PAU Llengua catalana i literatura 2007 · Setembre · Sèrie 3 · Exercici 1 (Opció B)

OPCIÓ B Llegiu aquest text i responeu a les qüestions següents. EVOLUCIÓ EN ACCIÓ Quan ens parlen de l’evolució dels éssers vius, pensem en un procés lent i gradual que només es fa palès al llarg de milions d’anys. I tot i que l’evolució biològica és un fet arxiprovat, alguns encara insisteixen a dotar-la de caràcter hipotètic argumentant que no podem veure en directe com les espècies evolucionen. Res més lluny de la realitat. Són molts els casos documentats de primera mà sobre històries evolutives observades en períodes inferiors a la vida d’una persona investigadora. Els organismes amb cicles de vida curts, que en el temps que dura una vida humana han produït milers de gene- racions, són els protagonistes d’aquestes històries naturals de l’evolució. ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC Un equip de recerca de la Universitat de Barcelona, dirigit pel Dr. Lluís Serra, ha estat testimoni presencial d’un exemple de l’evolució ràpida d’una espècie. Es tracta de la mosca Drosophila subobscura, una espècie que viu a Europa, al Pròxim Orient, al nord d’Àfrica i a algunes regions d’Amèrica del Nord i del Sud. Durant més de trenta anys, aquest grup investigador ha estudiat diverses poblacions d’aquesta mosca en tots aquests continents i ha observat que totes han evolucionat per adaptar-se a la calor, tal com s’esperaria davant d’un escalfament global del planeta. RESISTÈNCIA ALS ANTIBIÒTICS Un altre exemple d’evolució en acció que ens toca a tots de ben a prop és la resis- tència als antibiòtics que molts microorganismes estan desenvolupant. Si fem servir els antibiòtics inadequadament, per exemple si no complim el tractament fins al final i no acabem d’eliminar els microbis que ens produeixen una malaltia, podem donar-los l’o- portunitat d’evolucionar i fer-s’hi resistents. Sovint deixem els tractaments abans d’allò prescrit perquè ens trobem bé. Però en el nostre cos encara hi queden microbis i aquests tornen a tenir l’oportunitat de reproduir-se. Com que els microbis que encara sobre- viuen són els que han suportat millor l’atac de l’antibiòtic, perquè posseeixen caràcters que els fan més resistents, els seus descendents els heretaran i estaran més ben preparats per superar futurs tractaments amb el mateix antibiòtic. En poc temps els microbis hau- ran evolucionat i, a diferència dels seus antecessors, seran invulnerables davant aquests medicaments. Això representa un gravíssim problema atès que la recerca de nous anti- biòtics és molt lenta i, mentre es realitza, ens trobem absolutament indefensos davant moltes infeccions que fins fa poc eren fàcilment curables. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D’INNOVACIÓ, UNIVERSITAT I EMPRESA. ICTINEUS. Comunicació, Difusió i Didàctica de la Ciència i la Tècnica, núm. 7 (desembre 2006) [text lleugerament modificat] 1. Comprensió 1.1. El text enuncia una tesi que és contrària a una antítesi falsa, i aporta proves a favor de la primera. Resumiu el text amb formulacions breus, però clares, de la tesi, de l’antítesi i de les proves adduïdes. [1 punt] 1.2. Els dos processos d’«evolució en acció» descrits en el text són posats en rela- ció amb fenòmens que, a principis del segle XXI, es consideren negatius per al futur de l’espècie humana. a) Indiqueu quins són aquests fenòmens negatius. [0,5 punts] b) Expliqueu si cadascun dels dits fenòmens negatius és causa o és efecte del procés evolutiu amb el qual es relacionen. [0,5 punts] 1.3. Considereu els mots següents, que trobareu subratllats en el text: palès documentats presencial global invulnerables Anoteu en el quadern de respostes un sinònim o expressió sinonímica de cada un d’aquests mots que podria substituir-lo adequadament en el con- text en què apareix. [1 punt] 1.4. És fàcil de veure que en el text hi predominen les formes verbals de present d’indicatiu (per exemple: parlen, pensem, es fa, etc.) seguides d’unes quantes formes de perfet (o pretèrit indefinit) d’indicatiu (per exemple: han produït, ha estat, han suportat, etc.). a) Relacioneu aquest

OPCIÓ B 1. 1.1. Tesi: L’evolució de les espècies és una teoria científica provada empíricament. Antítesi: L’evolució és una mera hipòtesi, precisament perquè no se’n pot tenir evidència empírica durant el període de la vida d’un investigador. Proves adduïdes: a) L’adaptació al canvi climàtic de la mosca Drosophila subobscura, que comporta una evolució perfectament estudiada d’aquesta espècie durant els darrers trenta anys. b) En els microbis s’han pogut constatar canvis evolutius ràpids que els permeten d’immunitzar-se contra els antibiòtics. Si l’esquema es considera correcte i prou complet: 1 punt. Si l’esquema es considera correcte però no prou complet: 0’75 punts. Si l’esquema es considera correcte però clarament incomplet: 0’5 punts. Si l’esquema té algun defecte greu però recull informació pertinent: 0’25 punts. 1.2. a) Fenòmens negatius: 1r) l’escalfament global del planeta; 2n) el fet que els antibiòtics deixin de ser efectius i el risc d’indefensió davant les infeccions que ai […]