdot(2s)^2 = 4s^3. Val igual per a una sal A2B\mathrm{A_2B}, com l'Ag2CrO4\mathrm{Ag_2CrO_4}.

  7. 7. Error típic: posar [Ag+]=s[\mathrm{Ag^+}] = s en una sal com l'Ag2CrO4\mathrm{Ag_2CrO_4}. Què és el correcte?

    Cada ió val el seu coeficient per ss: [Ag+]=2s[\mathrm{Ag^+}] = 2s. Després aquest 2s2s també s'eleva al quadrat dins de KsK_s.

  8. 8. Pots dir sempre que la sal amb el KsK_s més petit és la menys soluble?

    Només si les sals són del mateix tipus (totes AB\mathrm{AB}, per exemple). Si no, calcula la ss de cada una: el CaF2\mathrm{CaF_2} té un KsK_s més petit que el BaSO4\mathrm{BaSO_4}, però és més soluble.

  9. 9. Com fas servir el quocient de reacció QQ per saber si es formarà precipitat?

    Calcules QQ com KsK_s, però amb les concentracions del moment. Si Q>KsQ > K_s, precipita; si Q=KsQ = K_s, la dissolució és saturada; si Q<KsQ < K_s, no precipita.

  10. 10. Error típic: calcular QQ en mesclar dues dissolucions amb les concentracions de cada flascó. Què és el correcte?

    En mesclar, cada ió es dilueix en el volum total: recalcula'n la concentració amb el volum final abans de fer QQ.

  11. 11. Què és l'efecte de l'ió comú en un equilibri de solubilitat?

    Si afegeixes un ió que ja hi és, l'equilibri es desplaça cap al sòlid i la solubilitat baixa. És Le Châtelier: KsK_s no canvia, només depèn de la temperatura.

  12. 12. Com calcules la solubilitat d'una sal AB\mathrm{AB} en una dissolució que ja conté l'ió B\mathrm{B} a concentració cc?

    Ks=s⋅(c+s)≈s⋅cK_s = s\cdot(c + s) \approx s\cdot c, perquè ss és molt petita comparada amb cc. D'aquí, s=Ks/cs = K_s/c, molt menys que en aigua pura.

  13. 13. Per al CaF2\mathrm{CaF_2}, quin ió comú fa baixar més la solubilitat, a igual concentració: el Ca2+\mathrm{Ca^{2+}} o el F−\mathrm{F^-}?

    El F−\mathrm{F^-}: entra al quadrat a KsK_s, i la solubilitat baixa molt més que si afegeixes la mateixa concentració de Ca2+\mathrm{Ca^{2+}}.

  14. 14. Si afegeixes més sòlid a una dissolució ja saturada, què passa amb la concentració dels ions?

    Res: el sòlid no surt a KsK_s i la dissolució ja és saturada. Simplement queda més sòlid al fons.

  15. 15. Com afecta la temperatura la solubilitat d'una sal?

    Canvia KsK_s. Si la dissolució és endotèrmica (la majoria de sals), la solubilitat augmenta en escalfar; si és exotèrmica, com la del Ca(OH)2\mathrm{Ca(OH)_2}, disminueix.

  16. 16. Quines sals poc solubles es dissolen més en medi àcid, i per què?

    Les que tenen un anió bàsic, com OH−\mathrm{OH^-}, CO32−\mathrm{CO_3^{2-}} o F−\mathrm{F^-}: l'H3O+\mathrm{H_3O^+} el consumeix i l'equilibri es desplaça cap a la dissolució. Amb Cl−\mathrm{Cl^-}, anió d'àcid fort, el pH no hi influeix.

  17. 17. Per què un àcid pot dissoldre del tot el carbonat de calci (el marbre, la pedra calcària)?

    L'àcid transforma el carbonat en CO2\mathrm{CO_2}, que s'escapa com a gas: l'equilibri de solubilitat es desplaça sense parar cap a la dissolució. CaCO3+2 H+→Ca2++CO2+H2O\mathrm{CaCO_3 + 2\,H^+ \rightarrow Ca^{2+} + CO_2 + H_2O}.

  18. 18. Com calcules el pH a partir del qual comença a precipitar un hidròxid M(OH)n\mathrm{M(OH)_n}?

    Treus [OH−][\mathrm{OH^-}] de Ks=[Mn+][OH−]nK_s = [\mathrm{M^{n+}}][\mathrm{OH^-}]^n amb la concentració del catió, calcules el pOH\mathrm{pOH} i, a 25 ∘C25\ ^\circ\mathrm{C}, fas pH=14−pOH\mathrm{pH} = 14 - \mathrm{pOH}.

  19. 19. Afegeixes a poc a poc un reactiu precipitant a una dissolució amb dos ions. Quin precipita primer?

    El que arriba abans a Q=KsQ = K_s, és a dir, el que necessita menys concentració de reactiu. Calcula-la per a cada ió: no sempre és el de KsK_s més petit.

  20. 20. En una anàlisi per precipitació, per què s'afegeix un excés de reactiu precipitant?

    Per l'efecte de l'ió comú: l'excés fa que l'ió que vols determinar quedi dissolt en una quantitat negligible i la precipitació sigui pràcticament completa.

  21. 21. Per què el producte de solubilitat només es fa servir amb sals poc solubles?

    Perquè l'expressió amb concentracions només descriu bé dissolucions diluïdes. En una sal molt soluble, la dissolució saturada és massa concentrada perquè KsK_s tingui sentit.

Altres flashcards de Química 2n Batxillerat

Següent tema: Formulació i nomenclatura (repàs PAU) →