PAU Llengua catalana i literatura 2008 · Juny · Sèrie 2 · Exercici 1 (Opció B)

OPCIÓ B Llegiu aquest text i responeu a les qüestions següents. ETAPES DE PICASSO Barcelona, 1895 Barcelona! Només hi ha dos noms de ciutat, en la vida de Picasso, que puguin ser escrits amb el signe d’admiració: Barcelona i París. Barcelona significa moltes coses per a Picasso, però estem segurs que ell hi vingué ben disposat, sabent que arribava en una urbs moderna, en procés d’expandiment. Aquest és, potser, el primer punt de contacte, qui sap si el més important: la ciutat crei- xia i ell creixia. De la munió d’invents i descobertes que […] informen el segle XX, uns quants, de capitals, Picasso els coneix a Barcelona. Aquí, hi sent parlar d’anarquisme i de comunisme, molt més del primer que del segon. No pas com d’una teoria que pot ser duta a la pràctica —cosa que pot haver escoltat abans—, sinó com d’una pràctica que es basa en unes teories, que té els seus adeptes, que agita la vida profunda de la ciutat. Pocs mesos després de la seva arribada, esclata la bomba del carrer de Canvis Nous, que causa nombroses víctimes. A Llotja, on ha estat inscrit, escolta els seus companys parlar-li de modernisme, de simbolisme, del Greco. S’hi discuteix també sobre l’impressionisme que dos pintors, Rusiñol i Casas, han dut de París i que ha influït en llur pintura, fent-los canviar els marrons pels grisos, provocant, així, el que se’n digué la revolució dels grisos. Altres —sobretot a Sitges— acusaven aquella influència d’una manera més descarada; són els luministes. L’art del cartell —el pòster— té també nombrosos adeptes: Miquel Utrillo, Adrià Gual, Alexandre de Riquer… A Barcelona hi ha una colla de pintors joves, tot just sortits de Llotja, que fan com els impressionistes francesos, surten a pintar a l’aire lliu- re. Com que molts d’ells treballen per guanyar-se les garrofes, es troben, durant el bon temps, després de la feina i arriben just a lloc —Sant Martí de Provençals— per pintar- hi les postes de sol, on dominen els grocs. Per això els anomenen la colla de Sant Martí o del «safrà». Un dels invents capitals del segle, l’electricitat, s’expandeix i esdevé tangible en la vida pública i privada durant els anys que Picasso viu a Barcelona. En els diaris d’ales- hores trobem notícies constants en aquest sentit. El fet és cabdal. Unes hores de pana elèctrica basten, avui, paralitzant els ascensors i els aparells domèstics, per a fer-nos reviure aquell món paorós, dominat per les ombres i per la negror, anterior a l’electri- citat. Els racons, el «quarto fosc», els corredors tenebrosos, han desaparegut gairebé del tot de les nostres cases. Picasso visqué tan intensament aquesta alternança que tota la seva vida d’artista oscil·larà entre la creació diürna i la creació nocturna. […] Hi ha un invent que Picasso coneix per primera vegada a la Ciutat Comtal, que és el cinema. Els germans Fernández, fotògrafs, s’apressaren a dur-lo de París, on havia estat presentat pels germans Lumière el 28 de desembre del 1895. Abans de complir-se l’any, el 4 de desembre del 1896, donaven la primera sessió en el que seria el «Cinematógrafo Napoleón». Picasso ens ha contat que hi anava tot sovint, amb Manuel Pallarès primer, amb els germans Reventós després. […] Barcelona esdevé, per a Picasso, no sols el seu lloc de residència, sinó la plata- forma des d’on inicia la seva gran aventura. […] La ciutat creix, però ell també creix… Josep PALAU I FABRE. Picasso. 1981 1. Comprensió 1.1. Redacteu un resum, de sis línies com a màxim, en què s’indiqui quins són els moviments artístics, les ideologies polítiques i els invents moderns que, segons Palau i Fabre, Picasso va tenir ocasió de conèixer, de molt jove, a Barcelona. [1 punt] 1.2. En el text trobareu subratllats els mots següents: informen acusaven basten s’apressaren Anoteu en el quadern de respostes un sinònim o una expressió sinoní- mica de cadascun d’aquests mots que pugui substituir-lo adequadament en el context en què apareix. [1 punt] 1.3. En el fragment que s’inicia amb «A Llotja, on ha

OPCIÓ B 1. 1.1. Té ocasió de conèixer força moviments artístics: el modernisme i el simbolisme, que són d’un abast cultural molt ampli, així com l’impressionisme (i l’anomenada revolució dels grisos i el luminisme, que en reben la influència) i l’art del cartell, que són específicament pictòrics. D’ideologies polítiques, sent parlar de comunisme i d’anarquisme (d’aquest no sols en sent parlar, perquè actua amb violència). Quant a invents, l’afectaran molt, com a ciutadà i com a artista plàstic, l’electricitat i el cinema. 1.2. informen → conformen, donen forma (a), doten de forma, inspiren,... acusaven → manifestaven, posaven de manifest, exhibien, delataven, feien veure, mostraven, exterioritzaven, expressaven,... basten → són suficients, (amb SN) n’hi ha prou,... s’apressaren → s’afanyaren, es donaren pressa, s’espavilaren, s’esmerçaren,... 1.3. s’hi discuteix → s’hi discutia han dut → havien dut ha influït → havia influït són → eren té → tenia hi ha → hi havia fan → feien surten → s […]