PAU Llengua catalana i literatura 2008 · Juny · Sèrie 5 · Exercici 1 (Opció A)

OPCIÓ A Llegiu aquest text i responeu a les qüestions següents. L’IRREAL Cridà fort i es despertà. Els núvols tapaven la lluna quan una alenada d’aire fred li glaçà la sang que se li escolava pel llavi encetat. De panxa enlaire, nu i adolorit, el dipu- tat Jordi Solé es palpà la mandíbula i es va meravellar de trobar-la al seu lloc. Tanmateix, dins l’oïda li xiulava un tren de vapor desbocat. Es tapà les orelles amb les mans, va pres- sionar fort i les retirà: no hi havia manera, el xiulet sonava encara més fort; definitiva- ment, li havien clavat una bona pallissa. L’endemà, davant les càmeres de televisió, no podria amagar els blaus, la qual cosa, traduïda en percentatge electoral, significaria tres o quatre punts menys, pel cap baix. «Per sort els maquilladors cada dia són més excel·lents.» Jordi mirava d’animar-se; qui ho faria, si no? S’incorporà amb penes i tre- balls. Tremolava i tossia com si hagués de treure els pulmons. Quan feia les primeres passes ensopegà repetidament i girà un parell de vegades sobre el seu eix. Li va costar, però al final es va poder orientar, tot i que caminava com un ninot atrotinat. Si de sen- sacions negatives n’hi pot haver un feix, Jordi se’l carregava a l’espatlla. Apallissat, des- moralitzat, humiliat, deshonrat, perdut, despullat… No era estrany que somiqués, ja que, durant tota la matinada, no feia sinó empitjorar. Per uns moments el temptà la idea d’anar a la comissaria a buscar ajuda però, quan s’adonà que llavors sí que hauria de dir adéu al poder, tan dolç, la refusà. Després de tot, només havia de sortir de l’atzucac on s’havia ficat i trobar un aliat que l’ajudés. El jutge Pellicer l’acolliria de bon grat. Jordi tornava a animar-se, tot aniria com una seda. —Òndia! Si és el senyor diputat Jordi Solé! Com diantre l’havia pogut reconèixer, aquell bony antropomòrfic d’ulls brillants de gat, arraulit sota l’aixopluc d’un porxo? Jordi s’aturà en sec, espantat. Tremolava de por més que no pas de fred. Tots els seus esforços per evitar que el descobrissin en tan peno- sa situació haurien estat en va. El to de veu foteta que l’havia saludat no feia preveure res d’especialment bo. —Us estranya de veure’m? —repetí la veu amb sorna. Jordi continuava mut. Cada paraula de l’estrany li provocava un sobresalt més acu- sat. El tan temut escàndol el tenia garratibat. No sabia si encarar-s’hi d’una vegada per sempre, o fugir. —Sóc l’Oriol Rodés. Benvingut a l’irreal, senyor Jordi Solé —es presentà el desco- negut. —Ah, el senyor Oriol Rodés! Quina casualitat, oi? —digué Jordi per inèrcia, mentre intentava recordar qui era el tal Oriol i, sobretot, si era amic o enemic—. Com us va? —preguntà per guanyar temps, amb la intenció que la resposta li aportés alguna pista. —Doncs, ja ho veieu. Des que vosaltres em vau fer fora del Parlament m’ho mane- go com puc. I, per desgràcia, no puc fer-ho gaire bé. Francesc BONET. Infidels i addictes. 2001 1. Comprensió 1.1. En sis línies com a màxim, caracteritzeu els dos personatges del text i indi- queu quina mena de narrador té. [1 punt] 1.2. Del personatge anomenat Jordi Solé, el narrador es limita a dir-nos com es comporta, quin aspecte visible ofereix i quines paraules fa servir quan dialo- ga amb l’interlocutor, o encara ens en dóna més informació? Responeu rao- nadament a aquesta qüestió en vuit línies com a màxim. Adduïu, si cal, algun exemple del text. [1 punt] 1.3. Considereu les expressions següents, subratllades en el text: a) dins l’oïda li xiulava un tren de vapor desbocat b) Si de sensacions negatives n’hi pot haver un feix, Jordi se’l carregava a l’es- patlla Indiqueu què vol dir cadascuna d’aquestes expressions i comenteu quina mena de figura de discurs posa en joc (no cal que feu servir mots tècnics). [1 punt] 1.4. Considereu els mots següents, subratllats en el text: encetat atrotinat arraulit garratibat Anoteu en el quadern de respostes, per a cadascun d’aquests mots, un sinònim que pugui substituir-lo adequadament en el text. [1 punt]

OPCIÓ A 1. 1.1. Són dos polítics. L’un, el diputat Jordi Solé, recupera el coneixement, nu i adolorit, després d’haver rebut una forta pallissa: li raja sang del llavi, li xiulen les orelles, tremola, tus, ensopega, etc. El tempta la idea d’anar a comissaria a denunciar l’agressió, però s’ho repensa perquè no li convé l’escàndol. De l’atzucac on s’ha ficat confia que se’n podrà sortir amb l’ajut d’un bon aliat. L’altre, Oriol Rodés, un desagradable enemic polític de Solé, es mostra molt sorneguer en descobrir-lo. El narrador és omniscient. 1.2. El narrador també dóna compte de diverses activitats mentals d’en Solé. Sabem, per exemple, que aquest està preocupat perquè l’endemà li seran difícils d’amagar, en sortir a la televisió, els blaus que li han fet, i fins i tot ens és reportat, a manera de citació directa del que el personatge es diu a si mateix per tranquil·litzar-se, un pensament seu sobre l’excel·lència dels maquilladors. En general, però, el narrador no fa ús d’aquest darrer […]