Flashcards: Estructures de mercat, fallades del mercat i teoria de jocs

Totes les targetes del tema

Per fer-hi una ullada ràpida o repassar-les en paper.

1. 1. Amb quins criteris es classifiquen les estructures de mercat?

   Pel nombre de venedors, pel tipus de producte (homogeni o diferenciat) i per la facilitat d'entrada de noves empreses (barreres d'entrada).

2. 2. Quines són les quatre condicions de la competència perfecta?

   Molts compradors i venedors, producte homogeni, lliure entrada i sortida d'empreses i informació perfecta per a tothom.

3. 3. Per què en competència perfecta cada empresa és preu-acceptant?

   Perquè és molt petita respecte del mercat i el producte és idèntic: si pugés el preu, ningú no li compraria. Accepta el preu que fixen l'oferta i la demanda.

4. 4. En competència perfecta, què passa a llarg termini si les empreses tenen benefici econòmic positiu?

   La lliure entrada atrau empreses noves: l'oferta augmenta, el preu baixa i el benefici econòmic tendeix a zero. Només queda el benefici normal, la retribució que el propietari obtindria en una alternativa.

5. 5. Què és un monopoli?

   Un mercat amb un sol venedor d'un producte sense substituts propers, protegit per barreres d'entrada. És preu-determinant: pot fixar el preu o la quantitat.

6. 6. Posa un exemple de barrera d'entrada legal i un d'econòmica.

   Legal: una patent, una llicència o una concessió pública. Econòmica: el control d'un recurs clau, les economies d'escala o uns costos fixos molt alts.

7. 7. Què és un monopoli natural?

   El cas en què els costos fixos són tan alts i el cost mitjà baixa tant amb la producció que una sola empresa abasteix el mercat més barat que diverses. Exemple: la xarxa d'aigua.

8. 8. Quina quantitat produeix un monopoli per maximitzar el benefici?

   La quantitat en què l'ingrés marginal iguala el cost marginal, $IMg = CMg$. Després cobra el preu que li correspon a la corba de demanda, que és superior al cost marginal.

9. 9. Comparat amb la competència perfecta, quins efectes té un monopoli sobre la quantitat, el preu i l'eficiència?

   Produeix menys i cobra un preu més alt. Hi ha una pèrdua d'eficiència: unitats que els consumidors valoren per sobre del cost marginal i que no es produeixen.

10. 10. Què és un oligopoli?

    Un mercat amb pocs venedors grans en què les decisions de cadascun depenen de com reaccionaran els altres (interdependència). Exemple: els operadors de telefonia.

11. 11. Què és un càrtel?

    Un acord entre les empreses d'un oligopoli per fixar preus o repartir-se el mercat i actuar com si fossin un monopoli. És il·legal i el persegueixen les autoritats de competència.

12. 12. Quins trets té la competència monopolística?

    Molts venedors amb productes diferenciats (marca, disseny, ubicació) i entrada relativament lliure. Cada empresa té un cert poder sobre el seu preu. Exemple: les botigues de roba d'una ciutat.

13. 13. Com es calcula l'índex de Herfindahl-Hirschman (HHI) i què indica?

    Sumant els quadrats de les quotes de mercat en percentatge, $HHI = \sum s_i^2$. Va de prop de 0 (molta competència) a 10.000 (monopoli): com més alt, més concentrat és el mercat.

14. 14. Què és una fallada del mercat? Cita'n les principals.

    Una situació en què el mercat lliure no assigna els recursos de manera eficient. Les principals: el poder de mercat, les externalitats, els béns públics i la informació asimètrica.

15. 15. Què és una externalitat?

    L'efecte d'una activitat sobre tercers que no es paga ni es cobra al mercat. És negativa si els perjudica (contaminació, soroll) i positiva si els beneficia (vacunació, formació).

16. 16. Amb una externalitat negativa, el mercat lliure produeix massa o massa poc? I amb una de positiva?

    Amb una de negativa, massa: el cost social supera el cost privat. Amb una de positiva, massa poc: el benefici social supera el benefici privat.

17. 17. Què és un impost pigouvià i quant hauria de valer?

    Un impost per unitat que fa que qui contamina interioritzi el dany. Idealment és igual al cost extern marginal valorat a la quantitat socialment òptima.

18. 18. Com es pot corregir una externalitat positiva en el consum, com la formació?

    Amb una subvenció igual al benefici extern marginal. Abarateix l'activitat i fa que se'n consumeixi la quantitat socialment òptima.

19. 19. Quan és rival un bé? I quan és excloïble?

    És rival si l'ús que en fa una persona redueix el que queda per a les altres. És excloïble si es pot impedir que el faci servir qui no paga.

20. 20. Classifica els béns segons la rivalitat i l'exclusió.

    Bé privat: rival i excloïble (una entrada de teatre). Bé públic: ni rival ni excloïble (l'enllumenat). Bé de club: excloïble i no rival (televisió de pagament). Recurs de lliure accés: rival i no excloïble (peixos d'un llac).

21. 21. Què és el problema del polissó (free rider)?

    Com que no es pot excloure ningú d'un bé públic, cadascú espera que paguin els altres. Amb aportacions voluntàries se'n produeix massa poc o gens; per això sovint el proveeix el sector públic.

22. 22. Què és la tragèdia dels béns comuns?

    Un recurs rival i de lliure accés s'esgota perquè cadascú n'explota tant com pot: el cost de sobreexplotar-lo es reparteix entre tots. Es corregeix amb quotes, llicències o regulació.

23. 23. Què és la selecció adversa? Posa l'exemple dels cotxes d'ocasió.

    Un efecte de la informació asimètrica. El comprador no distingeix els cotxes bons i paga un preu mitjà; els venedors de cotxes bons es retiren i al mercat només hi queden els dolents.

24. 24. En teoria de jocs, què és una estratègia dominant?

    La que dona a un jugador un pagament més alt sigui quina sigui l'estratègia que triï l'altre jugador.

25. 25. Què és un equilibri de Nash?

    Una combinació d'estratègies en què cap jugador no millora el seu pagament canviant d'estratègia si els altres mantenen la seva.

26. 26. Què mostra el dilema del presoner aplicat a dues empreses?

    Cada empresa té una estratègia dominant, no cooperar (preu baix), però l'equilibri de Nash que en resulta és pitjor per a totes dues que si cooperessin (preu alt).

27. 27. Per què en un joc repetit sense final previst es pot mantenir la cooperació?

    Per l'amenaça de càstig: si trair el pacte fa que l'altre jugador deixi de cooperar per sempre, el guany puntual de trair no compensa les pèrdues dels períodes següents.

28. 28. Un joc pot tenir més d'un equilibri de Nash?

    Sí. En els jocs de coordinació, com triar el mateix estàndard tècnic, n'hi ha diversos (tots dos X o tots dos Y) i cap jugador no té estratègia dominant: el que li convé depèn del que triï l'altre.