PAU Llengua catalana i literatura 2007 · Juny · Sèrie 2 · Exercici 1 (Opció B)
Enunciat

Text de l'enunciat (transcripció automàtica)
OPCIÓ B
Llegiu aquest text i responeu a les qüestions següents.
ELS CINEMES
LES ESTRENES DE LA SETMANA
EL PAISATGE DESPRÉS DE LA BATALLA
Clint Eastwood presenta la primera part d’un ambiciós i personal díptic sobre un
dels episodis més transcendentals de la Segona Guerra Mundial, la batalla d’Iwo Jima,
en què retrata la tragèdia de la guerra i desmitifica la figura de l’heroi.
Clint Eastwood no té límits, però sí un incessant afany de superació. Amb 76 anys,
i després d’haver assolit un dels cims de la seva carrera amb títols com ara Million dollar
baby i Mystic River, s’ha marcat un altre desafiament artístic que arriba amb la seva per-
sonal visió sobre un dels episodis més cèlebres i transcendentals de la Segona Guerra
Mundial, la batalla d’Iwo Jima. Ho fa amb l’habitual rigor, elegància i classicisme, però
aquest cop va més enllà ja que vol presentar la mateixa història des de les dues perspec-
tives, l’americana i la japonesa. La primera entrega arriba avui dimecres a les nostres
pantalles i es titula Banderas de nuestros padres.
La d’Iwo Jima és d’aquelles batalles de la Segona Guerra Mundial que ha quedat
immortalitzada gràcies, sobretot, al poder de la imatge: aquella en què uns soldats ame-
ricans hissen en un pal una bandera dels EUA al recent conquerit mont Suribachi de la
sagrada illa japonesa. Tota una foto icònica a través de la qual el mestre Eastwood des-
plega tot un brillant discurs sobre la tragèdia de la guerra i la desmitificació de la figu-
ra de l’heroi.
A més del díptic, la mateixa Banderas de nuestros padres mostra les dues cares d’un
mateix fet. Per una banda, les circumstàncies que van envoltar la realització de la icòni-
ca instantània feta pel fotògraf Joe Rosenthal; per l’altra, revela com es va manipular la
fotografia un cop publicada per part dels polítics nord-americans no sols per pujar l’au-
toestima nacionalista del seu país sinó també per mirar d’aconseguir fons i mantenir
més viu que mai l’esforç bèl·lic d’un exèrcit que no passava precisament pel millor
moment. Els dos discursos s’entrellacen i es narren prenent com a eix vertebrador el
periple que travessen, essencialment, els soldats John Bradley (Ryan Phillippe), Rene
Gagnon (Jesse Bradford) i Ira Hayes (Adam Beach), des de la campanya bèl·lica a l’illa
passant per la no menys penosa gira propagandística per aconseguir el màxim de bons
de guerra dels ciutadans nord-americans. La seva passejada triomfal per diferents ciu-
tats i estadis del país és alternada per l’avenç tràgic de les tropes per Iwo Jima.
Dues per una
És precisament aquesta opció, la d’entrellaçar diferents punts de vista i farcir la his-
tòria de constants salts enrere, escollida per Eastwood i el guionista Paul Haggis (l’autor
de Crash), la que pot portar algun espectador a patir una certa confusió, ja que l’estruc-
tura narrativa potser no és tan depurada com la de la no menys magistral Els ponts de
Madison. Això no obstant, no resta gens ni mica la càrrega emocional in crescendo d’un
film que conté alguns dels moments més fascinants i intensos de la cinematografia d’a-
quest mestre indiscutible que encara ha de mostrar, diuen, la millor part d’aquest díp-
tic extraordinari que es completarà al febrer amb l’anunciada Letters from Iwo Jima.
Jordi CAMPS I LINNELL. El Punt, núm. 9393, any XXIX,
(3 gener 2007)
1. Comprensió
1.1. Expliqueu raonadament, en no més de sis línies, quina opinió té l’autor sobre
Clint Eastwood i el seu film.
[1 punt]
1.2. La capçalera del text consta de quatre blocs d’informació. Identifiqueu de
quin tipus és cadascun dels blocs i expliqueu quina funció tenen en relació
amb el text.
[1 punt]
1.3. Dins el text hi ha alguns fragments en lletra cursiva i alguns altres entre
parèntesis.
a) Anoteu en el quadern de respostes tots els fragments en cursiva, expli-
queu per quins motius són grafiats d’aquesta manera i comenteu quines
particularitats lingüístiques presenten.
[0,75 punts]
b) Anoteu en el quadern de respostes tots els fragments entre parènt
Criteris oficials de correcció

Text dels criteris (transcripció automàtica)
OPCIÓ B
1.
1.1. L’articulista té una opinió molt alta de Clint Eastwood. A més de considerar-lo “mestre
indiscutible”, assegura que “no té límits”, li atribueix un “incessant afany de superació” i parla de “rigor,
elegància i classicisme” com a característiques habituals del seu cinema. També té una excel·lent
opinió del film estrenat: a més d’informar sobre el seu argument, manifestament interessant, ens diu
que hi desplega un discurs brillant i que conté alguns dels moments “més fascinants i intensos” de la
seva cinematografia.
Si l’explicació es considera correcta i prou completa: 1 punt.
Si l’explicació es considera correcta però no prou completa: 0’75 punts.
Si l’explicació es considera correcta però clarament incompleta: 0’5 punts.
Si l’explicació té algun defecte greu però recull informació pertinent: 0’25 punts.
1.2. • ELS CINEMES LES ESTRENES DE LA SETMANA
Són dos títols, un de molt genèric i l’altre més específic, que conjuntament serveixen per encapçalar
el que es pot consid […]
Resolució pas a pas
Encara no hi ha resolució pròpia verificada d'aquest exercici. Mentrestant, tens els criteris oficials de correcció a sobre. Si tens dubtes, pregunta'ls al xat de la Sala d'estudi.
Font: enunciat i criteris de correcció oficials de les PAU 2007 de Catalunya, publicats per la Generalitat de Catalunya (universitats.gencat.cat) i les universitats catalanes. La resolució pas a pas és pròpia de L'Acadèmia de Vic.
Altres exercicis d'aquest examen
- Exercici 1 (Opció A) Comprensió lectora
- Exercici 2 (Opció A) Expressió escrita
- Exercici 2 (Opció B) Expressió escrita
- Exercici 3 (Opció A) Sintaxi
- Exercici 3 (Opció B) Sintaxi
Tots els exercicis de Comprensió lectora · PAU de Llengua catalana i literatura