Salta al contingut

Comprensió lectora

PAU Llengua catalana i literatura 2004 · Juny · Sèrie 1 · Exercici 1 (Opció B)

També hi surt: Sinònims.

Enunciat

Enunciat de l'exercici 1 B de la PAU de Llengua catalana i literatura 2004 (juny sèrie 1): OPCIÓ B Llegiu aquest text i responeu les qüestions següents. NEOLIBERALISME D’ALT RISC El desastre, de magnituds encara incalculables…
Text de l'enunciat (transcripció automàtica)
OPCIÓ B Llegiu aquest text i responeu les qüestions següents. NEOLIBERALISME D’ALT RISC El desastre, de magnituds encara incalculables, que ha significat el naufragi del Prestige ha posat en evidència que la major part dels riscos sota els quals vivim són conseqüència directa de la mateixa activitat de la nostra societat. L’ús compulsiu dels recursos naturals, el consum sense límit d’energia, la percepció del medi natural com un element més dels sistemes productius, són algunes de les causes principals que han provocat la catàstrofe que avui ha afectat de ple les costes atlàntiques gallegues i el mar Cantàbric. Cada cop és més evident que darrere de les grans catàstrofes hi ha vinculada de manera més o menys directa l’acció humana. Un altre exemple —al qual estem habituats al nostre litoral— és el de les inundacions periòdiques de zones urbanes. Gairebé sempre n’és la causa principal una mala gestió del sòl, que no té en compte els espais naturals reservats a les avingudes estacionals de l’aigua. La societat occidental ha optat per un sistema basat en el «progrés» permanent. Aquest creixement constant i sense límits comporta, si no s’estructura i es planifica racionalment, un increment del perill. Tal com han descrit alguns teòrics, aquesta és l’anomenada «societat del risc». Precisament, l’Institut d’Estudis de la Seguretat (IDES) ha presentat recentment l’Informe 2002 del risc, que recull i analitza, a través del treball de diversos experts, els riscos sobre alguns aspectes econòmics i socials actuals. Alhora, el document també proposa mesures per a evitar-los. L’objectiu d’un estudi com aquest no és crear alarmes socials, sinó esdevenir una eina que racionalitze un model de creixement que sovint deixa el mercat lliure com a únic element regulador dels sistemes productius. Cada dia més, aquests riscos posaran en evidència un sistema socioeconòmic en què el creixement per si mateix s’ha convertit en objectiu únic. Un model, com destaca l’estudi de l’IDES, que només analitza els factors productius com a elements creadors de riquesa, sense tenir en compte que «tan important pot ser la producció i distribució de béns com la producció i distribució de mals». A Galícia en tenim un exemple no gens llunyà. Però aquesta «distribució de mals» de vegades no és tan evident ni mediàtica com el naufragi d’un petrolier o qualsevol altre desastre ambiental. Així, per exemple, l’increment de la precarització en el treball, la desocupació o la desorientació davant dels canvis tecnològics, configuren una societat amb un seguit de problemes que tendeixen a carregar sobre el treballador la major part d’elements de risc. [...] La societat en què vivim planteja nous riscos i hem de disposar de les eines necessàries per a afrontar-los i evitar-los. Aquesta exigència contrasta amb les polítiques habituals del neoliberalisme, que, en els últims anys, des de la caiguda del bloc soviètic, s’han erigit com a línia única de gestió política. [...] Així, els estats europeus han anat buidant de contingut el paper de les administracions públiques amb processos de liberalitzacions massives, que han afavorit el distanciament entre els ciutadans i els centres de gestió. Una distància que ha afeblit el control democràtic propi de les societats del benestar. Continuar amb un model socioeconòmic desbocat no fa sinó convertir el que avui són riscos en veritables problemes insalvables. L’única recepta possible és una anàlisi acurada de la realitat i una política de previsió que case el progrés i la racionalitat: la sostenibilitat. El Temps, 24-30 de desembre de 2002, editorial (adaptat) 1. COMPRENSIÓ 1.1. Feu un resum del text que consisteixi a exposar les idees bàsiques dels seus quatre paràgrafs en no més de dues línies per a cadascun. [1,5 punts] 1.2. En el primer paràgraf hi ha subratllades les locucions ha posat en evidència i té en compte. Proposeu, per a cadascuna, una forma verbal sinònima. [0,5 punts] 1.3. En el text hi ha subratllats els noms següents: nau

Criteris oficials de correcció

Criteris oficials de correcció de l'exercici 1 B de la PAU de Llengua catalana i literatura 2004 (juny sèrie 1)
Text dels criteris (transcripció automàtica)
OPCIÓ B 1. 1.1. †1r.: =El =desastre =del =Prestige =ha =posat =de =manifest =que =molts =dels =perills =a =què =s¶exposa =la societat actual són conseqència més o menys directa de l¶activitat humana. †2n.: Si no es controla el creixement permanent, també s¶incrementaran els perills, els riscs, que comporta. Un estudi de l¶IDES es proposa racionalitzar l¶actual model de creixement. †3r.: El dit estudi afirma que aquest model només analitza els factors productius com a po- sitius, oblidant que tant es poden produir i distribuir els béns com els mals. †4rt.: Continuar amb el sistema neoliberal és fer que els riscs es converteixin en problemes insolubles. L¶~nica contrapartida possible és una polttica basada en la sostenibilitat. 1.2. ³ha posat en evidència´; forma verbal sinontmica: ha evidenciat, ha palesat, ha demostrat, ha mostrat,... ³ té en compte´; forma verbal sinontmica: considera, atén,... 1.3. consum í> emprament distància í> allunyament eina í> instrument element í> component […]

Resolució pas a pas

Encara no hi ha resolució pròpia verificada d'aquest exercici. Mentrestant, tens els criteris oficials de correcció a sobre. Si tens dubtes, pregunta'ls al xat de la Sala d'estudi.

Font: enunciat i criteris de correcció oficials de les PAU 2004 de Catalunya, publicats per la Generalitat de Catalunya (universitats.gencat.cat) i les universitats catalanes. La resolució pas a pas és pròpia de L'Acadèmia de Vic.

Altres exercicis d'aquest examen

Tots els exercicis de Comprensió lectora · PAU de Llengua catalana i literatura