Flashcards: Ortografia i normativa

Totes les targetes del tema

Per fer-hi una ullada ràpida o repassar-les en paper.

1. 1. Què és l'accent diacrític?

   L'accent que distingeix dues paraules que s'escriuen igual però volen dir coses diferents. Es posa encara que per les regles generals la paraula no en dugui.

2. 2. Quines paraules porten accent diacrític des de la reforma de l'IEC del 2017?

   Només quinze: bé, déu, és, mà, més, món, pèl, què, sé, sí, sòl, són, té, ús i vós, per distingir-les de be, deu, es, ma, mes, mon, pel, que, se, si, sol, son, te, us i vos.

3. 3. Error típic: escriure «dóna», «nét», «ós» o «sóc». Què és el correcte?

   Dona, net, os, soc: des del 2017 ja no porten diacrític. Si una paraula no és a la llista dels quinze parells, no en duu.

4. 4. Té o te?

   «Té» és del verb tenir; «te» és la planta o la beguda, o bé el pronom. «Té un te calent.»

5. 5. Més o mes?

   «Més» indica quantitat; «mes» és el del calendari (o el possessiu). «Fa més d'un mes.»

6. 6. Què o que?

   «Què» és el relatiu o interrogatiu tònic: «De què parles?». «Que» és àton: «Diu que vindrà».

7. 7. Sí o si?

   «Sí» és l'afirmació; «si» és la conjunció condicional o la nota musical. «Si vols, digues que sí.»

8. 8. Els compostos i els plurals conserven l'accent diacrític?

   Els compostos no (adeu, rodamon, entresol), tret dels que porten guionet (pèl-roig). Els plurals béns, déus, pèls i sòls sí que el conserven; mans i mons, no.

9. 9. Per què es posa dièresi a «qüestió» o «pingüí»?

   Perquè la u dels grups gue, gui, que, qui ha de sonar. Sense dièresi, seria muda.

10. 10. Per què es posa dièresi a «raïm» o «veïna»?

    Perquè la i (o la u) no fa diftong amb la vocal del costat: forma síl·laba a part (ra-ïm, ve-ï-na).

11. 11. Quan no es posa dièresi encara que la i o la u vagin soles?

    En els sufixos -isme, -ista, -ible i en l'infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional: egoisme, altruista, traduir, traduint. En canvi, «traduïm» sí que en porta.

12. 12. On va el guionet en els numerals?

    Entre desena i unitat (vint-i-tres, quaranta-cinc) i entre unitat i centena (tres-cents). Entre la centena i la resta, no: dos-cents trenta-quatre.

13. 13. Els prefixos porten guionet per regla general?

    No: s'aglutinen, fins i tot si es troben dues vocals iguals: exalumne, vicepresident, contraatac, reescriure, autoescola.

14. 14. Quan sí que porta guionet un prefix?

    Davant d'una paraula amb majúscula, d'una xifra o d'una sigla (anti-OTAN, sub-21), i amb no- davant d'un nom (no-violència).

15. 15. Com s'escriu un prefix que afecta més d'una paraula?

    Separat amb un espai: «ex primer ministre».

16. 16. Majúscula o minúscula: dies, mesos, estacions, llengües i gentilicis?

    Minúscula: dilluns, març, primavera, català, els francesos. També els càrrecs: el president.

17. 17. Per què el vocatiu va entre comes?

    Perquè sense comes canvia el sentit: «Menja, nen» (parles al nen) no és el mateix que «Menja nen».

18. 18. «El meu germà, que viu a Vic» o «El meu germà que viu a Vic»: què canvia la coma?

    Amb comes és un incís: només tens un germà i n'afegeixes una dada. Sense comes, especifica quin: vol dir que en tens més d'un.

19. 19. Es pot posar coma entre el subjecte i el verb?

    Una coma sola, mai: «La Maria canta», no «La Maria, canta». Només hi pot anar un incís entre dues comes.

20. 20. Punt i coma o dos punts: quan uses cadascun?

    El punt i coma separa oracions llargues relacionades o elements que ja porten comes. Els dos punts anuncien una enumeració, una explicació o una citació.

21. 21. Amb quin signe s'introdueix una intervenció de diàleg en català?

    Amb el guió llarg (—), no amb un guionet ni amb cometes.

22. 22. Com s'apostrofen les sigles?

    Segons com es llegeixen en veu alta, no com s'escriuen: «l'IES» (i-e-essa) i «l'ONG» (o-ena-ge) comencen per so vocàlic.

23. 23. Per què es diu «la UGT» i no «l'UGT»?

    Perquè l'article femení no s'apostrofa davant d'i o u àtones, com a «la universitat». En una sigla lletrejada l'accent cau a l'última lletra, i la u queda àtona.

24. 24. B o v: com resols el dubte?

    Busca la família: «moviment» va amb v per «moure». Darrere de m gairebé sempre va b (ombra) i darrere de n, v (canvi). Ull amb avi, canvi i savi, amb v.

25. 25. S o ss entre vocals?

    La s entre vocals sona suau (casa, rosa); per al so fort entre vocals cal ss (massa, professor).

26. 26. Quan s'escriu ç?

    Per al so de s forta davant de a, o, u i a final de paraula: plaça, França, feliç. Davant de e, i ja ho fa la c (cel, cinc).

27. 27. Com s'escriu la ela geminada?

    Amb un punt volat entre les dues eles: col·legi, intel·ligent, il·lusió, novel·la. Ni una sola ela ni un punt normal.