PAU Llengua catalana i literatura 2002 · Juny · Sèrie 3 · Exercici 1 (Opció B)

OPCIÓ B Llegiu aquest text i contesteu les preguntes que el segueixen: El paper que els científics tenen, poden tenir, o han de tenir a la societat, en funció del cabal de coneixements que posseeixen i de la capacitat presumible de llur raonament, és un tema que ha estat objecte de consideració des de temps molt allunyats, des d’aquells temps en què la ciència s’anomenava filosofia i els científics, filòsofs. En efecte, ja Plató, a República, constata la diferent condició que el filòsof assoleix en relació amb l’home comú pel fet d’haver arribat a la contemplació de les idees i al coneixement de la realitat, i és per aquesta condició exclusiva que només el filòsof pot ésser un bon polític, el dirigent adequat de la societat. L’home comú es troba empresonat, lligat d’esquena a la llum, veient de la realitat només les ombres, allunyat, doncs, del veritable coneixement i privat, per tant, d’un comportament recte, que només és assolible mitjançant una educació filosòfica acurada, exigent, obedient als dictats de l’aristocràcia espiritual que ha de governar l’estat. Hem de considerar fora de dubte que al llarg de la història totes les justificacions que alguns dictadors han volgut elaborar per a les seves dictadures han derivat d’aquests plantejaments platònics, encara que molts d’altres no han cregut necessari justificar res. També han fet ús d’aquests plantejaments alguns dels inventors d’utopies: tant La ciutat del sol de Tommaso Campanella (1568-1639), com la Nova Atlantis de Francis Bacon, baró de Verulam (1561-1626), com la mateixa Utopia de Thomas More (1477-1535), presenten societats governades per consells de savis, els de recte cervell mai desequilibrat per avatars ni contingències de cap mena; (...). A les portes del segle XX, tant l’opinió pública general com la de molts dels que contribueixen a formar-la han considerat bàsicament només l’aspecte beneficiós i benèfic de l’activitat científica. L’aprofundiment en els coneixements científics havia de permetre el domini més complet del món material, i això seria lògicament en benefici de l’estadant principal d’aquest món, l’ésser humà. Si algú havia observat efectes secundaris nocius, aparentava ignorar-los o bé els considerava mals menors que caldria aguantar a fi d’assolir els avantatges majors tan visibles. Potser ho eren, mals menors, abans que el desenvolupament de noves fonts d’energia generés perills que podrien afectar la humanitat sencera i abans que la industrialització creixent i els altres tipus d’activitat productiva d’una societat humana cada vegada més difícilment acomodada en el globus arribessin a constituir una amenaça indiscutible per al medi en què vivim. (...) Molts científics hi han cregut, en l’activitat científica com una activitat neutra, com una cerca simple del coneixement sense implicacions ètiques; molts encara hi creuen o fan com si hi creguessin. Tots aquests solen dir que el bé o el mal no el fan els científics, sinó aquells que apliquen les conquestes de la ciència en un sentit o un altre. No cal dir que, malgrat que la dita popular afirmi que l’infern és ple de benintencionats, es pot creure que encara és més ple d’hipòcrites. En efecte, es constata que la majoria dels que es consideren eximits de responsabilitats s’atribueixen de manera col·lectiva el mèrit d’aquelles aplicacions que han resultat positives i han contribuït d’una manera o altra al millorament de les condicions de vida; és a dir, de fet, s’eximeixen només de la responsabilitat de les de signe negatiu. Enric CASASSAS, «Els científics enfront dels perills nuclears», Txernòbil. 10 anys després, 1998 1. COMPRENSIÓ 1.1. Exposeu el tema del text i resumiu en unes cinc línies el seu contingut. [1 punt] 1.2. Expliqueu breument el significat del fragment subratllat: (...) presenten societats governades per consells de savis, els de recte cervell mai desequilibrat per avatars ni contingències de cap mena [1 punt] 1.3. Doneu una expressió sinònima o antònima adequada al context per al

OPCIÓ B Vegeu el document “Estructura dels exercicis de llengua catalana i de llengua castellana. Criteris generals d’avaluació”, especialment l’apartat “Descompte per faltes !Comprensió i reflexió lingüística"”. 1.1. (a) El tema del text és el paper dels científics a la societat. (b) En el primer paràgraf E. Casassas se centra en la condició del científic, segons la concepció platònica de filòsof. (c) En el següent paràgraf l’autor esmenta que en iniciar-se el segle XX hom bàsicament valora els aspectes positius de la ciència. (d) En el tercer esmenta alguns perills associats amb avenços científics. (e) En el darrer alerta de les opinions tendencioses que alguns científics volen transmetre. 5 idees ben expressades - 1 punt 4 idees ben expressades - 0.75 punts 3 idees ben expressades - 0.5 punts 2 idees ben expressades - 0.25 punts Altrament - 0 punts 1.2. Es refereix a les persones de pensament just, que no es trasbalsen per opinions, esdeveniments o circumstàncies de cap mena. Si la […]