PAU Llengua catalana i literatura 2007 · Juny · Sèrie 2 · Exercici 1 (Opció A)

OPCIÓ A Llegiu aquest text i responeu a les qüestions següents. UN HOME SOL […] Paradoxalment, si estava on estava ara, treballant al diari, vivint a la ciutat, cami- nant pel centre quan les botigues estaven a punt de tancar, era també per la gent. Per la gent del seu poble. El transeünt havia esgotat els estudis que el poble li oferia quan va arribar a l’edat de divuit anys, i abans de complir-los, ja havia esgotat la vida, els llocs, les coneixences i sobretot les conversacions, cada vegada més escasses. El que més havia esgotat, però, era la troballa més valuosa de la seva adolescència, allò que va descobrir entre fulls escrits i llibres, no històries, no l’escriptura, sinó la seva intimitat, la possibilitat d’es- tar totalment sol. Els llibres que llegia i els escrits que redactava de manera inhàbil només eren una excusa per poder estar absolutament sol, esgotada l’època en què se n’anava a passejar entotsolat pels camps i camins i que tants maldecaps donà a casa arran de les tafaneries del poble. El plaer sorgia quan podia trobar un tret que el dife- renciés de qualsevol altra persona que hi hagués al poble, i així, saber de l’Ariosto o de Dante —sobretot d’italians, no sabia per què— tenia més de llibre que es posava sota els peus per mirar els altres des d’una mica més amunt, que de llibre que es posava dins del cap per mirar-se el món d’una altra manera, llibres que el feien diferent. Seríem injustos, però, amb el nostre transeünt si diguéssim que totes aquelles lectures no li van fer cap altre servei; si bé el separaven dels altres —per aquella forma adolescent de voler situar-se en el món—, també és cert que d’una altra manera anava configurant un uni- vers propi en el qual els personatges es mostraven més fidels i comprensius que qual- sevol persona del poble, i, a més, podia decidir què donava i què no donava a aquells protagonistes amb qui tantes coses compartia. La fuga que li proporcionaven els llibres arribava fins avui, i només es podia comparar amb la fugida que els viatges i les multi- tuds li donaven de tant en tant. Estratègies de dissolució, llegir i viatjar, que el transeünt practicava constantment. Mai abans les havia pogut fer servir amb tanta impunitat i fermesa. Quan vagarejava, intentava que el seu caminar fos una mena de dilució, de disgregació entre els diversos trajectes dels vianants, com si una boira baixa pogués fer desaparèixer el seu rastre i con- fondre’l amb el dels altres, i si a la ciutat pensava això, en els llibres deixava el seu propi rastre, com si es deixés ell mateix, com si es perdés. Mai abans al poble no havia pensat a donar-se ell mateix en forma de conversació o d’amistat, perquè, què podia oferir ell a persones que ja ho sabien tot de la seva vida, què podia donar a familiars que d’ell ho sabien tot o a veïns i persones del poble que eren coneixedores de tot el bé i el mal que havia fet la seva família remuntant-se a tantes generacions com fes falta… Francesc SERÉS. «Ignorar-se. Un home sol. 1989». A: De fems i de marbres. 2003 1. Comprensió 1.1. Descriviu, en no més de sis línies, el personatge del text. [1 punt] 1.2. Expliqueu el significat dels substantius següents, subratllats en el text: troballa tafaneries impunitat dilució [1 punt] 1.3. Contrastant amb un predomini absolut de les formes verbals de tercera per- sona, en el text hi ha molt poques formes verbals de primera persona. Identifiqueu aquestes darreres i comenteu a quin tipus de narrador corres- pon el subjecte gramatical d’aquestes formes. [1 punt] 1.4. Reescriviu en el quadern de respostes el fragment que s’inicia amb «El plaer sorgia […]» i que finalitza amb «[…] que el feien diferent» (línies 12-16) substituint sorgia per sorgeix i, tot seguit, totes les formes verbals que calgui per tal d’aconseguir que el text resultant presenti cohesió temporal. [1 punt]

OPCIÓ A 1. 1.1. És un solitari. Quan era adolescent, en el seu poble, les lectures i la dedicació a l’escriptura l’havien conduït a isolar-se, a sentir-se superior als altres, a crear-se un univers propi que, a diferència de l’entorn real, podia controlar a voluntat. Ara, a la ciutat, on treballa en un diari, sovint es dedica a vagarejar pels carrers, a perdre’s enmig de la gent. La fuga que li havien proporcionat, i que encara li proporcionen, els llibres, només és comparable amb la fugida que li suposa diluir-se o dissoldre’s, com a transeünt indiferenciat, en les multituds. Si el resum es considera correcte i prou complet: 1 punt. Si el resum es considera correcte però no prou complet: 0’75 punts. Si el resum es considera correcte però clarament incomplet: 0’5 punts. Si el resum té algun defecte greu però recull informació pertinent: 0’25 punts. 1.2. troballa: cosa trobada per atzar, sense voler-ho, en el decurs d’una determinada activitat; descobriment; descoberta; … tafaneries: xa […]