PAU Llengua catalana i literatura 2004 · Juny · Sèrie 3 · Exercici 1 (Opció A)

OPCIÓ A Llegiu aquest text i responeu les qüestions següents. Cervera és un teló de teatre. I no ho dic pas per la presència de l’estació, de la duana i de la policia. Aquestes venerables institucions projecten sobre el poble una reserva, una fredor, una circumspecció visibles. Com en totes les poblacions de frontera, sembla flotar-hi un misteri. Sota de la cortesia, la gent dissimula la seva indiferència. Tothom va amb peus de plom, però tothom va a la seva. Tothom calla, tothom furga, tothom fa un paper diferent del que representa. Si hom no hi és a dins, no hi comprèn res. Totes les ciutats de frontera són iguals: una caixa tancada. Però a Portbou sembla haver-hi més inconsciència. No. Cervera és un teló de teatre perquè hom ha tractat de demostrar-hi que la frontera que hi passa és realment separativa, àdhuc per a la gent del país. Entre Catalunya i el Rosselló no hi ha cap frontera real, en vista de la qual cosa hom ha creat una frontera d’escenografia: l’urbanisme ha tractat de crear una població destinada a assenyalar acusadament una diferència. Com que no hi havia res que separés, hom ha hagut de fer cases i teulats diferents. Els teulats, sobretot, són francesos, vull dir de França endins. Una mica més amunt tornen a ésser catalans, les teules tornen a ésser com les nostres teules. Però a Cervera havien d’ésser diferents. El que ha passat amb els teulats i amb l’urbanisme de Cervera ha passat a tot el Rosse- lló amb la llengua. L’Estat unitari, d’una manera deliberada, hi ha accentuat la porqueria dialectal amb la intenció de crear un patois deslligat de la llengua del país, destinat a demostrar la corrupció de la llengua. La finalitat ha estat buidar els rossellonesos de la seva llengua materna. Si això els hagués donat més disposició per a parlar millor el francès, l’acció, fins a cert punt, es comprendria. Però a París els coneixen d’una hora lluny quan parlen francès. El seu accent produeix una hilaritat inconcebible. Així, s’ha creat una gent a la qual s’ha llevat el mitjà d’expressió real i autèntic. Ha estat una trista, antiquada, antinatural política lingüística, apta només per a fomentar la mediocritat i la despersonalització de la gent. Però les llengües, fins i tot quan arriben a determinats extrems de corrupció, són dures de morir. Josep PLA, Contraban, 1954 1. COMPRENSIÓ 1.1. Si llegiu bé els dos primers paràgrafs del text proposat, us adonareu que responen a l’esquema argumentatiu «Cervera és un teló de teatre no (sols) perquè X, sinó (sobretot) perquè Y». Resumiu les tesis o idees principals que corresponen a X i a Y, dedicant no més de tres línies a cadascun dels resums. [1 punt] 1.2. Expliqueu concisament, tenint en compte el que diu el text però amb paraules vostres, per què Josep Pla se sent autoritzat a afirmar que «Ha estat una trista, antiquada, antinatural política lingüística, apta només per a fomentar la mediocritat i la despersonalització de la gent». [1 punt] 1.3. Els tres paràgrafs del text finalitzen amb oracions encapçalades per la conjunció però, la qual actua en tots tres casos com un connector discursiu. [1 punt] a) Expliqueu quina mena de connexió o relació designa cadascun d'aquests però. b) Reescriviu en el quadernet de respostes totes tres oracions, però substituint- hi el però per un altre connector que conservi el sentit original. 1.4. Per a cadascuna de les paraules següents, que en el text estan subratllades: venerables visibles separativa deliberada inconcebible proposeu un sinònim o una locució sinonímica que s’adigui amb el seu ús en el text. [1 punt]

OPCIÓ A 1. 1.1. [=X] Cervera és una població de frontera, amb institucions com l¶estació, l¶aduana i la policia que hi projecten reserva i fredor, i un cert misteri. Tothom hi va a la seva, tothom hi dissimula quin paper hi té. Vista des de fora, hom no hi comprèn res. [=Y] =Han =intentat =demostrar =que =la =frontera =que =hi =passa =separa =realment =Catalunya =i =el Rosselló, cosa del tot falsa. Per això, han hagut de recórrer a un urbanisme artificial, que es manifesta en unes cases i uns teulats propis de la Franoa profunda. 1.2. La =polttica =lingtstica =de =l¶Estat =francès, =que =respon =a =una =antiga =i =antiquada =ideologia centralista, evidentement no ha respectat, com hauria de ser natural, el català com a llengua de cultura dels rossellonesos, ni tampoc ha sabut o ha volgut fer que aquests aprenguin a fons el francès =estàndard, =sinó =que =ha =impulsat =l¶existència =d¶un =patois, =d¶un =parlar =corrupte, interferencial, =que =no =és =ni =carn =ni =peix. =D¶això =n¶ha = […]