PAU Llengua catalana i literatura 2006 · Setembre · Sèrie 4 · Exercici 1 (Opció A)

Opció A PAU. Curs 2005-2006 Llegiu aquest text i responeu a les qüestions següents. INTERPEL·LACIÓ AL CAPITÀ HATTERAS D’aquesta mania teva, Hatteras, d’arribar al pol nord, costi el que costi, sacrificant vides i béns, tot per plantar-hi la bandera anglesa, n’hauríem de parlar. És molt del 1860, això, capità. Sí, ja sé que em respondràs que en aquell temps tu voli- es ser el primer a arribar al pol i hissar-hi el drap de Sa Majestat i que ara es gasten enormes sumes de diners enviant robots a Mart que mai no s’obliden d’equipar amb la bandera ianqui. (I tu no els podies veure, els americans, per cert.) Una dèria no és gaire diferent de l’altra, ja ho sé. Mirat així, tens una mica de raó. L’escenari s’ha amplificat i, com en tantes altres coses, ara triomfa més la tecnologia que la valentia. Per a aquests projectes que neixen del cor inquiet i de la insaciable curiositat de l’espècie, al teu temps es necessitaven homes rudes, temeraris i eixelebrats; ara calen enginyers de telecomunicacions i experts en robòtica, en resistència de materials i en acceleració de partícules. De tota manera, benvolgut Hatteras, penso que, en aquest món d’ara, tu no et dedicaries pas als viatges espacials, sinó més aviat als esports d’aventura. T’imagino com un d’aquests brokers que, després d’anys navegant entre ordina- dors a la City, després d’algun cop de sort i d’un avís d’infart, es compren un iot i es dediquen a recórrer els oceans, en companyia d’un gran danès, com el teu Duck, en honor del qual –i potser amb una mica d’ironia– vaig batejar un petener petit, verinós, traïdor i abandonat que, fa uns anys, vaig recollir i que ara ja reposa al cel dels gossos. L’any 1970, quan en tenia quinze, vaig llegir les teves aventures, capità John Hatteras, posades per escrit per Jules Verne, que aleshores, en aquest país des- quadernat que és la Catalunya espanyola, anomenàvem Julio Verne. Hi vaig disfrutar molt. Vaig llegir el llibre com si no hi hagués res més al món, en llargues tirades, abstret, lliurat, apassionat. Anys després, en els volts i revolts de la vida, el vaig perdre. L’altre dia el vaig tornar a trobar. No pas el mateix exemplar, s’en- tén, sinó la mateixa edició. Era en un petit mercat de vell, a la caixa dels llibrots a 2 euros. No t’ho prenguis malament. Tenies alguns veïns certament innobles, Vizcaíno Casas, Vida sexual sana i coses així, però també et feien companyia antigues traduccions de les obres de Stefan Zweig i fins i tot Guerra i pau edita- da en fulletó. En la fossa comuna dels llibres vells, per dir-ho a la manera del poeta Espriu, el més digne i el més bast bescanvien els cucs. Tot és paper. Miquel Pairolí, «Interpel·lació al capità Hatteras», Presència, núm. 1729, 15-21 d’abril del 2005 [Especial de Sant Jordi 2005, «El poder de la imaginació»] 1. COMPRENSIÓ 1.1. D’acord amb la informació que ofereix el text, descriviu, en no més de sis línies, els personatges identificables com el «jo» i el «tu» de la interpel·la- ció. [1 punt] 1.2. ¿Creieu raonable i coherent que l’interpel·lador consideri que, en els temps que corren, el capità Hatteras no es dedicaria pas a viatjar per l’espai? Doneu una resposta raonada a aquesta qüestió. [1 punt] 1.3. Tenint en compte el context en què apareixen, expliqueu què volen dir les expressions següents, que trobareu subratllades en el text: [1 punt] a) L’escenari s’ha amplificat b) reposa al cel dels gossos c) aquest país desquadernat d) Tot és paper 1.4. Observeu les expressions següents, que trobareu subratllades en el text: [1 punt] a) n’hauríem de parlar b) Hi vaig disfrutar molt c) No t’ho prenguis malament d) per dir-ho a la manera del poeta Espriu Els pronoms febles en negretes estableixen relacions anafòriques amb un antecedent que es troba en el text mateix. Digueu quin antecedent té ca- dascun d’aquests pronoms.

OPCIÓ A 1.1. “Jo”: s’identifica amb l’autor, Miquel Pairolí. L’any 1970, quan tenia quinze anys, va llegir amb passió les aventures del capità Hatteras, el personatge de Jules Verne que pren per interlocutor en el text i en honor del qual havia batejat un gosset petener amb el mateix nom, Duck, d’un gos danès propietat del personatge. “Tu”: és, doncs, el capità John Hatteras, aventurer britànic rude, valent i sense gaires escrúpols que en la novel·la de Verne tenia la dèria de ser el primer a arribar al pol nord pels anys 60 del segle XIX. Si el resum es considera correcte i prou complet: 1 punt. Si el resum es considera correcte però no prou complet: 0’75 punts. Si el resum es considera correcte però clarament incomplet: 0’5 punts. Si el resum té algun defecte greu però recull informació pertinent: 0’25 punts. 1.2. En la mesura que els viatges interplanetaris actuals demanen dels astronautes que els protagonitzen més formació tecnològica i preparació fisiològica que no pas intrepidesa […]