Flashcards: Sociolingüística
Llengua Catalana i Literatura · 4t ESO · 25 targetes
Llegeix la pregunta, intenta respondre-la de memòria i gira la targeta. Marca «La sé» o «A repassar»: al final pots repetir només les que t'han costat.
Totes les targetes del tema
Per fer-hi una ullada ràpida o repassar-les en paper.
1. Esplendor medieval del català: quins segles i per què?
Segles XIII-XV. Amb la Corona d'Aragó com a potència, el català era llengua d'estat, de comerç i de gran literatura.
2. Autors i obres clau de l'esplendor medieval?
Ramon Llull (filosofia), Ausiàs March (poesia), «Tirant lo Blanc» de Joanot Martorell i «Curial e Güelfa».
3. Què és la Decadència?
Període (segles XVI-XVIII) en què el català perd pes com a llengua de cultura i d'administració davant del castellà.
4. Error típic: «Durant la Decadència el català va desaparèixer». Què és el correcte?
Va decaure l'ús culte i oficial, no la llengua parlada: el català es va mantenir ben viu al carrer i a casa.
5. Què van suposar els Decrets de Nova Planta per al català?
Després de la Guerra de Successió, el van treure de l'administració (a Catalunya, el 1716).
6. Què és la Renaixença i amb què se'n marca l'inici?
Moviment cultural del segle XIX que recupera el català com a llengua literària i de prestigi. Se'n marca l'inici amb l'oda «La Pàtria» d'Aribau (1833).
7. Què es recupera i quins autors sorgeixen amb la Renaixença?
Es recuperen els Jocs Florals i sorgeixen autors com Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà.
8. Què vol dir normativitzar una llengua?
Fixar-ne una ortografia, una gramàtica i un diccionari únics, perquè tingui un estàndard comú i tothom l'escrigui igual.
9. Per què Pompeu Fabra és una figura clau?
Perquè normativitza el català a principis del segle XX, amb l'IEC: Normes ortogràfiques (1913), gramàtica i diccionari. La seva feina no és literària, sinó de normativització.
10. Què va passar amb el català durant el franquisme?
Entre el 1939 i el 1975 va ser perseguit: prohibit a l'escola, als mitjans i als actes públics.
11. Una llengua decau o es recupera sola?
No: els retrocessos del català venen de decisions polítiques (Nova Planta, franquisme), i les recuperacions també (Normes del 1913, Llei de normalització lingüística del 1983).
12. Què és el bilingüisme?
L'ús de dues llengües per part d'una persona o d'una societat. És una descripció neutra: no diu res sobre si les dues llengües estan en igualtat.
13. Què és la diglòssia?
Una llengua es reserva per als usos alts i de prestigi (escola, administració, mitjans) i l'altra per als baixos (casa, carrer), que queda desprestigiada.
14. Error típic: fer servir «bilingüisme» i «diglòssia» com a sinònims. Què és el correcte?
El bilingüisme diu quantes llengües es fan servir; la diglòssia hi afegeix la desigualtat d'estatus. Pot haver-hi bilingüisme sense diglòssia.
15. Què és el conflicte lingüístic i com tendeix a resoldre's?
La situació en què una llengua en pressiona una altra dins del mateix territori. No s'estanca: acaba en substitució o en normalització.
16. Què és la substitució lingüística?
La llengua feble va perdent usos i parlants fins que desapareix, i la forta n'ocupa tot l'espai.
17. Què és la normalització lingüística?
La llengua feble recupera els usos i el prestigi perduts fins a ser una llengua normal en tots els àmbits: escola, administració, mitjans.
18. Exemples de mesures de normalització lingüística?
A l'escola, la immersió; als mitjans, ràdio i televisió públiques; a l'administració, fer-la llengua vehicular. Són decisions polítiques sobre àmbits concrets.
19. Quins tres tipus de variació lingüística hi ha?
Geogràfica (els dialectes), social (segons el grup: edat, ofici, estudis) i de registre (segons la situació comunicativa).
20. Quins són els dos grans blocs dialectals del català?
L'oriental (central, balear, rossellonès i alguerès) i l'occidental (nord-occidental i valencià).
21. Què és el registre?
La varietat de la llengua segons la situació: va del formal (culte, tècnic: una instància, una conferència) a l'informal (col·loquial, familiar: una conversa amb amics).
22. Error típic: «L'estàndard és el català de veritat». Què és el correcte?
L'estàndard és una varietat més: la comuna i neutra per entendre'ns tots a l'escola i als mitjans. El que no és estàndard no és incorrecte.
23. Què és un prejudici lingüístic?
Una idea sense fonament sobre una llengua o una varietat, com ara que n'hi ha de millors o que parlar un dialecte és parlar malament.
24. Amb quin argument desmuntes un prejudici lingüístic?
Cap varietat és superior per si mateixa: totes serveixen per dir el que calgui. El que canvia és el prestigi social, que depèn de la societat, no de la llengua.
25. El valencià és una llengua diferent del català?
No: és el nom que rep el català al País Valencià. Ho reconeixen l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, l'IEC i la romanística internacional.