Exercicis d'ortografia catalana — Llengua Catalana i Literatura 4t ESO

'Marta' és el vocatiu (a qui parles), ha d'anar entre comes o darrere d'una coma: 'No ho facis, Marta.' El perquè: sense la coma sembla que 'facis Marta' sigui una acció rara; la coma marca que t'adreces a la Marta.

camí: aguda acabada en vocal (ca-MÍ).
telèfon: plana acabada en consonant que no és -s, -en ni -in (te-LÈ-fon).
làmpada: esdrúixola, que sempre du accent (LÀM-pa-da).
cançó: aguda acabada en vocal (can-ÇÓ).
arbre: plana acabada en vocal; no du accent (AR-bre).
El perquè: les agudes duen accent si acaben en vocal, -s, -en o -in; les planes, si acaben en consonant (excepte -s, -en, -in); les esdrúixoles, sempre.

cafè (accent obert).
també (accent tancat).
mòbil (accent obert).
perquè (accent obert).
mètode (accent obert).
El perquè: l'accent obert (`) i el tancat (´) corresponen a dues pronunciacions diferents; en cada paraula s'ha de recordar quina és. En aquest cas, 'també' és l'únic amb accent tancat.

passos, braços, gossos, peixos, llapis, trossos.
El perquè: les paraules agudes acabades en -s, -ç, -x o -ix fan el plural en -os; en moltes de les acabades en -s, la s es dobla per mantenir el so sord ('pas' → 'passos', 'gos' → 'gossos'), però no en totes ('gas' → 'gasos', 'anglès' → 'anglesos'). Les paraules planes acabades en -s, com 'llapis', són invariables.

amiga, groga, boja, lletja.
El perquè: el femení és amiga, groga (la -c passa a -g); boja (-ig → -ja) i lletja (-ig → -tja).

gent, jove, jersei, girafa.
El perquè: normalment s'escriu g davant de e i i ('gent', 'girafa') i j davant de a, o, u ('jove'). Hi ha excepcions que s'han d'aprendre, com 'jersei'.

hora, oració, hospital, ou, herba.
El perquè: la h és una lletra muda que no es pronuncia. Només s'ha de memoritzar en quines paraules s'escriu. 'Oració' i 'ou' s'escriuen sense h.

col·legi, ella, intel·ligent, gallina, paral·lel.
El perquè: la l·l (ela geminada) representa dues l seguides que es pronuncien totes dues, mentre que la ll representa un so palatal únic. L'ela geminada s'escriu amb punt volat (·).

(a) 'Vaig comprar pa, llet, ous i fruita.' La coma separa els elements d'una enumeració, excepte davant l'últim, unit per 'i'.
(b) 'Si vols, vine amb nosaltres.' La coma separa la subordinada condicional anteposada.
(c) 'La Marta, que és la meva veïna, toca el violí.' La relativa explicativa va entre comes.

caixa, cotxe, xocolata, peix, fletxa.
El perquè: el so de 'x' (xocolata) es pot escriure amb x a l'inici de paraula, amb ix entre vocals o al final (caixa, peix) i amb tx per al so africat de 'cotxe' i 'fletxa'.

'Si' condicional: sense accent, correcte. 'mes te' primer: 'te' és la planta o el pronom? Aquí vol dir més beguda, o sigui la planta/beguda 'te', sense accent; però 'mes' vol dir quantitat: 'més te'. Al final 'mes' torna a ser quantitat: 'més'. Correcte: 'Si vols, et dono més te, que jo ja no en vull més.' El perquè: 'més' (quantitat) sempre du diacrític; 'te' (beguda/pronom) no en du, 'té' només si és del verb tenir.

'vint i cinc': desena-unitat, guionet a tots dos costats de la i: 'vint-i-cinc'. 'nou cents': unitat-centena, guionet: 'nou-cents'. 'poca solta': mot compost que s'escriu amb guionet: 'poca-solta'. El perquè: els dos primers són numerals (regla desena-unitat / unitat-centena); 'poca-solta' és un compost lexicalitzat amb guionet.

'Primavera': estació, minúscula: 'primavera'. 'Catalans': gentilici, minúscula: 'catalans'. 'Sant Jordi': nom propi de la diada, majúscula: correcte. 'Català': llengua, minúscula: 'català'. Correcte: 'A la primavera els catalans celebren Sant Jordi i llegeixen en català.' El perquè: estacions, gentilicis i llengües van en minúscula; els noms propis (Sant Jordi), en majúscula.

'de l'IES' (i-e-essa, so vocàlic, s'apostrofa), 'de l'ONG' (o-ena-ge, comença per vocal, s'apostrofa), 'de l'institut' (comença per i, s'apostrofa). Frase: 'El director de l'IES parla de l'ONG i de l'institut.' El perquè: les sigles s'apostrofen pel so amb què es llegeixen; totes tres comencen per so vocàlic.

'saber' amb b (família: sabia, sabut). 'moviment' amb v (família: moure, mou). 'canvi' amb v (darrere de n sovint va v; a més 'canviar'). El perquè: buscar un mot de la mateixa família sol destapar la grafia; i recorda que després de n acostuma a anar v (canvi, envà).

'passeig' (so fort entre vocals, ss), 'plaça' (s forta davant de a, ç), 'dolç' (s forta a final de mot, ç; família 'dolça'), 'professor' (so fort entre vocals, ss). Frase: 'passeig per la plaça, un dolç de professor.' El perquè: entre vocals el so fort demana ss; davant de a/o/u i a final de paraula, ç.

(a) Per què: interrogatiu de causa (equival a 'quin motiu').
(b) perquè: conjunció causal.
(c) per a què: interrogatiu de finalitat (equival a 'amb quina finalitat').
(d) el perquè: nom que significa 'el motiu', amb article i accent.
El perquè: es poden fer proves de substitució: 'per què' = 'per quin motiu'; 'perquè' = 'ja que'; 'per a què' = 'per a quina finalitat'.

(a) sinó (contrapunt a una negació).
(b) Si no (condició negativa: 'si no vens').
(c) sinó.
(d) si no ('si no plou', condició negativa).
(e) sinó, dins l'estructura 'no només... sinó també'.
El perquè: 'sinó' s'usa per oposar un element a un altre negat anteriorment; 'si no' és la condició 'si' més l'adverbi de negació.

(a) '1,80 m d'alçada' (sense punt: els símbols no duen punt abreviatiu; només n'hi ha quan coincideixen amb el punt final de la frase).
(b) '75 kg' (el símbol és en minúscula).
(c) 'etc.' (un sol punt).
(d) 'núm. 5' (les abreviatures duen punt).
El perquè: les abreviatures duen punt (núm., etc., p. ex.); els símbols de les unitats del sistema internacional no en duen i s'escriuen amb la lletra prevista (m, kg, km).

(a) sé (verb 'saber').
(b) se (pronom feble).
(c) què (pronom interrogatiu o relatiu).
(d) Si (conjunció condicional).
(e) són (verb 'ser').
El perquè: els mots 'sé', 'què' i 'són' porten accent diacrític per distingir-se de 'se', 'que' i 'son'; 'si' condicional no en duu.

'veina': la i no fa diftong amb la a (ve-ï-na): 'veïna'. 'aigua': la u va darrere de g i sona sola, no cal marcar-la aquí perquè no és gue/gui (és 'gua', la u ja sona): 'aigua' es queda igual. 'gustos': és plural de gustós, aguda acabada en -os: 'gustós' du accent normal, no dièresi; en plural 'gustosos' o com a adjectiu 'gustós'. Solució: 'La veïna feia una paella amb aigua i deia que el peix era gustós.' El perquè: la dièresi de la i trenca el diftong (veïna); a 'aigua' la u ja sona sense marca.

'traduir': infinitiu, els infinitius no duen dièresi encara que la i vagi sola: 'traduir'. 'traduim': és present, ja no és infinitiu, la i trenca diftong: 'traduïm' (amb dièresi). 'egoisme': acaba en -isme, els sufixos -isme/-ista/-ible no duen dièresi: 'egoisme'. 'pingui': la u de gui ha de sonar: 'pingüí' (dièresi sobre la u i accent per ser aguda). El perquè: hi ha excepcions (infinitius i sufixos) on la dièresi no es posa encara que tocaria.

'ex-alumne': ara s'aglutina, 'exalumne'. 'contra-atac': s'aglutina, 'contraatac'. 'no violència': prefix no- davant de nom, amb guionet: 'no-violència'. 'sud est': punt cardinal compost, amb guionet: 'sud-est'. Correcte: 'L'exalumne va fer un contraatac i va parlar de la no-violència al sud-est.' El perquè: ex- i contra- s'enganxen; no- (prefix nominal) i els punts cardinals compostos duen guionet.

1) 'per que' → 'perquè' (conjunció causal).
2) 'catalog' → 'catàleg' (plana acabada en consonant: accent obert).
3) 'sino' → 'si no,' (condició negativa, amb coma).
4) 'em l'hauria' → 'me l'hauria' (el pronom 'em' pren la forma 'me' davant del CD).
5) 'a la entrada' → 'a l'entrada' (l'article s'apostrofa davant de vocal).
Text corregit: 'L'altre dia vaig anar a la biblioteca perquè necessitava un llibre sobre els ocells. El bibliotecari em va dir que el catàleg estava en reparació; si no, me l'hauria buscat ell mateix. Finalment em va deixar tres llibres a l'entrada.'

(a) Digues-m'ho.
(b) Porta-me'ls.
(c) Menja-te'l.
(d) Vull comprar-les.
(e) Explica-t'ho.
El perquè: darrere de l'imperatiu i de l'infinitiu, els pronoms febles s'escriuen units al verb amb guionet. Els pronoms es combinen i apostrofen segons la vocal següent: em + ho = m'ho; et + ho = t'ho; em + els = me'ls; et + el = te'l.

Dos punts després de 'germanes': introdueixen l'explicació (qui són les dues germanes).
Comes de 'la Marta, que estudia medicina,': delimiten una oració de relatiu explicativa (incís).
Coma de 'la Pau, que...': obre una altra relativa explicativa.
Punt i coma després de 'Girona': separa dues oracions estretament relacionades pel sentit i tanca l'incís.
Punt final: tanca l'enunciat.
El perquè: els signes marquen l'estructura sintàctica del text i faciliten la lectura.

Duen accent: cantaré, cantaràs, cantarà (agudes acabades en vocal o -s).
No en duen: cantarem (aguda acabada en -em), cantareu (aguda acabada en diftong) i cantaran (aguda acabada en -n; només porten accent les agudes acabades en vocal, -s, -en o -in).
El perquè: s'ha de comptar la síl·laba tònica i mirar com acaba el mot per decidir l'accent.

(a) Incorrecta: 'Vull que vinguis demà.' Després de 'voler' la subordinada va en subjuntiu, no en futur d'indicatiu (vinguis; en valencià, també vingues).
(b) Correcta: 'sapiguem' és present de subjuntiu; és aguda acabada en -em i no porta accent.
(c) Incorrecta: 'Si tinguéssim temps, hi aniríem.' La condicional irreal demana imperfet de subjuntiu a la subordinada introduïda per 'si' ('tinguéssim', esdrúixola amb accent) i condicional a la principal ('aniríem', amb accent per marcar el hiat).
(d) Correcta: 'plogui' és present de subjuntiu.
El perquè: el mode verbal depèn del verb o de la conjunció que introdueix la subordinada.

(a) 'l'hora': davant de h + vocal l'article s'apostrofa.
(b) 'la història': no s'apostrofa perquè la i inicial és àtona.
(c) 'l'illa': s'apostrofa perquè la i inicial és tònica.
(d) 'la universitat': no s'apostrofa perquè la u inicial és àtona.
(e) 'Han marxat del poble pel carrer major cap al nord.' Les preposicions 'de', 'per' i 'a' es contreuen amb l'article 'el': del, pel, al.
El perquè: l'article la s'apostrofa davant de vocal o h + vocal, però no davant de i, u àtones.

servir: jo serveixo, nosaltres servim.
llegir: tu llegeixes, vosaltres llegiu.
patir: ell pateix, nosaltres patim.
El perquè: aquests verbs en -ir són incoatius: afegeixen -eix- a la 1a, 2a i 3a persona del singular i a la 3a del plural, però no a la 1a i 2a del plural.