Flashcards: Evolució

Totes les targetes del tema

Per fer-hi una ullada ràpida o repassar-les en paper.

1. 1. Què és una espècie segons el concepte biològic?

   Un conjunt d'individus que es poden reproduir entre ells i tenir descendència fèrtil, i que estan aïllats reproductivament d'altres grups.

2. 2. El cavall i l'ase tenen un fill, la mula. Són de la mateixa espècie?

   No. La mula és estèril, i el concepte biològic d'espècie exigeix descendència fèrtil, no només que es puguin creuar.

3. 3. En quins casos no es pot aplicar el concepte biològic d'espècie?

   En organismes sense reproducció sexual, com els bacteris, i en els fòssils, que no es poden posar a criar. També hi ha casos límit d'espècies properes que de vegades tenen descendents fèrtils.

4. 4. Error típic: qui evoluciona, l'individu o la població?

   La població. Un individu neix i mor amb els seus gens; el que canvia al llarg de les generacions són les proporcions dels gens de la població.

5. 5. Quin paper té la mutació en l'evolució?

   És l'origen últim de la variabilitat: crea els al·lels nous, que després la reproducció sexual barreja. Sense variabilitat prèvia, la selecció no té res sobre què actuar.

6. 6. Com funciona la selecció natural?

   En una població hi ha variabilitat; els individus amb trets que els fan sobreviure i reproduir-se millor en aquell ambient deixen més descendència, i aquests trets es fan més freqüents.

7. 7. La selecció natural crea els trets nous?

   No: els trets nous els crea la mutació. La selecció només afavoreix variacions que ja hi eren (supervivència diferencial).

8. 8. Què és la deriva genètica i on té més força?

   El canvi de les proporcions dels gens d'una població per pur atzar, no per avantatge. Té molta força en poblacions petites.

9. 9. Un al·lel que no era perjudicial desapareix d'una població petita. Selecció o deriva?

   Deriva genètica: la selecció no és a l'atzar i elimina el que és desavantatjós. Un al·lel que es perd sense ser perjudicial apunta a l'atzar.

10. 10. Què és el flux gènic i quin efecte té?

    L'entrada o sortida de gens d'una població quan hi migren individus que s'hi reprodueixen. Fa les poblacions més semblants entre elles.

11. 11. Quina és la diferència fonamental entre Lamarck i Darwin?

    Per a Lamarck, la necessitat crea el canvi (ús i desús) i s'hereta. Per a Darwin, la variació ja hi és abans, per atzar, i l'ambient només selecciona.

12. 12. Què són els òrgans homòlegs i què indiquen?

    Òrgans amb el mateix origen i la mateixa estructura interna, encara que facin funcions diferents (braç humà, ala de ratpenat, aleta de balena). Indiquen un avantpassat comú: divergència.

13. 13. Quan diem que dos òrgans són anàlegs? N'indiquen parentiu?

    Òrgans amb la mateixa funció però amb origen i estructura diferents (ala d'ocell i ala d'insecte). No indiquen parentiu: són resultat de la convergència evolutiva.

14. 14. Què aporta la biologia molecular com a evidència de l'evolució?

    Com més s'assemblen l'ADN i les proteïnes de dues espècies, més properes són en el parentiu. Comparant molècules es reconstrueix l'arbre de la vida.

15. 15. Quins passos segueix l'especiació al·lopàtrica?

    Una barrera geogràfica divideix una població; sense flux gènic, cada grup evoluciona pel seu compte; amb prou temps arriben a l'aïllament reproductiu i ja són dues espècies.

16. 16. Error típic: una barrera geogràfica, per si sola, ja crea una espècie nova?

    No. Mentre els dos grups es puguin creuar i tenir descendència fèrtil, són la mateixa espècie. Cal que l'aïllament geogràfic acabi sent reproductiu.

17. 17. Com s'explica, per selecció natural, que una població de bacteris es torni resistent a un antibiòtic?

    Alguns ja eren resistents per mutació prèvia. L'antibiòtic mata els sensibles, els resistents sobreviuen i es reprodueixen, i en poques generacions gairebé tota la població és resistent.

18. 18. Què és l'endogàmia i quins dos problemes té?

    El creuament entre individus emparentats. Augmenta l'homozigosi, i per això fa aflorar malalties recessives, i redueix la variabilitat genètica de la població.

19. 19. Què és la freqüència al·lèlica i quina relació compleixen $p$ i $q$?

    La proporció d'un al·lel sobre tots els al·lels d'aquell gen a la població. Amb dos al·lels, $p$ (de $A$) i $q$ (de $a$), sempre $p + q = 1$.

20. 20. Com calcules $p$ a partir de les freqüències genotípiques?

    $p = f(AA) + \tfrac{1}{2}\,f(Aa)$: cada homozigot $AA$ aporta dos al·lels $A$ i cada heterozigot n'aporta un.

21. 21. Quina equació dona els genotips en l'equilibri de Hardy-Weinberg?

    $p^2 + 2pq + q^2 = 1$, on $p^2$ són els $AA$, $2pq$ els $Aa$ i $q^2$ els $aa$. El 2 hi és perquè l'heterozigot es pot formar de dues maneres.

22. 22. Quines condicions exigeix l'equilibri de Hardy-Weinberg?

    Població molt gran, aparellament a l'atzar, i cap mutació, cap migració i cap selecció natural.

23. 23. Si cap població real compleix Hardy-Weinberg, per a què serveix?

    És la hipòtesi nul·la: la situació de «no passa res». Si les freqüències observades se n'aparten, hi actua algun factor evolutiu.

24. 24. Error típic: coneixes la proporció de malalts d'una malaltia recessiva. És $q$?

    No, és $q^2$ (individus $aa$). Cal fer l'arrel quadrada: si $q^2 = 0{,}16$, aleshores $q = 0{,}4$ i $p = 0{,}6$.

25. 25. Què és la caixa d'eines genètiques de l'evo-devo?

    Els gens del desenvolupament, gairebé iguals en animals tan allunyats com una mosca i un ratolí. La diversitat no ve de tenir gens diferents, sinó de regular-los de manera diferent.

26. 26. Quina diferència hi ha entre gens ortòlegs i paràlegs?

    Els ortòlegs són el mateix gen en espècies diferents, separats per una especiació. Els paràlegs són dues còpies dins de la mateixa espècie, originades per una duplicació gènica.

27. 27. Què és el tall i empalmament alternatiu (splicing alternatiu) i què explica?

    És combinar de maneres diferents els fragments d'un mateix transcrit. Explica que d'un sol gen surtin diverses proteïnes, i que hi hagi més proteïnes que gens.