Flashcards: Morfosintaxi
Llengua Catalana i Literatura · 1r Batxillerat · 25 targetes
Llegeix la pregunta, intenta respondre-la de memòria i gira la targeta. Marca «La sé» o «A repassar»: al final pots repetir només les que t'han costat.
Totes les targetes del tema
Per fer-hi una ullada ràpida o repassar-les en paper.
1. Quines categories de mots són variables i quines invariables?
Variables: nom, adjectiu, determinant, pronom i verb. Invariables: adverbi, preposició, conjunció i interjecció.
2. Quina diferència hi ha entre la categoria i la funció d'un mot?
La categoria diu què és (nom, verb…) i no canvia. La funció diu què hi fa a l'oració (subjecte, CD…): «el teu germà» pot ser subjecte o CD.
3. Què és la derivació?
Formar un mot afegint afixos a una arrel: un prefix al davant («des-fer») o un sufix al darrere («fust-er»).
4. Quina diferència hi ha entre composició i habilitació?
La composició uneix dos lexemes («para-sol»). L'habilitació fa canviar de categoria un mot sense afegir-hi res («el sopar»).
5. Com proves la categoria d'un mot com «ràpid», «ràpidament» o «rapidesa»?
Pel comportament, no pel significat: l'adjectiu admet gradació («molt ràpid»), el nom admet article i plural («la rapidesa») i l'adverbi no varia mai.
6. Quins tipus de sintagma hi ha segons el nucli?
SN (nom o pronom), SV (verb), SAdj (adjectiu), SAdv (adverbi) i SPrep (preposició més un altre sintagma).
7. Com és un sintagma preposicional per dins?
Preposició (l'enllaç) més un altre sintagma (el terme): «de» + «la meva germana». La preposició no és el nucli.
8. Com trobes el nucli d'un sintagma?
És la paraula que no pots treure sense que el sintagma es desfaci. A «molt a prop de casa» és «a prop»: és un SAdv.
9. Què és l'atribut i com es reconeix?
El complement d'un verb copulatiu (ser, estar, semblar) que forma el predicat nominal. Es pronominalitza amb «ho»: «La sopa està freda» → «Ho està».
10. Quina diferència hi ha entre atribut i complement predicatiu?
L'atribut va amb verb copulatiu. El predicatiu va amb verb ple i diu com està el subjecte o el CD mentre fa l'acció: «La sopa arriba freda».
11. Amb quin pronom feble se substitueix el CI?
Amb «li» en singular i «els» en plural: «Dono el llibre a la Mar» → «Li dono el llibre»; «Dono el llibre als nens» → «Els dono el llibre».
12. Què és el complement de règim verbal (CRV)?
Un complement amb una preposició fixa que el verb exigeix (pensar en, parlar de). No es pot treure ni canviar la preposició, i es pronominalitza amb «en» o «hi».
13. Com distingeixes un CC d'un CRV?
El CC es pot treure i sovint canviar de preposició; el CRV, no, perquè el verb l'exigeix. A «Parlem del tema», «del tema» és CRV.
14. Què passa amb el subjecte i el CD quan passes una oració a passiva?
El CD de l'activa passa a subjecte pacient i el subjecte, a complement agent amb «per». El verb es fa amb ser més participi.
15. Quin pronom feble substitueix el CD segons com és?
Determinat (article definit, demostratiu, possessiu): el, la, els, les («El compro»). Sense determinant, amb quantitat o amb l'article «un»: en («En compro», «En compro tres», «En compro un»). Si és una oració o «això»: ho.
16. Per a un CC de lloc o un CRV, quan hi va «en» i quan «hi»?
Amb «de» va en: «Parlem del llibre» → «En parlem»; «Vinc de Girona» → «En vinc». Amb altres preposicions (a, en, amb…) va hi: «Hi vaig», «Hi penso».
17. Quina forma pren un pronom feble davant del verb?
Reforçada si el verb comença amb consonant («em veu», «el compro»); elidida amb apòstrof si comença amb vocal o h («m'ajuda», «l'obro»).
18. Quins pronoms febles no s'elideixen mai?
Ens, us, li, els, les, hi i ho: «ens agrada», «li agrada», «ho entenc».
19. Com s'escriu un pronom feble quan va enganxat darrere del verb?
Plena amb guionet si el verb acaba en consonant o en -u («mirar-me», «doneu-me»); reduïda amb apòstrof si acaba en vocal («renta'm», «veure'l»).
20. Error típic: «els hi» per a tot. Quines combinacions fa el CI «li» amb un CD?
«L'hi» (el), «la hi» (la), «els hi» (els), «les hi» (les), «n'hi» (en) i «li ho» (ho). Amb un sol destinatari, «els hi» només val si el CD és masculí plural.
21. Quina diferència hi ha entre coordinació, juxtaposició i subordinació?
Coordinació: oracions al mateix nivell amb conjunció. Juxtaposició: al mateix nivell, només amb puntuació. Subordinació: una depèn de l'altra i hi fa una funció.
22. Com reconeixes una subordinada substantiva?
Fa de nom i la pots substituir per «això»: «Vull que vinguis» → «Vull això». Pot ser subjecte, CD, atribut, CRV o complement del nom.
23. Què caracteritza una subordinada de relatiu (adjectiva)?
Complementa un nom antecedent amb un relatiu (que, qui, el qual, on). Les especificatives van sense comes; les explicatives, entre comes. Aquí el «que» no es pot canviar per «això».
24. Quina diferència hi ha entre una adverbial pròpia i una impròpia?
La pròpia equival a un CC i es pot substituir per un adverbi (temps, lloc, manera, quantitat). La impròpia expressa una relació lògica: causa, finalitat, condició, concessió, conseqüència o comparació.
25. Com saps si una subordinada amb «perquè» és causal o final?
Pel mode del verb: amb indicatiu és causal («Plego perquè estic cansat»); amb subjuntiu és final («Parlo fluix perquè no et sentin»).