Exercicis de comunicació i mitjans — Llengua Catalana i Literatura 4t ESO

(a) Instructiu: dona ordres o passos a seguir (verbs en imperatiu 'connecta', 'prem').
(b) Narratiu: explica uns fets que passen en el temps, amb un personatge (en Guillem) i un marcador temporal ('Feia anys').
(c) Expositiu: informa objectivament de què és el plàncton, sense opinar ni explicar cap història.

L'ordre és: 1) titular, 2) entradeta (lead) i 3) cos.
El titular encapçala la notícia i en resumeix el fet principal amb poques paraules per cridar l'atenció.
L'entradeta o lead és el primer paràgraf i concentra l'essencial (sovint ja respon les 6W).
El cos desenvolupa la informació de més a menys important (piràmide invertida), amb detalls, dades i declaracions.

La coherència és cosa del significat: mira si les idees tenen sentit juntes, no es contradiuen i no s'aparten del tema.
La cohesió és cosa de la forma: mira si les frases estan ben lligades amb connectors, pronoms i el·lipsi.
Exemple coherent però poc cohesionat: 'En Pau estudia. En Pau treballa. En Pau està cansat.' Les idees tenen sentit i parlen del mateix (és coherent), però les frases no estan lligades i es repeteix el nom (poca cohesió). Millor: 'En Pau estudia i, a més, treballa; per això està cansat.'

Emissor: la Núria, que és qui envia el missatge.
Receptor: el seu germà, que és qui el rep.
Canal: la nota de veu, és a dir, el so enviat pel mòbil.
Codi: la llengua catalana (parlada), que comparteixen tots dos.
Missatge: «Arribo a les sis; porta el paraigua, que sembla que plourà», amb una informació (l'hora d'arribada) i una petició.
El perquè: el canal és el mitjà físic pel qual viatja el missatge, i el codi és el sistema de signes que han de conèixer tant l'emissor com el receptor perquè s'entenguin.

(a) Fet: es pot comprovar comptant les pàgines.
(b) Opinió: «avorrit» és una valoració que depèn de qui llegeix.
(c) Fet: es pot comprovar consultant l'horari.
(d) Opinió: «el més agradable» és una valoració personal.
El perquè: un fet es pot verificar de manera objectiva; una opinió porta marques de valoració (adjectius com «avorrit» o «agradable», o superlatius) i no es pot demostrar amb una comprovació.

Addició: 'a més' (afegeix una informació).
Conseqüència: 'per tant' (introdueix el resultat del que s'ha dit).
Oposició: 'en canvi' i 'tanmateix' (contraposen dues idees).
Exemplificació: 'per exemple' (il·lustra amb un cas).
Reformulació: 'és a dir' (torna a dir el mateix d'una altra manera).
El perquè: els connectors són marques de cohesió que ordenen les idees del text i indiquen com es relacionen.

(a) Instruir: dona ordres o passos que s'han de seguir (verbs en imperatiu).
(b) Convèncer: vol que el lector compri; usa exclamacions, un imperatiu i expressions valoratives.
(c) Informar: explica un fet de manera objectiva.
(d) Narrar: explica una història amb personatges i una acció en passat.
El perquè: la intenció determina el vocabulari, els temps verbals i el to del text.

(a) Notícia: informa d'un fet recent amb la tècnica de les 6W.
(b) Entrevista: es basa en el diàleg de pregunta i resposta.
(c) Editorial: expressa la posició del diari, no la d'una sola persona.
(d) Carta al director: l'escriu un lector i es publica a la secció d'opinió.
El perquè: la notícia és un gènere informatiu, mentre que l'editorial i la carta al director són d'opinió.

Tema: els carrils bici a les ciutats.
Idea principal: ampliar la xarxa de carrils bici millora la mobilitat de la ciutat. És la idea que resumeix el paràgraf i que justifica les altres dues, i ve introduïda per «Per això».
Idees secundàries: els carrils donen més seguretat als ciclistes i redueixen el trànsit de cotxes.
El perquè: el tema és de què es parla (es diu amb un sintagma); la idea principal és el que es diu d'aquest tema (es diu amb una oració); les secundàries l'expliquen o la recolzen.

Formals: (a), (c) i (e).
Informals: (b) i (d).
El perquè: les expressions formals fan servir un tractament respectuós (vosaltres o vostè), un lèxic acurat («em plau», «restem a la vostra disposició») i estructures de cortesia com «Us agrairia que + imperfet de subjuntiu» (confirméssiu). Les informals són col·loquials: una salutació amical («Ei, què tal?») i una locució familiar («passar de»).

Narrativa: plantejament, nus i desenllaç (els fets s'ordenen en el temps).
Expositiva: introducció, desenvolupament i conclusió (informa d'un tema de manera ordenada).
Argumentativa: tesi, cos argumentatiu i conclusió (defensa una idea amb raons).
Instructiva: seqüència de passos ordenats (indica com fer alguna cosa).

Cal condensar l'essencial en un paràgraf que respongui les 6W.
Una versió possible: 'Dos encaputxats van robar aquest matí una joieria del centre de Vic amenaçant la dependenta amb un ganivet. Els lladres van fugir amb diversos rellotges i, de moment, no hi ha cap detingut.'
Així es responen què (robatori), qui (dos encaputxats), quan (aquest matí), on (centre de Vic), com (amenaçant amb un ganivet) i per què (motiu econòmic).

Marques de subjectivitat: els adjectius valoratius 'increïble', 'millor' i 'espectacular'; la locució de certesa 'sens dubte'; el verb d'opinió 'crec', i l'apel·lació amb consell ('ningú no hauria de perdre-se'l').
Una notícia objectiva es limita a exposar els fets (quan, on, qui va tocar) sense qualificar-los.
Com que aquest text valora i persuadeix, correspon a un gènere d'opinió (per exemple, una crítica o columna), no a una notícia.

(a) Formal: t'adreces a un docent en un context acadèmic; cal tractament de vostè i un to acurat.
(b) Informal: és un missatge entre amics, amb tractament de tu i vocabulari planer.
(c) Formal: és un document oficial adreçat a una institució, amb estructura fixa i registre formal.
Triar bé el registre segons la situació és una qüestió d'adequació.

Tesi: «el mòbil s'hauria de deixar a la bossa durant les classes».
Argument 1: distreu («qui mira la pantalla no escolta el professor»).
Argument 2: crea tensions entre companys.
Contraargument: «el mòbil permet consultar un diccionari».
Refutació: «l'aula ja té llibres i ordinadors per fer-ho».
Conclusió: «el millor és guardar-lo fins a l'hora del pati», introduïda per «Per tot plegat».
El perquè: en un text argumentatiu la tesi és l'opinió que es defensa; els arguments la justifiquen; el contraargument recull l'objecció possible i la refutació la rebat per reforçar la tesi.

(a) D'autoritat: es recolza en l'opinió d'una persona experta.
(b) De dades: aporta una xifra o una estadística (aquí, inventada només per a l'exercici).
(c) D'exemple: il·lustra la tesi amb un cas concret.
(d) D'analogia: compara dues realitats diferents (el cos i un mòbil) per explicar-ne una.
El perquè: tots quatre serveixen per donar suport a una tesi, però cadascun ho fa d'una manera diferent; un bon text argumentatiu combina diversos tipus d'arguments.

Resum model: «L'institut ha creat al pati un hort que cultiva l'alumnat i que serveix per aprendre ciències i per proveir el menjador, amb l'objectiu de cuidar el medi i menjar millor.»
El perquè: un bon resum conserva la idea principal (hi ha un hort a l'institut), la utilitat (ciències i menjador) i la finalitat (cuidar el medi i menjar millor); elimina els detalls (quins cursos fan cada tasca, quines verdures) i es redacta amb paraules pròpies, sense copiar frases del text. Qualsevol resum que conservi aquestes tres idees i no passi de 35 paraules és vàlid.

(a) Persona: 'soc' (jo, en Marc) i 'us' (vosaltres). Temps: 'avui' (el 12 d'octubre) i 'demà' (el 13 d'octubre). Lloc: 'hi' i 'aquí' (la biblioteca). A més, 'això' és un demostratiu que remet a una informació coneguda pel context.
(b) Versió model: «El 12 d'octubre en Marc no era a la biblioteca, però el 13 d'octubre es trobarà amb vosaltres a la biblioteca i us explicarà el canvi d'horari de l'entrenament.»
El perquè: els deíctics només s'interpreten a partir de la situació en què es diu el missatge (qui parla, quan i on). Si el text se separa de la situació, cal substituir-los per noms, dates i llocs concrets.

Versió model: «Bon dia. Li escric per comunicar-li que no podré assistir al taller de dilluns, perquè no m'escau l'horari. Li agrairia que m'indiqués si en puc fer un altre.»
Canvis que s'han fet: salutació adequada («Bon dia»), tractament de vostè («li», «m'indiqués») en lloc de tu, lèxic neutre («assistir» en lloc de «passar de», «no m'escau» en lloc de «em va fatal») i fórmula de cortesia amb condicional i imperfet de subjuntiu («li agrairia que m'indiqués»).
Qualsevol versió que mantingui les tres idees (no poder anar al taller, el motiu de l'horari, la petició d'un altre) amb tractament de vostè i lèxic formal és correcta.

Ordre correcte: (b), (c), (d), (a).
Trets d'un text instructiu: verbs en imperatiu (escalfa, aboca, deixa, retira, beu), connectors temporals que marquen la seqüència (primer, després, finalment) i frases curtes i directes. La lògica de la recepta també fixa l'ordre: no es pot abocar l'aigua abans d'haver-la escalfada, ni retirar la bossa abans de deixar-la reposar.
El perquè: en un text instructiu l'ordre dels passos és essencial, i els marcadors temporals ajuden el lector a seguir-lo.

La tipologia principal és narrativa: hi passen fets en el temps (el detectiu entra i comença a examinar).
Dins la narració hi ha un tros descriptiu: 'una sala fosca de parets folrades de llibres i olor de tabac vell' diu com és el despatx.
Per tant, el text és narratiu amb una part descriptiva incrustada.

Una versió possible: '-Has vist les notes? -va preguntar en Roc. -Encara no -va respondre la Nil-, tinc por de mirar-les. -Va, home, segur que has aprovat!'
És conversacional perquè reprodueix un diàleg entre dues persones.
Els trets clau són els torns de parla marcats amb guions, els verbs de dicció ('va preguntar', 'va respondre') i les marques d'oralitat ('Va, home').

Cal lligar les frases amb un connector i evitar repetir 'la Júlia' amb la referència pronominal o l'el·lipsi.
Una versió possible: 'La Júlia tenia son; per això va apagar el llum i es va adormir de seguida.'
S'hi ha fet servir el connector de conseqüència 'per això' i l'el·lipsi del subjecte repetit ('va apagar', 'es va adormir'). Si es volgués un pronom: 'El va apagar' (referint-se al llum).

(a) Ad hominem: ataca la persona i no la proposta; el nivell d'estudis de qui parla no diu res sobre si el reciclatge és una bona idea.
(b) Generalització precipitada: passa de dos casos a una conclusió sobre tots els professors.
(c) Pendent relliscós: suposa que un primer pas condueix inevitablement a una conseqüència extrema sense demostrar-ho.
(d) Fals dilema: només presenta dues opcions extremes quan n'hi ha més (per exemple, regular-ne l'ús en moments concrets).
El perquè: una fal·làcia és un raonament que sembla vàlid però no ho és; reconèixer-les permet refutar arguments mal construïts.

(a) La frase intrusa és la tercera («A l'hora del pati hi ha molta gent que juga a futbol»): no tracta del caiac i, per tant, trenca la unitat temàtica, que és el requisit bàsic de la coherència.
(b) Versió model: «El caiac és una embarcació lleugera que es mou amb una pala de dues fulles; els pobles inuit el van començar a fer servir per caçar i, avui, es practica com a esport i com a oci als rius, als llacs i al mar.»
Mecanismes de cohesió: el pronom «el» substitueix «el caiac» a la segona part; el connector «i» enllaça el passat amb el present; «avui» marca el contrast temporal; l'el·lipsi del subjecte evita repetir «el caiac».
El perquè: un text coherent tracta un mateix tema; un text cohesionat té els mecanismes lingüístics que lliguen les frases (pronoms, connectors, el·lipsis).

Ordre correcte: B, D, C, A, E.
Justificació: (B) presenta el tema i no depèn de cap frase anterior. (D) comença amb «Són», un verb sense subjecte explícit que remet als patinets de (B) (el·lipsi), i n'enumera els avantatges. (C) introdueix el contrast amb «Però també». (A) comença amb «Per això», que expressa una conseqüència de les queixes de (C). (E) tanca amb «En definitiva», un connector conclusiu, i el pronom «los» remet als patinets.
El perquè: l'ordre depèn de les anàfores (el·lipsi, pronoms) i dels connectors, que fixen quina frase ha d'anar abans.

Objectiu: (b), perquè només informa del fet (qui, què, on, per què) sense valoracions.
Tendenciosos: (a) usa la metàfora valorativa «abocador» i dona per fet un judici; (c) és una exclamació amb l'adjectiu «vergonyós», que ja expressa una opinió; (d) fa una generalització sobre tots els joves, sense relació amb cap fet concret.
Reescriptura neutra de (a): «Un centenar de joves deixen deixalles a la plaça després de la trobada.»
El perquè: un titular informatiu es limita als fets; les valoracions, els adjectius subjectius, les exclamacions i les generalitzacions són marques de subjectivitat pròpies de l'opinió.

(a) Tema: el tancament dels petits comerços als pobles. Tesi: conservar-los no és una qüestió de nostàlgia sinó de servei públic.
(b) Estructura inductiva: primer es donen exemples concrets (tres botigues, un forn) i una conseqüència (la gent gran no té on comprar), i al final, amb el connector conclusiu «Així doncs», s'arriba a la tesi.
El perquè: en l'estructura deductiva la tesi apareix al principi i després s'argumenta; en la inductiva s'hi arriba al final a partir de casos concrets.

Model (a favor de la tesi): «Crec que els deures s'haurien de fer a l'institut i no pas a casa. En primer lloc, a classe hi ha professors que poden resoldre els dubtes al moment, mentre que a casa molts alumnes es queden encallats. A més, no tothom disposa a casa d'un espai tranquil per concentrar-se, i això crea desigualtats. És cert que fer els deures a casa ensenya a organitzar-se, però aquesta autonomia també es pot treballar amb projectes dins l'horari escolar. Per tot plegat, treballar a l'institut és més just i més eficaç.»
Estructura: tesi (primera frase); arguments (ajuda del professorat i desigualtat d'espais); contraargument (ensenyar a organitzar-se); refutació (l'autonomia es pot treballar a l'aula); conclusió («Per tot plegat»).
També és vàlid defensar la tesi contrària, sempre que es respectin l'estructura, l'extensió i la varietat d'arguments.

Tractament: A fa servir la primera persona del plural («comuniquem», «agrairem») i s'adreça als destinataris amb un to institucional; B interpel·la directament i amb amistat («gent»).
Lèxic: A usa mots formals («ajornada», «previsions meteorològiques», «difusió»); B usa mots col·loquials («fotimer», «passeu-ho», «va»).
Sintaxi: A construeix oracions completes i ben travades, amb subordinades; B té frases curtes, repeticions de «que» i elements expressius com la interjecció «Ei».
To: A és formal i distant; B és informal, proper i espontani.
Convé A, perquè un comunicat del centre a les famílies exigeix un registre formal, clar i respectuós.