Salta al contingut
Classes de reforç

Flashcards: Enllaç químic

Física i Química · 1r Batxillerat · 29 targetes

Llegeix la pregunta, intenta respondre-la de memòria i gira la targeta. Marca «La sé» o «A repassar»: al final pots repetir només les que t'han costat.

Totes les targetes del tema

Per fer-hi una ullada ràpida o repassar-les en paper.

  1. 1. Què diu la regla de l'octet?

    Els àtoms s'enllacen per aconseguir una configuració estable, amb 8 electrons a l'última capa (2 a l'hidrogen).

  2. 2. Entre quins elements es forma l'enllaç iònic i què hi fan els electrons?

    Entre un metall i un no-metall. El metall cedeix electrons (catió) i el no-metall els agafa (anió); els ions de signe contrari s'atrauen.

  3. 3. Els compostos iònics formen molècules?

    No: formen una xarxa cristal·lina ordenada d'ions, que s'atrauen en totes direccions.

  4. 4. Punt de fusió i duresa d'un compost iònic com el NaCl\mathrm{NaCl}?

    Punt de fusió alt, perquè cal trencar tota la xarxa d'ions. Són durs però trencadissos.

  5. 5. Per què un compost iònic sòlid no condueix i dissolt en aigua sí?

    Al sòlid els ions estan fixos a la xarxa; dissolts o fosos es poden moure, i el corrent és moviment de càrregues.

  6. 6. Com dedueixes la fórmula d'un compost iònic a partir de les càrregues dels ions?

    La fórmula ha de ser neutra: compenses les càrregues. Mg2+\mathrm{Mg^{2+}} i Cl−\mathrm{Cl^-} donen MgCl2\mathrm{MgCl_2}; Al3+\mathrm{Al^{3+}} i O2−\mathrm{O^{2-}} donen Al2O3\mathrm{Al_2O_3}.

  7. 7. De què depèn la força de l'enllaç iònic?

    Com més càrrega tenen els ions i més petits són, més fort és l'enllaç i més alt el punt de fusió.

  8. 8. Què és l'enllaç covalent?

    L'enllaç en què dos no-metalls comparteixen electrons per completar l'octet. Cada parell compartit compta per als dos àtoms.

  9. 9. Què és un enllaç covalent simple, doble o triple?

    Un, dos o tres parells d'electrons compartits. Com més parells, més fort i més curt és l'enllaç.

  10. 10. Què mostra una estructura de Lewis i per a què serveix?

    Els electrons de valència: quins parells es comparteixen i quins queden solitaris. És el pas previ per deduir la geometria i la polaritat.

  11. 11. Per què l'hidrogen no pot ser mai l'àtom central d'una estructura de Lewis?

    Perquè només fa un enllaç: amb 2 electrons ja té la capa completa.

  12. 12. Excepcions a l'octet que has de conèixer?

    El beril·li en té prou amb 4 electrons i el bor amb 6. A partir del tercer període, alguns àtoms (S\mathrm{S}, P\mathrm{P}) en poden tenir més de 8.

  13. 13. Idea bàsica del model VSEPR?

    Els grups d'electrons al voltant de l'àtom central es repel·leixen i se separen tant com poden. Un enllaç doble o triple compta com un sol grup.

  14. 14. Geometria segons la VSEPR amb 2, 3 o 4 grups al voltant del central i cap parell solitari?

    2 grups: lineal (CO2\mathrm{CO_2}). 3 grups: triangular plana. 4 grups: tetraèdrica (CH4\mathrm{CH_4}).

  15. 15. Per què l'aigua és angular i l'amoníac piramidal, si tots dos tenen 4 grups al voltant del central?

    Perquè els parells solitaris repel·leixen però no es veuen a la forma final. L'aigua en té 2 (angular); l'amoníac, 1 (piramidal trigonal).

  16. 16. Quan és polar un enllaç covalent?

    Quan els dos àtoms tenen electronegativitat diferent: el més electronegatiu estira els electrons i queda amb càrrega parcial negativa. A O2\mathrm{O_2} és apolar.

  17. 17. Quan és polar una molècula?

    Quan la suma vectorial dels dipols dels enllaços no s'anul·la. Ho decideix la geometria: si és simètrica, els dipols es cancel·len.

  18. 18. Per què el CO2\mathrm{CO_2} és apolar si els seus enllaços són polars?

    Perquè és lineal i simètric: els dos dipols són iguals i oposats, i s'anul·len. L'aigua, angular, sí que és polar.

  19. 19. Per què els compostos covalents moleculars tenen punts de fusió baixos, si l'enllaç covalent és molt fort?

    Perquè per fondre'ls no cal trencar cap enllaç: només cal separar les molècules, i les forces intermoleculars són febles.

  20. 20. Què és un sòlid covalent en xarxa i quines propietats té?

    Una xarxa contínua d'enllaços covalents sense molècules separades, com el diamant o el SiO2\mathrm{SiO_2}. Punts de fusió altíssims i molt durs.

  21. 21. Regla curta de solubilitat?

    El semblant dissol el semblant: les molècules polars es dissolen bé en aigua i les apolars, no.

  22. 22. Com és l'enllaç metàl·lic?

    Els àtoms deixen anar els electrons de valència, que formen un mar d'electrons lliures compartits per tots al voltant dels ions positius.

  23. 23. Per què els metalls condueixen l'electricitat?

    Pels electrons lliures del mar d'electrons, que es poden moure per tot el metall. No són els ions, que estan gairebé fixos.

  24. 24. Per què un metall es pot estirar en fils i un cristall iònic es trenca?

    Al metall les capes llisquen i el mar d'electrons es readapta. Al cristall iònic, desplaçar una capa enfronta ions del mateix signe i es repel·leixen.

  25. 25. Per què un aliatge com l'acer és més dur que el metall pur?

    L'element afegit deforma la xarxa i les capes d'àtoms llisquen pitjor: el material és més dur i menys mal·leable.

  26. 26. Què són les forces de London i a quines molècules hi ha?

    Atraccions entre dipols instantanis, presents a totes les molècules, polars o no. Són les més febles, però creixen amb la massa molecular.

  27. 27. A quines molècules hi ha interaccions dipol-dipol?

    Només a les polars: els extrems amb càrrega parcial oposada s'orienten i s'atrauen. Són més fortes que les de London a igualtat de massa.

  28. 28. Condició perquè hi hagi pont d'hidrogen?

    Que l'hidrogen estigui unit a F\mathrm{F}, O\mathrm{O} o N\mathrm{N}, molt electronegatius i petits. És la força intermolecular més forta.

  29. 29. Com reconeixes en un problema que una substància fa ponts d'hidrogen?

    Per un punt d'ebullició anòmalament alt per a la seva massa: l'aigua bull a 100 ∘C100\ ^\circ\mathrm{C} i el CH4\mathrm{CH_4}, molt per sota de zero.

Altres flashcards de Física i Química 1r Batxillerat

Següent tema: Formulació i nomenclatura →