PAU Llengua catalana i literatura 2007 · Juny · Sèrie 1 · Exercici 1 (Opció A)

OPCIÓ A Llegiu aquest text i responeu a les qüestions següents. TERRA BAIXA Acte primer. Escena X Sebastià, Tomàs i Xeixa SEBASTIÀ: Au, Xeixa, a casament. XEIXA: No hi vaig jo, a casament. SEBASTIÀ: I això? XEIXA: Perquè no… No hi vaig. I ja està dit! SEBASTIÀ: Doncs agafa els trastets, i a fora de casa. XEIXA: Això sí; veieu? I amb molta alegria. SEBASTIÀ: I de seguida! Alça! XEIXA (a part): Fer lo farcell; i ja voldria ser ben lluny. (Ficant-se per la porta de l’es- querra.) SEBASTIÀ (cremat, al Tomàs): Doncs què hi ha? TOMÀS: Que m’han posat en unes grans confusions i en unes grans angúnies; veus- ho aquí. I jo voldria dir-vos-ho, i no sé com fer-ho, Sebastià! SEBASTIÀ: Bé, rumieu’s-ho, i ja m’ho direu un altre dia. TOMÀS: Que m’han dit, i perdoneu si peco, que vós havíeu sigut per la Marta… aixís com ho diré, com… com un festejador dolent; i que ara enganyàveu tots dos el pobre Manelic, que és un bon minyó. I com que jo d’aquest casament he vin- gut a ser com lo pare i lo padrí, us vinc a preguntar, Sebastià, i no us ofengueu, fill, ¿què hi ha de tot aquest bumbum? SEBASTIÀ: Què voleu que hi hagi? Res, home. TOMÀS: Eh que no hi ha res, Sebastià? Si jo us ho conec per la cara que ells són uns xerraires. Mireu-se: davant de tothom los hi vull dir qui són ells i qui sou vós. Els dolents! I ara mateix que me n’hi vaig. (Ha tornat en Xeixa amb un farcell de roba i una manta. Recull alguna altra cosa de l’escena.) TOMÀS (al Xeixa): Ho sents, tu, mala llengua? XEIXA: Jo ja m’he descarregat la consciència. Ara vosaltres. SEBASTIÀ: Si no en podia ser d’altre que tu! Lo que has de fer és acabar amb aquest farcell, i que mai més te vegi davant. TOMÀS (al Xeixa): Malagraït! Després que et tenen tants anys aquí!… XEIXA: No m’ho digueu malagraït, Tomàs, que no sabeu amb qui tracteu. SEBASTIÀ: Au, fora d’aquí! Si no, d’un revés te giro la cara! XEIXA (quadrant-s’hi davant): Pegueu-me! Au! TOMÀS: I gosaries? Contra el teu amo? XEIXA: Ja no m’ho és, l’amo: ni mai que m’ho hagués sigut. SEBASTIÀ: I per què? Lladre! XEIXA: Lladre a mi! Reïra… (Deixant el farcell i la manta.) Teniu, doncs! I ara no me n’aniré sense dir-ho tot al Tomàs, i al davant vostre, per confondre-us! (En Tomàs el vol fer callar i conté el Sebastià.) Doncs sí que ho diré, sí; que encara el sou, l’amistançat de la Marta; que hi entreu aquí de nit i d’amagat per la porta del corral, que passeu pel corredor de dalt i per darrere d’aquella cortina, que jo ho he vist, jo! SEBASTIÀ: Deixeu-me! (Al Tomàs.) XEIXA (al Tomàs): I jo us juro que això és cert, i si no, que Déu me condemni. I que ho juri ell si jo dic mentida. Veiam, veiam: no ho jura! SEBASTIÀ: I què tant de juraments! Anem’s-en, Tomàs, i deixem-lo. XEIXA: Ja el sentiu. Ja en tinc prou jo. TOMÀS: Verge dels Àngels! Àngel GUIMERÀ. Terra baixa (1897). Edició a cura de Joan Prats Sobrepere, 1999 1. Comprensió 1.1. Redacteu un retrat, de no més de sis línies, del personatge d’en Tomàs basant- vos en els indicis que ofereix l’escena X de l’acte primer. [1 punt] 1.2. Tots tres personatges es dirigeixen individualment, en alguna ocasió, a cadas- cun dels altres dos fent ús d’una determinada forma de tractament. Identifiqueu quina forma de tractament correspon a cadascun dels sis casos d’interlocució possibles, i reproduïu en el quadern de respostes, per a cada cas, un fragment que exemplifiqui clarament la forma de tractament empra- da. [1 punt] 1.3. Al personatge d’en Sebastià li escau de donar ordres o permisos als interlo- cutors fent ús del mode verbal imperatiu (per exemple: Doncs agafa els tras- tets; rumieu’s-ho; etc.). Però el personatge d’en Xeixa també sap emprar for- mes verbals imperatives. a) Repreneu en el quadern de respostes totes les intervencions d’en Xeixa en què apareixen formes verbals amb valor d’imperatiu. [0,5 punts] b) Expliqueu clarament quina actitud encarna en Xeixa en cadascuna de les intervencions que hàgiu identificat en la resposta a la pregunta anterior. [0,5 punts] 1.4. En el text, un perso

OPCIÓ A 1. 1.1. En Tomàs és un personatge mesquí, incapaç de deslliurar-se de l’obediència a en Sebastià i de prendre partit per una veritat que entreveu però que, per covardia, es resisteix a reconèixer. Quan l’amo respon falsament a la qüestió que ell ha gosat plantejar-li amb una deferència exagerada, no sols es dóna fàcilment per satisfet sinó que, per adular-lo, es posa a malparlar de la gent senzilla carregada de raó i a insultar en Xeixa. La seva mala consciència s’evidencia en l’exclamació amb què acaba l’escena. Si el retrat es considera correcte i prou complet: 1 punt. Si el retrat es considera correcte però no prou complet: 0’75 punts. Si el retrat es considera correcte però clarament incomplet: 0’5 punts. Si el retrat té algun defecte greu però recull informació pertinent: 0’25 punts. 1.2. Sebastià a Xeixa: tractament de TU; “Doncs agafa els trastets...” Xeixa a Sebastià: tractament de VÓS; “Això sí, veieu?” Tomàs a Sebastià: tractament de VÓS; “I jo voldria dir-vos-ho...” […]