PAU Llengua catalana i literatura 2004 · Juny · Sèrie 3 · Exercici 1 (Opció B)

OPCIÓ B Llegiu aquest text i responeu les qüestions següents. Hem de convenir que Romeu i Julieta és la tragèdia més popular de Shakespeare i, potser, una de les més populars de la història de la literatura. És clar que el fet de ser «popular» en els temps que corren, quan aquesta parauleta està tan desprestigiada, desperta certes suspicàcies o, si més no, incita sovint a una mirada condescendent. Però, compte!, estem tan acostumats a sentir parlar d’amor d’una manera banal, que podria ser que la intensitat i l’idealisme de Romeu i Julieta ens moguessin a construir un escut, una protecció cínica o púdica contra l’emotivitat que pot desvetllar-nos la història dels amants desventurats. Romeu i Julieta parla d’amor, però també parla d’odi i de mort i, encara que aquestes paraules no les usem tant, malauradament ens sonen molt i en coneixem molt bé el significat. Els dos amants ho tenen tot en contra: les famílies, l’Estat, els astres, el temps, la sort. En quatre dies recorreran tota una vida d’amor entre odi, rancor i venjança i, a la fi, s’oferiran en una immolació sublim per purificar i desterrar l’odi del cor dels Capulet i els Montagut. Una pau irònica, absurda, buida i trista. Com totes les que vénen després d’una guerra que no s’hauria d’haver començat mai. N’hi ha cap de justificable? Romeu i Julieta són dos adolescents. Una altra oportunitat per menysprear el seu amor. Però qui s’atreveix a dir que els sentiments adolescents no tenen tanta o més intensitat i grandesa que els dels adults? Ens queda la incògnita de si aquest amor hauria resistit els embats del temps. Shakespeare prefereix descriure la mort dels amants que la mort de l’amor. No hi ha tragèdia sense comèdia. Sovint els contraris no són més que les cares d’una mateixa moneda. Això Shakespeare ho sap molt bé; de fet, sembla que ens ho ha ensenyat ell. És per això que a Romeu i Julieta també hi ha rialles, hi ha sensualitat, hi ha erotisme, hi ha una alegre celebració de la vida. Josep Maria MESTRES, programa de Romeu i Julieta, Companyia Teatre Lliure, temporada 2002-2003 [presentació del director de la peça; text modificat] 1. COMPRENSIÓ 1.1. Feu un resum dels tres primers paràgrafs del text que no ocupi, en total, més de sis línies. [1 punt] 1.2. Expliqueu, tenint present el text proposat però també traient partit, si es dóna el cas, d’altres coneixements que pugueu tenir de Romeu i Julieta, en quin sentit aquesta peça teatral il·lustra la màxima «no hi ha tragèdia sense comèdia». [1 punt] 1.3. En el text hi podreu trobar dues oracions interrogatives. Un cop identificades, [1 punt] a) digueu quina resposta donaríeu a cadascuna, seguint la intenció de l’autor; b) justifiqueu per què l’autor les deixa sense resposta. 1.4. Per a cadascuna de les paraules següents, que trobareu subratllades en els dos primers paràgrafs del text: popular desprestigiada condescendent banal púdica proposeu un sinònim o una expressió sinonímica que s’adigui amb el seu ús en el text. [1 punt]

1. 1.1. El fet que la tragèdia de Shakespeare Romeu i Julieta sigui tan popular pot suscitar reserves, perquè =això =de =ser =³popular´, =avui, =està =desprestigiat. =En =un =temps =que =l¶amor =es =banalitza, l¶intens idealisme de la peoa ens pot conduir a protegir-nos, per cinisme o pudor, de la seva emotivitat. Però l¶obra també parla d¶odi i de mort, i de la trista pau que provoca el sacrifici dels dos joves amants. Una pau absurda i buida, com totes les que segueixen una guerra que mai no hauria d¶haver comenoat. 1.2. Romeu i Julieta té elements que, en principi, foren propis d¶una comèdia, en la mesura, notable, que =l¶obra =reflecteix =l¶alegria =de =viure =de =la =joventut, =la =qual =es =tradueix =en =una =certa inconsciència =i =una =decidida =falta =de =respecte =per =les =malewdes =convencions =establertes =pels adults. =En =la =mesura, =en =definitiva, =que =els =seus =protagonistes =transgredeixen, =gairebé =sense adonar-se¶n, un tab~ que, essent del tot injust i arbitrar […]