Flashcards: Diner, sistema financer i política monetària

Totes les targetes del tema

Per fer-hi una ullada ràpida o repassar-les en paper.

1. 1. Quines són les tres funcions del diner?

   Mitjà de canvi (s'accepta en els pagaments), unitat de compte (s'hi expressen els preus i permet comparar-los) i reserva de valor (permet guardar poder de compra per al futur).

2. 2. Què és el diner fiduciari?

   El diner que no té valor per si mateix i s'accepta per la confiança que inspira i perquè la llei l'imposa com a mitjà de pagament (curs legal), com els bitllets i les monedes d'euro.

3. 3. Què és el diner bancari?

   Els dipòsits a la vista dels bancs, que es fan servir per pagar amb transferències i targetes. És la part més gran de la quantitat de diner d'una economia.

4. 4. Què inclou l'agregat monetari M1 segons el BCE?

   L'efectiu en mans del públic més els dipòsits a la vista. És l'agregat més líquid.

5. 5. Què afegeixen M2 i M3 a l'agregat anterior?

   M2 afegeix a M1 els dipòsits a termini fins a 2 anys i amb preavís fins a 3 mesos. M3 hi afegeix cessions temporals, participacions en fons del mercat monetari i valors de deute fins a 2 anys.

6. 6. Quina funció fa el sistema financer?

   Canalitza l'estalvi de qui en té cap a qui necessita finançament. Els bancs hi fan d'intermediaris: capten dipòsits i concedeixen préstecs.

7. 7. Què és el coeficient de caixa (o d'encaix)?

   El percentatge dels dipòsits que els bancs han de mantenir com a reserves. La resta la poden prestar.

8. 8. Com creen diner els bancs?

   Presten part de cada dipòsit; el préstec es gasta i torna a ser dipositat en un altre banc, que en torna a prestar una part. Cada ronda crea dipòsits nous.

9. 9. Fórmula del multiplicador bancari màxim.

   $m = 1/c$, amb $c$ el coeficient de caixa en tant per u. Els dipòsits totals màxims són el dipòsit inicial per $m$. Amb $c = 0{,}1$, $m = 10$.

10. 10. Què és la base monetària?

    L'efectiu en mans del públic més les reserves dels bancs, $B = E + R$. És el diner que crea directament el banc central.

11. 11. Si el públic guarda més efectiu, què passa amb el multiplicador monetari?

    Baixa: amb $M = \dfrac{1+k}{k+c}\,B$, si puja $k$ (efectiu sobre dipòsits) torna menys diner als bancs i es creen menys dipòsits a partir de la mateixa base.

12. 12. Fórmula de l'interès simple.

    $I = C_0 \cdot i \cdot t$: els interessos es calculen sempre sobre el capital inicial $C_0$, amb $i$ el tipus anual en tant per u i $t$ els anys.

13. 13. Fórmula de l'interès compost.

    $C_t = C_0\,(1+i)^t$: els interessos s'afegeixen al capital i també generen interessos. Per a més d'un any, dona més que l'interès simple.

14. 14. Què és la TAE i per què és útil?

    La taxa anual equivalent: el tipus anual que realment guanyes o pagues tenint en compte la freqüència de liquidació dels interessos i les comissions. Permet comparar productes diferents.

15. 15. Què diu la regla del 72?

    Que un capital a interès compost es duplica en uns $72/i$ anys, amb $i$ en %. Al 4 % anual, en uns 18 anys.

16. 16. En un préstec amb quotes constants, per què les primeres quotes són gairebé tot interessos?

    Perquè l'interès de cada quota es calcula sobre el capital pendent, que al principi és molt gran. Amb el temps, la part d'amortització creix i la d'interessos baixa.

17. 17. Quina diferència hi ha entre una hipoteca a tipus fix i una a tipus variable?

    Amb la fixa, el tipus no canvia en tot el termini. Amb la variable, el tipus és un índex de referència (com l'euríbor) més un diferencial, i la quota canvia quan canvia l'índex.

18. 18. Quina relació hi ha entre rendibilitat i risc d'una inversió?

    En general, com més rendibilitat esperada, més risc. Per a un fons d'emergència convé un producte segur i líquid; per a un termini molt llarg, es pot assumir més risc.

19. 19. Tipus d'interès real ex ante i ex post: quina diferència hi ha?

    L'ex ante es calcula amb la inflació esperada i l'ex post amb la que hi ha hagut. Si la inflació supera l'esperada, hi guanya qui deu (l'emissor del bo) i hi perd qui ha prestat.

20. 20. Quin és l'objectiu principal del Banc Central Europeu?

    L'estabilitat de preus a la zona euro: una inflació del 2 % a mitjà termini. Per aconseguir-ho, dirigeix la política monetària.

21. 21. Quins instruments de política monetària té un banc central?

    Els tipus d'interès oficials, les operacions de mercat obert (comprar o vendre deute per injectar o retirar liquiditat) i el coeficient de reserves obligatòries.

22. 22. Què fa un banc central amb una política monetària expansiva i quan l'aplica?

    Baixa els tipus oficials, compra deute o redueix el coeficient de reserves. L'aplica en una recessió o amb inflació baixa, per abaratir el crèdit i estimular el consum i la inversió.

23. 23. Com actua una política monetària restrictiva i amb quin objectiu?

    Puja els tipus oficials, ven deute o augmenta el coeficient de reserves. L'aplica quan la inflació és per sobre de l'objectiu, per frenar la demanda.

24. 24. Quina cadena d'efectes espera un banc central quan puja el tipus oficial?

    Els bancs encareixen préstecs i hipoteques, les llars consumeixen menys i les empreses inverteixen menys; la demanda agregada baixa i la inflació es modera.

25. 25. Per què la política monetària té límits davant d'una inflació de costos energètics?

    Pujar els tipus frena la demanda, però no abarateix l'energia. Pot contenir la inflació a costa de menys activitat i més atur.

26. 26. Què protegeix el Fons de Garantia de Dipòsits?

    Si un banc fa fallida, garanteix els dipòsits fins a 100.000 € per titular i entitat. No cobreix les pèrdues de valor de les inversions en borsa ni les criptomonedes.

27. 27. Per què una criptomoneda compleix malament les funcions del diner?

    És molt volàtil: no serveix bé com a unitat de compte ni com a reserva de valor, i és poc acceptada com a mitjà de canvi. A més, no té el suport de cap banc central.

28. 28. Què caracteritza la banca ètica?

    Només finança projectes que compleixen criteris socials i ambientals, i és transparent: publica a qui presta. A canvi, sovint ofereix una rendibilitat una mica més baixa.