PAU Llengua catalana i literatura 2007 · Setembre · Sèrie 3 · Exercici 1 (Opció A)

OPCIÓ A Llegiu aquest text i responeu a les qüestions següents. LA PLAÇA DEL DIAMANT Capítol XLVII La Rita va fixar el dia per casar-se davant de tots i va dir que deia que sí per no veure més en Vicenç amb cara d’ànima en pena i fent-se tot el barri seu fent creure que era una víctima. I fent-la passar a ella, només amb aquella cara i sense dir ni mitja paraula, per una mala noia. I amb la fama que li feia, si no es casava amb ell s’hauria de quedar a vestir sants, i tampoc no li agradava, perquè ella tenia ganes, ja que no podia fer el que s’havia proposat de servir en un avió, d’entrar en un cine o un teatre, molt ben vestida i amb un home que fes goig al seu costat, i en Vicenç, ella ja ho reconeixia, feia goig. L’única cosa que la molestava, i era el que la molestava més de tot, era que en Vicenç fos del barri i que tingués l’establiment tan a prop de casa. Li vam preguntar per què la molestava, i va dir que no ho sabia explicar ben bé, però que li feia una mica d’angúnia, que casar-se amb un que visqués tan a prop de casa era com si es casés amb algú de la família i que això li matava moltes il·lusions. I del festeig per acostumar-se l’un a l’altre, que va ser un festeig llarg, van passar al festeig de preparació de casament. Vam fer venir una modista dues vegades a la setmana i vam fer sala de treball la sala del sofà amb funda. Mentre la modista i la Rita cosien, venia en Vicenç; la Rita així que el veia es posa- va nerviosa i deia que si no fos del barri no podria venir a fer el tafaner. Abans d’hora, ja sabrà tot com és… En Vicenç s’adonava del que li passava a la Rita però no es sabia estar de venir i entrava a la sala com si anés a fer un pecat, s’estava una estona quiet sense bellugar-se i, quan veia que totes treballàvem, se’n tornava, i a l’últim vaig ser jo la que se’n va anar i vaig deixar que fessin el nuviatge la Rita i la modista perquè la Rita troba- va que jo no cosia prou fi. I cap al parc, que també em cansava. Ja em cansaven tantes senyores conegudes esperant-me amb cara de pena perquè havia tingut coloms. I aquell desfici que jo tenia abans de parlar dels coloms i de la torre, amb els anys m’havia anat passant. Si volia pensar en els coloms alguna vegada, m’estimava més pensar-hi tota sola. I pensar-hi com volgués; perquè de vegades pensar-hi em feia posar trista i d’altres vega- des no. I segons quins dies, sota fulles i branques, em venien unes ganes de riure petites perquè em veia anys enrere matant colomins a dintre de l’ou. I si sortia de casa amb paraigua perquè estava núvol, si pel parc veia una ploma d’ocell, la burxava amb la viro- lla del paraigua ben endins de la terra i l’enterrava. I si topava amb alguna senyora de les que em coneixien i em deia, ¿que no ve?, li deia, no, no sé què em passa però si m’assec em trobo malament. I si el temps fresquejava deia, si sec, tota la mullena de les fulles se’m fica a l’esquena i a la nit m’agafa tos… I les plantava així i m’entretenia a mirar els arbres que vivien cames enlaire, amb totes les fulles que eren els peus. Els arbres que vivien amb el cap a dintre de la terra menjant terra amb la boca i amb les dents que eren les arrels. I la sang els corria diferent de com corre per dintre de les persones: recta del cap als peus per la soca amunt. I el vent i la pluja i els ocells feien pessigolles als peus dels arbres tan verds quan naixien. Tan grocs per morir. Mercè RODOREDA. La plaça del Diamant. 1962 1. Comprensió 1.1. Tenint en compte les informacions que, en el text, aporta la narradora sobre el comportament de la Rita, redacteu un breu retrat, de no més de sis línies, d’aquest personatge com a protagonista de la situació en què es troba. [1 punt] 1.2. La narradora no es limita a descriure comportaments objectius, visibles i audibles (dels altres personatges i d’ella mateixa): també es refereix, de vega- des, a allò que passa només pel seu cap. Identifiqueu alguns fragments del text en què la narradora parla de la seva activitat mental i expliqueu

OPCIÓ A 1. 1.1. La Rita és una noia força frívola i capritxosa que ha accedit a casar-se amb un veí de bon veure, més per por de quedar-se soltera i per un desig d’estabilitat social que fàcilment li ha fet oblidar la dèria infantil de ser hostessa d’aviació, que no pas perquè estigui realment enamorada del pessigant, el qual l’angunieja perquè viu massa a prop de casa i es fica on no li manen mentre dura el llarg festeig, molt tradicional, en què ella es dedica a cosir, amb una modista i sa mare, els vestits de l’aixovar. Si el retrat es considera correcte i prou complet: 1 punt. Si el retrat es considera correcte però no prou complet 0’75 punts. Si el retrat es considera correcte però clarament incomplet: 0’5 punts. Si el retrat té algun defecte greu però recull informació pertinent: 0’25 punts. 1.2. • “Ja em cansaven tantes senyores conegudes esperant-me amb cara de pena...” Es refereix a un sentiment o sensació negatius que li produeix el tracte sovintejat amb unes senyores xafarde […]