Salta al contingut

Sintaxi

PAU Llengua catalana i literatura 2008 · Juny · Sèrie 2 · Exercici 3 (Opció A)

Enunciat

Enunciat de l'exercici 3 A de la PAU de Llengua catalana i literatura 2008 (juny sèrie 2): Reflexió lingüística sobre el text 3.1. Identifiqueu de quin tipus són les oracions subordinades següents, que tro- bareu subratllades en…
Text de l'enunciat (transcripció automàtica)
3. Reflexió lingüística sobre el text 3.1. Identifiqueu de quin tipus són les oracions subordinades següents, que tro- bareu subratllades en el text: a) si pogués ser sincer b) per no perdre passada c) sense que aconsegueixi centrar l’assumpte d) perquè està avesat a les distàncies llargues e) després d’escriure aquesta consideració f) encara que normalment aconsegueixi dissimular-ho a base de pàgines i més pàgines [1 punt] 3.2. En el fragment següent, que trobareu subratllat en el text, hi ha constituents (mots o sintagmes) que exerceixen la funció sintàctica de subjecte; altres, la de complement directe, i altres, la de complement indirecte: «Entre una i trenta línies», li ha dit la veu de vellut que li ha telefonat del suplement domi- nical del diari i li ha demanat el conte. Transcriviu íntegrament en el quadern de respostes cadascun dels cons- tituents damunt dits, i indiqueu quina funció sintàctica exerceixen. [1 punt] 3.3. Anoteu en el quadern de respostes TOTS els mots del text que porten accent diacrític. (No cal que expliqueu per quin motiu en porten; si algun d’aquests mots surt més d’una vegada —amb la mateixa forma i la mateixa categoria gramatical—, no cal que ho feu constar.) [0,5 punts] 3.4. Pareu atenció al fragment següent, subratllat en el text: de vegades necessita cent pàgines per començar a intuir de què va el que escriu. De les quatre afirmacions següents, només UNA és del tot correcta. Indiqueu quina és: a) de vegades fa de complement circumstancial, i cent pàgines fa de predica- tiu. b) necessita és un verb intransitiu, i intuir és un verb transitiu. c) de què fa de complement de règim verbal, i que fa de complement direc- te. d) començar a intuir és una perífrasi verbal, i va és un verb auxiliar. [0,5 punts. Si la resposta és errònia, es descomptaran 0,15 punts. Si no responeu a la pregunta, no sʼaplicarà cap descompte.] 3.5. Descriviu o representeu amb símbols fonètics els sons que corresponen a les lletres en negreta: teclejar pogués extensió absurd incapaç de [1 punt]

Criteris oficials de correcció

Criteris oficials de correcció de l'exercici 3 A de la PAU de Llengua catalana i literatura 2008 (juny sèrie 2)
Text dels criteris (transcripció automàtica)
3. 3.1. a) subordinada adverbial condicional b) subordinada adverbial infinitiva final c) subordinada adverbial modal d) subordinada adverbial causal e) subordinada adverbial infinitiva temporal f) subordinada adverbial concessiva 3.2. Subjectes: - la veu de vellut que li ha telefonat del suplement dominical del diari i li ha demanat el conte - que CDs: - «Entre una i trenta línies» - el conte CIs: - li (ha dit) ; li (ha telefonat); li (ha demanat) 3.3. què (relatiu); què (interrogatiu); més, és, Déu, té. [Com abans, cada resposta incorrecta, si n’hi ha, en neutralitzarà una de correcta. Continuem, doncs, fent servir la noció de resposta “bona”.] 3.4. La resposta correcta és la c). 3.5. teclejar: “j”: [Z], o bé: fricatiu palatal sonor pogués: “gu”: [γ], o bé: aproximant velar sonor extensió: “x”: [ks], o bé: oclusiu velar sord + fricatiu alveolar sord absurd: “b”: [p], o bé: oclusiu labial sord incapaç de: “ç”: [z], o bé: fricatiu alveolar sonor

Resolució pas a pas

Encara no hi ha resolució pròpia verificada d'aquest exercici. Mentrestant, tens els criteris oficials de correcció a sobre. Si tens dubtes, pregunta'ls al xat de la Sala d'estudi.

Font: enunciat i criteris de correcció oficials de les PAU 2008 de Catalunya, publicats per la Generalitat de Catalunya (universitats.gencat.cat) i les universitats catalanes. La resolució pas a pas és pròpia de L'Acadèmia de Vic.

Altres exercicis d'aquest examen

Tots els exercicis de Sintaxi · PAU de Llengua catalana i literatura