PAU Llengua catalana i literatura 2007 · Juny · Sèrie 1 · Exercici 1 (Opció B)

OPCIÓ B Llegiu aquest text i responeu a les qüestions següents. CLASSICISME I RENAIXEMENT: UNA IDEA D’ITÀLIA DURANT EL NOUCENTISME Presentació «Nosaltres, els catalans, que som fills de Roma i que tenim tocant la mar aquell camp de Tarragona i aquell Empordà, quan anem a Itàlia no anem pas a descobrir el món nou, sinó que anem a aclarir, a precisar una mica totes aquelles coses que portem dins i que són ben nostres». D’aquesta manera Josep M. de Sagarra, en un article a La Publicitat de 1922, subratllava el fet que els catalans no es miren pas Itàlia amb els matei- xos ulls que els escriptors i els viatgers del Nord d’Europa, perquè hi tenen una relació diferent i, per això mateix, no hi poden buscar les mateixes coses que ells. Aquesta con- sideració parteix de la idea que entre Itàlia i Catalunya sempre hi ha hagut una gran afi- nitat cultural, reforçada per les relacions i els intercanvis que s’han anat produint al llarg dels segles, de manera que els catalans poden retrobar-hi una part de la seva pròpia his- tòria, o bé algunes de les coses que formen part de la seva identitat cultural. Fet i fet, Sagarra ens ve a dir que quan un català es troba davant el món cultural italià, acaba reflexionant sobre ell mateix, sobre la seva identitat cultural. Una mica com si aquest contacte el portés indefugiblement a il·luminar i a aclarir les peces del mosaic del seu propi passat i del seu present. La història que expliquem en aquest llibre és en el fons el resultat d’aquesta actitud, la qual, quan Sagarra escrivia les seves reflexions, s’havia convertit en un fenomen col·lectiu i havia impulsat un corrent italianista estructurat al voltant d’algunes idees que dibuixaven una imatge molt determinada d’Itàlia, vinculada al seu passat gloriós dels segles XIV-XVI, i en destacaven la capacitat reactiva amb relació a la cultura catalana, la del passat i la del futur més immediat. A causa de la confluència en una mateixa conjuntura històrica de factors com el nacionalisme cultural, la formació del pensament historiogràfic català i el component classicista de l’estètica noucentista, la literatura i l’art italians, i concretament el seu patrimoni trescentesc i renaixentista, adquireixen un valor ideològic i simbòlic en el panorama català dels anys vint fins al punt que cap de les referències a Itàlia no podrà prescindir-ne i s’hi haurà de remetre, tant per reafirmar-lo com per contrastar-lo. L’objectiu d’aquest estudi ha estat resseguir totes aquelles manifestacions, escrits, conferències, debats, estudis, literatura creativa o traduccions, que van contribuir a fixar aquesta idea d’Itàlia durant la darrera etapa del Noucentisme i que procedien d’intel·lectuals i artistes molt diferents: des d’un pintor com Josep Aragay, que marca l’i- nici del nostre itinerari per la força i la passió amb què va contagiar als altres el seu ideal italianista, fins a un escriptor com Carles Riba, preocupat de definir el significat i els valors del Renaixement italià; des d’un historiador com Antoni Rubió i Lluch fins a un ideòleg com Eugeni d’Ors, que havien atorgat un protagonisme nou a l’Humanisme i al Renaixement italià dins la història literària catalana; des d’un publicista i gestor cultu- ral com Joan Estelrich, que va esmerçar esforços per multiplicar els contactes amb els intel·lectuals italians, fins a un literat i polític com Morera i Galícia, que va formular propostes concretes per impulsar estudis italianistes. Gabriella GAVAGNIN. Classicisme i Renaixement: una idea d’Itàlia durant el Noucentisme. 2005 1. Comprensió 1.1. En aquesta «Presentació» l’autora introdueix el tema de què tractarà el llibre, situa aquest tema en un marc històric concret i exposa quin ha estat l’objectiu de la seva recerca. Resumiu, en no més de sis línies, de quin tema, de quin marc històric i de quin objectiu es tracta. [1 punt] 1.2. Excepte en la citació inicial, en el text no hi abunden els mots que presenten un morfema de primera persona gramatical. a) Identifiqueu i anot

OPCIÓ B 1. 1.1. El tema o idea central és l’afinitat cultural entre Itàlia i Catalunya i de quina manera aquesta afinitat, decisiva per a la identitat cultural dels catalans, serveix per aclarir el seu passat i el seu present. El marc històric són els anys vint del segle passat, la darrera etapa del Noucentisme, època en què a Catalunya es va impulsar un fort corrent italianista que s’inspirava en l’esplèndid passat italià dels segles XIV-XVI. L’objectiu és d’estudiar a fons les diverses activitats culturals relacionades amb aquest corrent. Si el resum es considera correcte i complet: 1 punt. Si el resum es considera correcte però no prou complet: 0’75 punts. Si el resum es considera correcte però clarament incomplet: 0’5 punts. Si el resum té algun defecte greu però conté informació pertinent: 0’25 punts. 1.2. a) (en la citació): Nosaltres som tenim anem portem nostres (lín. 12) “...ens ve a dir...” (lín. 16) “La història que expliquem en aquest llibre...” (lín. 32) “...que marca l’in […]