PAU Llengua catalana i literatura 2002 · Juny · Sèrie 3 · Exercici 3 (Opció A)

3. REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA SOBRE EL TEXT 3.1. a) Doneu deu exemples lèxics o morfològics que permetin identificar la variant dialectal pròpia del text. b) Digueu de quina variant dialectal es tracta. [1 punt] 3.2. Busqueu en el text dues oracions que tenen l’aparença de dites populars i dues oracions que són més pròpies de la llengua oral que no pas de la llengua escrita. [1 punt] 3.3. Indiqueu la persona, el nombre, el temps i el mode verbals de la paraula entén al quart paràgraf i conjugueu sencer el temps al qual pertany aquesta forma. [0,5 punts] 3.4. Refeu el fragment que teniu a continuació fent que totes les oracions siguin afirmatives i eliminant qualsevol mot amb significat negatiu. (Noteu que la vostra resposta canviarà el significat del text.) Mai no he estat una persona de temperament fort, no m’han agradat la polèmica ni les intrigues de l’intel·lecte, i això ho podeu apreciar tot al llarg dels volums de la Història natural, on he expressat el que creia més adient per a la societat, sense el desig d’escandalitzar-la, tan sols amb l’esperança d’instruir-la. [1,5 punts]

3.1. a) exagere, s’adjective, meua (primer paràgraf) espere, troben, meua (segon paràgraf) reconforte, ací, naixen, naix, trau (quart paràgraf) 10 indicadors del dialecte – 0.75 punts 9-8 indicadors – 0.5 punts 7-6 indicadors – 0.25 punts Altrament – 0 punts b) valencià Si la resposta és correcta – 0.25 punts 3.2. ! dues oracions que tenen l’aparença de dites populars: “la vida és curta i el saber llarg”, “allò que un savi guanya amb intrigues, ho perd en saviesa” ! dues oracions que són més pròpies de la llengua oral que no pas de la llengua escrita: “Ah!, sabeu, el període que he viscut ha estat tan obert a la desacreditació grotesca, al blasme frenètic i fàcil!”, “És clar, és clar que sóc un vanitós!” 4 respostes correctes – 1 punt 3 respostes correctes – 0.75 punts 2 respostes correctes – 0.5 punts 1 resposta correcta – 0.25 punts Altrament – 0 punts 3.3. “entén” – segona persona de l’imperatiu (present) entén, entengui, entenguem, enteneu, entenguin Si la forma s’identifica correc […]