Flashcards: Elasticitat i anàlisi cost-benefici

Totes les targetes del tema

Per fer-hi una ullada ràpida o repassar-les en paper.

1. 1. Què mesura l'elasticitat preu de la demanda i com es calcula?

   Com reacciona la quantitat demandada quan canvia el preu: $E_d = \dfrac{\%\Delta Q}{\%\Delta P}$. Sol ser negativa, perquè preu i quantitat van en sentit contrari.

2. 2. Què vol dir que l'elasticitat preu de la demanda d'un bé sigui $-2$?

   Que si el preu puja un 1 %, la quantitat demandada baixa un 2 %. La quantitat reacciona el doble que el preu, en sentit contrari.

3. 3. Com classifiques la demanda segons $|E_d|$?

   $|E_d| > 1$: elàstica. $|E_d| < 1$: inelàstica. $|E_d| = 1$: d'elasticitat unitària. $|E_d| = 0$: perfectament inelàstica (la quantitat no canvia gens).

4. 4. Com es calcula l'elasticitat pel mètode del punt mitjà?

   $E = \dfrac{\Delta Q / \bar{Q}}{\Delta P / \bar{P}}$, on $\bar{Q}$ i $\bar{P}$ són les mitjanes entre el valor inicial i el final.

5. 5. Per què el mètode del punt mitjà i el del punt inicial no donen el mateix?

   Perquè el percentatge depèn de la base. Amb el punt inicial, pujar o baixar entre els mateixos dos preus dona elasticitats diferents; amb el punt mitjà, la mateixa.

6. 6. Com es calcula l'elasticitat en un punt d'una demanda lineal $Q = a - bP$?

   $E_d = -b\,\dfrac{P}{Q}$. Encara que el pendent sigui constant, l'elasticitat canvia al llarg de la recta: en valor absolut, creix com més alt és el preu.

7. 7. En una demanda lineal, on és unitària l'elasticitat?

   Al punt mitjà de la recta, $P = \dfrac{a}{2b}$. Allà l'ingrés total és màxim; per sobre d'aquest preu la demanda és elàstica, i per sota, inelàstica.

8. 8. Demanda elàstica: què passa amb l'ingrés total si baixes el preu?

   Augmenta, perquè la quantitat venuda puja proporcionalment més del que baixa el preu. Si el puges, l'ingrés total baixa.

9. 9. Si la quantitat reacciona poc al preu, et convé pujar-lo per ingressar més?

   Sí. Amb demanda inelàstica, si puges el preu un 10 %, les vendes cauen menys d'un 10 % i l'ingrés total creix.

10. 10. Elasticitat unitària: què passa amb l'ingrés total si canvia el preu?

    No canvia: la variació de la quantitat compensa exactament la del preu.

11. 11. Quins factors fan que la demanda d'un bé sigui més elàstica?

    Que tingui substitutius propers, que pesi molt en el pressupost i que no sigui imprescindible. Per això la sal, barata i sense substituts, té una demanda molt inelàstica.

12. 12. Per què la demanda sol ser més elàstica a llarg termini que a curt?

    Perquè amb temps els consumidors troben substitutius i canvien hàbits. A curt termini, en canvi, tenen poc marge per reaccionar a una pujada de preu.

13. 13. Què és l'elasticitat renda de la demanda?

    Com reacciona la quantitat demandada quan canvia la renda: $E_R = \dfrac{\%\Delta Q}{\%\Delta R}$.

14. 14. Com classifiques un bé segons la seva elasticitat renda?

    $E_R < 0$: bé inferior. $0 < E_R < 1$: bé normal necessari. $E_R > 1$: bé de luxe.

15. 15. Què és l'elasticitat creuada entre dos béns X i Y?

    Com reacciona la demanda de X quan canvia el preu de Y: $E_{XY} = \dfrac{\%\Delta Q_X}{\%\Delta P_Y}$.

16. 16. Què indica el signe de l'elasticitat creuada?

    Positiva: béns substitutius. Negativa: béns complementaris. Zero: béns independents.

17. 17. Què és l'elasticitat preu de l'oferta i com es classifica?

    Com reacciona la quantitat ofertada quan canvia el preu: $E_o = \dfrac{\%\Delta Q_o}{\%\Delta P}$. És positiva; si és més gran que 1, l'oferta és elàstica.

18. 18. Per què l'oferta de molts béns és poc elàstica a curt termini?

    Perquè la capacitat de producció no es pot ampliar de seguida: cal temps per sembrar, comprar maquinària o deixar madurar un producte com el formatge.

19. 19. Què és la discriminació de preus i en què es basa?

    Cobrar preus diferents a grups de clients amb elasticitats diferents. Convé pujar el preu al grup de demanda inelàstica i no al de demanda elàstica.

20. 20. Què és l'anàlisi cost-benefici?

    Comparar tots els costos i beneficis d'un projecte, també els socials que no tenen preu de mercat (salut, medi ambient), per decidir si s'ha de fer.

21. 21. Què indica la raó benefici/cost d'un projecte?

    Beneficis dividits per costos. Si és més gran que 1, els beneficis superen els costos i el projecte compensa.

22. 22. Per què cal actualitzar els imports futurs abans de comparar-los?

    Perquè un euro d'avui val més que un euro futur: el podries invertir i obtenir-ne interessos. Per comparar, portes tots els imports al moment actual amb una taxa d'actualització.

23. 23. Fórmula del valor actual d'un import $F$ que es cobra d'aquí a $n$ anys?

    $\mathrm{VA} = \dfrac{F}{(1+i)^n}$, on $i$ és la taxa d'actualització en tant per u.

24. 24. Què és el VAN i quan convé fer el projecte?

    $\mathrm{VAN} = -I_0 + \dfrac{F_1}{1+i} + \dfrac{F_2}{(1+i)^2} + \cdots$: els fluxos futurs actualitzats menys la inversió inicial. Si $\mathrm{VAN} > 0$, el projecte convé.

25. 25. Què passa amb el VAN si puja la taxa d'actualització?

    Baixa, perquè els fluxos futurs valen menys avui. Un projecte rendible amb una taxa baixa pot tenir VAN negatiu amb una taxa alta.

26. 26. Per què cal estimar amb prudència els beneficis socials d'un projecte públic?

    Perquè són difícils de mesurar. Si es sobrevaloren, un projecte que en realitat té VAN negatiu pot semblar rendible i es malbaraten recursos públics.