Flashcards: Citologia

Totes les targetes del tema

Per fer-hi una ullada ràpida o repassar-les en paper.

1. 1. Quina és la diferència fonamental entre una cèl·lula procariota i una d'eucariota?

   El nucli: la procariota no en té (l'ADN és lliure al citoplasma) ni té orgànuls envoltats de membrana; l'eucariota té l'ADN tancat dins d'un nucli i té orgànuls.

2. 2. Quins éssers vius tenen cèl·lules procariotes i quins eucariotes?

   Procariotes: els bacteris i els arqueus. Eucariotes: els animals, els vegetals, els fongs i els protists.

3. 3. Quines tres estructures té la cèl·lula vegetal que l'animal no té?

   Una paret cel·lular de cel·lulosa, cloroplasts i un vacúol gran que ocupa bona part de la cèl·lula.

4. 4. Quina feina fan el mitocondri i el cloroplast, i on hi són?

   Mitocondri: respiració cel·lular, obté ATP de la matèria orgànica; és a gairebé totes les eucariotes. Cloroplast: fotosíntesi, fabrica matèria orgànica amb llum; només als eucariotes fotosintètics (plantes i algues).

5. 5. Què diu el model del mosaic fluid de la membrana plasmàtica?

   És una bicapa de fosfolípids amb proteïnes, colesterol i glúcids. «Mosaic» perquè els components són heterogenis; «fluid» perquè lípids i proteïnes es desplacen lateralment.

6. 6. A quina cara de la membrana hi ha els glúcids?

   Sempre a la cara externa, units a lípids i proteïnes, formant el glucocàlix. En un esquema de membrana, on hi ha sucres hi ha l'exterior.

7. 7. Què distingeix el transport passiu de l'actiu?

   El passiu va a favor de gradient (de més a menys concentració) i no gasta energia. L'actiu va en contra de gradient i sempre gasta energia.

8. 8. Què és la difusió simple i quines molècules la poden fer?

   Pas a favor de gradient travessant directament la bicapa, sense proteïna. Només la fan les molècules petites i apolars, com l'$\mathrm{O_2}$ i el $\mathrm{CO_2}$, i les liposolubles.

9. 9. Error típic: la difusió facilitada gasta ATP perquè hi intervé una proteïna?

   No. Va a favor de gradient: la proteïna (canal o transportador) hi és perquè el solut no pot travessar la bicapa, no per empènyer-lo.

10. 10. Què és l'osmosi i cap on va l'aigua?

    La difusió de l'aigua a través d'una membrana semipermeable. L'aigua va cap al medi amb més solut, que és on hi ha menys aigua.

11. 11. Què els passa a una cèl·lula animal i a una de vegetal en un medi hipotònic?

    L'aigua entra. L'animal s'infla i pot rebentar (lisi; en un glòbul vermell, hemòlisi); la vegetal queda turgent, perquè la paret l'aguanta.

12. 12. En un medi hipertònic, cap on va l'aigua i com queden les cèl·lules animals i vegetals?

    L'aigua surt. L'animal s'arruga (crenació); a la vegetal, el citoplasma es retira de la paret (plasmòlisi).

13. 13. Què fa la bomba de sodi-potassi per cada ATP que gasta?

    Expulsa 3 $\mathrm{Na^+}$ i introdueix 2 $\mathrm{K^+}$. Com que treu una càrrega positiva neta, l'interior queda negatiu: és el potencial de membrana.

14. 14. Error típic: el transport actiu secundari és passiu perquè no gasta ATP?

    No, és actiu: mou un solut en contra de gradient aprofitant el gradient de $\mathrm{Na^+}$ que una bomba ha creat abans. L'energia es va gastar abans i en un altre lloc.

15. 15. Què diferencia un simport d'un antiport?

    Al simport, els dos soluts van cap al mateix costat ($\mathrm{Na^+}$/glucosa de l'intestí). A l'antiport, van cap a costats contraris ($\mathrm{Na^+}$/$\mathrm{Ca^{2+}}$).

16. 16. Quins tres tipus d'endocitosi hi ha?

    Fagocitosi (partícules sòlides grans, amb pseudòpodes), pinocitosi (líquids, sense triar) i endocitosi mediada per receptor (específica, amb receptors i clatrina). Totes gasten ATP.

17. 17. Què és l'exocitosi i quin segon efecte té?

    La fusió d'una vesícula interna amb la membrana per abocar-ne el contingut a fora (hormones, neurotransmissors). A més, reposa la membrana que l'endocitosi s'emporta.

18. 18. Quina relació hi ha entre la mida a la imatge, la mida real i l'augment?

    $\text{mida real} = \dfrac{\text{mida a la imatge}}{\text{augment}}$. Per tant, la mida a la imatge és l'augment multiplicat per la mida real.

19. 19. Com calcules l'augment total d'un microscopi òptic?

    Multiplicant l'augment de l'ocular pel de l'objectiu, no sumant-los: un ocular de $10\times$ amb un objectiu de $40\times$ dona $400\times$.

20. 20. Com fas servir la barra d'escala d'una micrografia?

    L'augment és la mida de la barra a la imatge dividida per la mida que hi diu, en les mateixes unitats. Després divideixes la mida de l'objecte a la imatge per aquest augment.

21. 21. Quants mil·límetres, micròmetres i nanòmetres té un metre? I quants àngstroms té un nanòmetre?

    $1\ \mathrm{m} = 10^{3}\ \mathrm{mm} = 10^{6}\ \mu\mathrm{m} = 10^{9}\ \mathrm{nm}$, i $1\ \mathrm{nm} = 10\ \mathring{\mathrm{A}}$.

22. 22. Error típic als càlculs de mida al microscopi?

    Barrejar unitats. Passa-ho tot a la mateixa unitat abans de dividir: $1\ \mathrm{mm} = 1000\ \mu\mathrm{m}$. I comprova que la mida real et surt més petita que la de la imatge.

23. 23. Quina mida aproximada tenen un bacteri, una cèl·lula animal i un virus?

    Un bacteri, uns $2\ \mu\mathrm{m}$; una cèl·lula animal, unes $20\ \mu\mathrm{m}$; un virus, uns $100\ \mathrm{nm}$.

24. 24. Què és l'augment buit i per què cal el microscopi electrònic per veure virus?

    Augmentar més enllà del límit de resolució (uns $0{,}2\ \mu\mathrm{m}$ a l'òptic): la imatge es fa més gran però igual de borrosa. Un virus és més petit que aquest límit.