Salta al contingut

Comprensió lectora

PAU Llengua catalana i literatura 2002 · Juny · Sèrie 2 · Exercici 1 (Opció B)

Enunciat

Enunciat de l'exercici 1 B de la PAU de Llengua catalana i literatura 2002 (juny sèrie 2): OPCIÓ B Llegiu aquest text i contesteu les preguntes que el segueixen: Les persones solem ser molt sensibles als canvis d’estació. Allò de…
Text de l'enunciat (transcripció automàtica)
OPCIÓ B Llegiu aquest text i contesteu les preguntes que el segueixen: Les persones solem ser molt sensibles als canvis d’estació. Allò de «la primavera, la sang altera» no es diu perquè sí. A més de reconèixer les estacions pels canvis físics o d’ànim que ens provoquen, cada període estacional té característiques clares per a nosaltres: el fred, la calor, la pluja, la sequera, la floració, la migració dels ocells. Tant és així, que a cada regió disposem d’un bon grapat de litúrgies culturals lligades al calendari natural que ens serveixen per avisar-nos de l’arribada d’una estació o per ubicar-nos còmodament en un cicle. Les calçotades, les fires de la verema, les excursions boletaires, les castanyades, les garoinades de la costa, totes aquestes festes ens indiquen que ja és temps de gaudir o recollir allò que ens arriba de la natura. Però què passa quan no trobem rovellons a l’octubre? O quan les mosques arriben massa d’hora? O quan hem deixat de sentir rossinyols molt abans que arribi Sant Joan? Com podem interpretar aquests missatges? L’arribada, la marxa o, senzillament, la desaparició de determinades espècies són senyals de la natura que poden contenir molta informació sobre l’estat dels ecosistemes i la seva evolució. Aquests senyals tenen un valor doble: d’una banda, com que normalment són molt visibles, socialment són molt útils per a oferir una idea ràpida i bastant fiable sobre la salut de la natura; de l’altra, són de gran importància des d’un punt de vista científic perquè a través del seu estudi es poden arribar a conèixer amb més detall les causes i possibles conseqüències i evolució de l’estat dels ecosistemes. Aquests senyals o bioindicadors són, en definitiva, la prova més evident dels efectes de l’activitat humana sobre el medi. La saviesa de la gent gran ha utilitzat aquests bioindicadors des de temps enrere, sobretot en l’entorn rural però també a ciutat. Els bioindicadors els han permès de fer previsions i interpretar canvis en el clima i en l’entorn. Així, el corc del rovelló dóna idea de l’estat del bosc; una collita dolenta de l’oliva indica un any de poques glaçades i moltes plagues; una bassa sense granotes és un dels senyals més temuts per al pagès perquè li diu que l’aigua no està bé i massa coloms a la plaça no són precisament un indicador de neteja urbana. La investigació científica actual utilitza l’estudi d’aquestes i d’altres espècies, i converteix en objecte d’anàlisi les granotes, les papallones, els bolets, els ocells migratoris o els líquens. Que algunes d’aquestes espècies tan quotidianes siguin actualment monitoritzades i estudiades pels científics com a bioindicadors no deixa de tenir certa gràcia (o desgràcia). D’entrada, i com en moltes coses més, això referma la saviesa popular en la seva capacitat d’entendre i interpretar correctament molts dels fenòmens que ens envolten. Però, a més de donar la raó als nostres avis, l’ús dels bioindicadors en l’àmbit científic posa en evidència un fet més greu: la desaparició d’espècies com a resultat directe de la humanització de la natura. Joana DÍAZ, «Els senyals de la natura», El Temps Ambiental, novembre del 2000 1. COMPRENSIÓ 1.1. Exposeu en un màxim de cinc línies les idees principals del text. [1 punt] 1.2. Expliqueu en un màxim de dues línies el significat de l’expressió litúrgies culturals. [1 punt] 1.3. Exposeu breument què és, d’acord amb el text, un bioindicador i enumereu quatre bioindicadors esmentats al text que permetin fer previsions i interpretar canvis en el clima i en l’entorn. [1 punt] 1.4. Justifiqueu en un màxim de dues línies el significat del fragment següent: Que algunes d’aquestes espècies tan quotidianes siguin actualment monitoritzades i estudiades pels científics com a bioindicadors no deixa de tenir certa gràcia (o desgràcia). [1 punt]

Criteris oficials de correcció

Criteris oficials de correcció de l'exercici 1 B de la PAU de Llengua catalana i literatura 2002 (juny sèrie 2)
Text dels criteris (transcripció automàtica)
OPCIÓ B Vegeu el document “Estructura dels exercicis de llengua catalana i de llengua castellana. Criteris generals d’avaluació”, especialment l’apartat “Descompte per faltes !Comprensió i reflexió lingüística"”. 1.1. (a) Aquest text és una reflexió sobre els senyals de la natura i la seva vàlua com a (bio)indicadors de l’estat dels ecosistemes i la seva evolució. (b) En el segon paràgraf l’autora esmenta diverses tradicions populars indicadores de certs moments estacionals importants. (c) En aquest mateix paràgraf i en els següents se centra l’atenció en certs (bio)indicadors o senyals de la desaparició d’espècies com a resultat directe de la humanització de la natura. 3-4 idees ben expressades – 1 punt 2 idees ben expressades – 0.5 punts 1 idea ben expressada – 0.25 punts Altrament – 0 punts 1.2. Celebracions tradicionals, no necessàriament de naturalesa religiosa, que van molt lligades al saber popular. Si la resposta és correcta - 1 punt Si el contingut de la resposta només és parc […]

Resolució pas a pas

Encara no hi ha resolució pròpia verificada d'aquest exercici. Mentrestant, tens els criteris oficials de correcció a sobre. Si tens dubtes, pregunta'ls al xat de la Sala d'estudi.

Font: enunciat i criteris de correcció oficials de les PAU 2002 de Catalunya, publicats per la Generalitat de Catalunya (universitats.gencat.cat) i les universitats catalanes. La resolució pas a pas és pròpia de L'Acadèmia de Vic.

Altres exercicis d'aquest examen

Tots els exercicis de Comprensió lectora · PAU de Llengua catalana i literatura