Exercicis del treball i el mercat laboral — Economia i Emprenedoria 4t ESO

L'indefinit no té data de finalització prevista; el temporal té una durada determinada, lligada a una causa concreta.

No tenir feina remunerada, i buscar-ne activament (estar disponible per incorporar-s'hi).

El SOC (Servei d'Ocupació de Catalunya), entre d'altres serveis públics d'ocupació.

Salari net = 1.000 € − 180 € = 820 €.

(a) Inactiva: no té feina ni en busca.
(b) Ocupada: té una feina remunerada.
(c) Aturada: no té feina, en busca i està disponible per començar.
Les persones ocupades i les aturades formen la població activa; les inactives en queden fora.

Sou brut anual = 1.200 € × 14 = 16.800 €.

Salari brut: el que l'empresa paga abans de cap descompte.
Deduccions: la part que es descompta (cotitzacions a la Seguretat Social i retencions d'IRPF).
Líquid a percebre: el que arriba realment al compte del treballador: 1.500 € − 255 € = 1.245 €.

Defensar els drets i els interessos dels treballadors davant de les empreses i de les administracions: per exemple, negociar condicions laborals, salaris o jornades, i assessorar les persones en conflictes laborals.

8 hores × 5 dies = 40 hores a la setmana, que coincideix amb la jornada màxima ordinària de mitjana que fixa la llei.

És un temps inicial del contracte en què l'empresa i la persona treballadora comproven si la feina i el lloc els convenen. Durant aquest període qualsevol de les dues parts pot donar per acabat el contracte sense haver de justificar-ho i, en general, sense indemnització. Sí que s'ha de cobrar el sou i cotitzar a la Seguretat Social des del primer dia.
S'ha de pactar per escrit, i la durada màxima la fixa el conveni col·lectiu; si no hi diu res, l'Estatut dels Treballadors el limita a sis mesos per al personal tècnic titulat i a dos mesos per a la resta (tres en empreses de menys de 25 treballadors).

Perquè la llei estableix un màxim de 40 hores setmanals de mitjana en còmput anual per a la jornada ordinària, i aquest límit és un dret laboral bàsic i irrenunciable. Un contracte que fixi una jornada superior a aquest màxim, sense ajustar-se a les excepcions legalment previstes, vulneraria aquest límit, encara que el treballador hi hagués donat el consentiment en signar-lo.

Persones aturades = 5.000 × 0,12 = 600 persones aturades.

Cotitzacions: 1.800 € × 0,064 = 115,2 €. IRPF: 1.800 € × 0,08 = 144 €. Deduccions totals: 115,2 € + 144 € = 259,2 €. Salari net = 1.800 € − 259,2 € = 1.540,8 €.

Taxa d'activitat = població activa / població en edat de treballar = 5.200 / 8.000 = 0,65, és a dir, un 65 %.

Aturats = 5.200 − 4.680 = 520 persones.
Taxa d'atur = aturats / població activa = 520 / 5.200 = 0,10, és a dir, un 10 %.

Deduccions = 1.600 € − 1.360 € = 240 €.
Percentatge = 240 / 1.600 = 0,15, és a dir, un 15 % del sou brut.

Preu de l'hora extra = 12 € × 1,25 = 15 €.
Pagament per 6 hores extra = 6 × 15 € = 90 € bruts.

Import anual = 1.221 € × 14 = 17.094 €.
Repartit en 12 mesos: 17.094 € / 12 = 1.424,50 € al mes.
És el mateix import anual, però pagat de manera diferent: en 14 pagues hi ha dues pagues extraordinàries, i en 12 pagues (pagues prorratejades) el sou mensual és més alt.

Resposta correcta: b.
Treballa la meitat de les hores d'una jornada completa: és una jornada parcial (50 %). El tipus de jornada és independent de la durada del contracte: pot ser indefinit o temporal, i també es pot fer en pràctiques. La jornada intensiva concentra les hores en una franja del dia, no en redueix el total.

Taxa de variació = (4.914 − 4.680) / 4.680 = 234 / 4.680 = 0,05, és a dir, un 5 % més d'ocupats.

Perquè la llei exigeix que un contracte temporal estigui lligat a una causa concreta i legalment vàlida (una obra determinada, un increment puntual i imprevisible de la producció, una substitució d'una altra persona treballadora), no a la simple preferència de l'empresa per evitar compromisos a llarg termini. Si no hi ha una causa real que justifiqui la temporalitat, el contracte es pot considerar en frau de llei, i això pot comportar que es reconegui com a indefinit encara que formalment s'hagués signat com a temporal. Aquesta exigència busca evitar que la temporalitat es converteixi en la norma general en lloc de l'excepció justificada.

Perquè la prestació per atur exigeix haver cotitzat un temps mínim abans de perdre la feina, com a requisit legal. Qui no arriba a aquest període mínim de cotització (per exemple, per haver treballat molt poc temps o de manera irregular) no genera el dret a aquesta prestació, encara que efectivament es trobi sense feina i la busqui activament. Aquest requisit fa que «estar a l'atur» (situació laboral) i «tenir dret a la prestació per atur» (dret econòmic derivat de la cotització prèvia) no siguin exactament el mateix.

Perquè, a més del salari brut que rep el treballador (del qual encara es descompten les seves cotitzacions i l'IRPF per arribar al net), l'empresa ha de pagar una part addicional de cotitzacions a la Seguretat Social, més gran que la del treballador, que no apareix descomptada a la nòmina d'aquest però que és un cost directe per a l'empresa. Per això, el que costa realment contractar algú (cost total per a l'empresa) sol ser considerablement més alt que el salari brut que veu el treballador al seu propi contracte, ja que inclou aquesta cotització empresarial afegida.

(a) Cotitzacions del treballador = 1.500 € × 0,065 = 97,50 €. IRPF = 1.500 € × 0,10 = 150 €. Salari net = 1.500 € − 97,50 € − 150 € = 1.252,50 €.
(b) Cotitzacions de l'empresa = 1.500 € × 0,30 = 450 €. Cost total = 1.500 € + 450 € = 1.950 €.
(c) Diferència = 1.950 € − 1.252,50 € = 697,50 €, que són cotitzacions de treballador i empresa i retenció d'IRPF.

(a) A: 1.400 € × 12 = 16.800 €. B: 1.250 € × 14 = 17.500 €. L'oferta B paga més a l'any.
(b) Mes a mes (sense comptar les pagues extra), l'oferta A paga més: 1.400 € > 1.250 €.
(c) Diferència anual = 17.500 € − 16.800 € = 700 € a favor de B.
Per comparar sous cal mirar l'ingrés anual i no només la paga mensual.

(a) Primer any: $\tfrac{200}{2}$.000 = 10 %. Segon any: $\tfrac{250}{2}$.200 ≈ 0,1136, és a dir, un 11,4 %.
(b) Primer any: 2.000 − 200 = 1.800 ocupats. Segon any: 2.200 − 250 = 1.950 ocupats.
(c) L'ocupació ha crescut en 150 persones, però la població activa ha crescut en 200, més de pressa que els llocs de feina creats. Per això el nombre d'aturats ha pujat de 200 a 250 i la taxa d'atur també, tot i haver-hi més ocupats.

(a) Hores al mes = 22 × 8 = 176. Preu per hora = 1.760 € / 176 = 10 € bruts.
(b) Hores al mes = 22 × 6 = 132. Sou = 132 × 10 € = 1.320 € bruts.
(c) Reducció = (1.760 − 1.320) / 1.760 = 440 / 1.760 = 0,25, és a dir, un 25 %. Coincideix amb la reducció d'hores (de 8 a 6: un quart de la jornada).

Resposta correcta: d.
Sense contracte ni alta a la Seguretat Social no es cotitza, i per tant no es generen drets: ni prestació d'atur, ni baixa per malaltia, ni temps cotitzat per a la jubilació. Les altres opcions són el contrari del que passa. L'economia submergida també perjudica la societat, perquè no aporta impostos ni cotitzacions per finançar els serveis públics.

(a) 2.500 € − 800 € − 300 € = 1.400 € al mes.
(b) Amb aquestes dades, l'assalariat (1.450 €) ingressa 50 € més al mes, i l'autònom encara hauria de pagar l'IRPF sobre els seus rendiments.
(c) Perquè l'autònom no té garantit cap ingrés fix, ha de gestionar el seu propi negoci i assumeix el risc; l'assalariat té vacances pagades, sou garantit i protecció d'atur segons el seu contracte. Per comparar bé cal tenir en compte també l'estabilitat i el risc.

Exemples de mesures: la flexibilitat horària (entrar i sortir en una franja) i el teletreball parcial.
Efecte positiu: les persones treballadores solen estar més motivades i es redueix l'absentisme i la rotació, cosa que estalvia costos de contractació i formació.
Possible inconvenient: l'empresa ha d'organitzar-se millor (coordinació de l'equip, control de resultats) i pot haver d'invertir en eines digitals.
Moltes empreses consideren que els beneficis superen els costos.