PAU Llengua catalana i literatura 2002 · Juny · Sèrie 3 · Exercici 1 (Opció A)

OPCIÓ A Llegiu aquest text i contesteu les preguntes que el segueixen: Estimat lector, potser pensaràs que exagere, i que un sol home té poca «història» a contar, per molt «natural» que s’adjective. Mai no he estat una persona de temperament fort, no m’han agradat la polèmica ni les intrigues de l’intel·lecte, i això ho podeu apreciar tot al llarg dels volums de la Història natural, on he expressat el que creia més adient per a la societat, sense el desig d’escandalitzar-la, tan sols amb l’esperança d’instruir-la. Sempre he trobat en la meua persona l’ambició de contribuir a la instrucció del gènere humà i d’adquirir renom pels meus invents i descobriments. La vida és curta i el saber llarg, i les picabaralles resten un temps preciós a la reflexió, que s’atorga al sarcasme, la forma més infèrtil de la intel·ligència; allò que un savi guanya amb intrigues, ho perd en saviesa, a l’igual que en la mecànica el que es guanya en temps es perd en força. Tanmateix, espere que quan aquestes confidències troben la llum, podré ser llegit amb la tranquil·litat que sempre proporciona el temps. Ah!, sabeu, el període que he viscut ha estat tan obert a la desacreditació grotesca, al blasme frenètic i fàcil! Reconec la meua covardia per a desvelar el meu pensament, per a donar a conèixer en vida la meua autèntica visió del meu segle, la meua concepció de la naturalesa i de l’home. Des de ben jove he tingut molta por de la Bastilla i de Vincennes,1 i no ha estat necessari passar-hi alguns mesos (com Voltaire o Diderot) per a saber que els epítets enèrgics et condueixen quasi sempre envers la reclusió i l’immobilisme. No he estat un polemista arrauxat, com Voltaire, ni he tingut aspiracions redemptòries, com Jean-Jacques Rousseau, tan sols he buscat l’equilibri, el coneixement, i si accepteu la formulació, la felicitat. Aquesta última és l’única idea convenient, l’única justificació de l’existència humana. «Per a ser feliç —escrivia Madame du Châtelet— cal haver-se desfet dels prejudicis, ser virtuós, comportar-se, tenir gustos i passions, ser susceptible d’il·lusions», i sempre he intentat seguir les premisses d’aquesta distingida amiga i cèlebre científica, i fins ara crec no haver perdut mai ni el gust, ni la passió, ni molt menys la il·lusió. I, tanmateix, he estat molt criticat. Tot i que Déu (i quan dic Déu, benvolgut lector, entén la força creadora que més et reconforte), tot i que Déu i la naturalesa han fet tots els homes iguals, formant-los de la mateixa matèria, la vanitat humana no pot sofrir aquesta igualtat, ni acceptar la llei de la moral que ens ha estat imposada de mirar-nos tots com a iguals. I d’ací naixen els grans esforços que fem per separar-nos dels restants, i d’ací naix també la crítica àcida que afecta tot aquell que vol destacar... És clar, és clar que sóc un vanitós! És l’única recompensa de l’intel·lecte; és aquest dolç el que mou l’esforç humà, el que justifica tants penediments, tantes intrigues, tantes desconsideracions. Potser la glòria no fa l’home més gran; però almenys el trau de la misèria, el reconforta anímicament, i finalment el fa feliç. Martí DOMÍNGUEZ, «I. Història natural d’un home», Les confidències del comte de Buffon. València, 1997 1 L’autor utilitza els noms propis de la Bastilla i de Vincennes per referir-se a les presons que hi havia en aquests llocs. 1. COMPRENSIÓ 1.1. Exposeu el tema del text i resumiu la idea bàsica de cada paràgraf en un màxim de cinc línies. [1 punt] 1.2. Expliqueu breument el significat del fragment següent en el context del segon paràgraf: no ha estat necessari passar-hi alguns mesos (com Voltaire o Diderot) per a saber que els epítets enèrgics et condueixen quasi sempre envers la reclusió i l’immobilisme. [1 punt] 1.3. Definiu breument el significat del mot i de l’expressió que es donen a continuació, segons el context en què s’utilitzen: picabaralles troben la llum [0,5 punts] 1.4. Per a cadascun dels adjectius subratllats escriviu un mot, o expressió, que sigui sinòn

OPCIÓ A Vegeu el document “Estructura dels exercicis de llengua catalana i de llengua castellana. Criteris generals d’avaluació”, especialment l’apartat “Descompte per faltes !Comprensió i reflexió lingüística"”. 1.1. (a) Per mitjà d’aquest text, que planteja el tema de la llibertat d’expressió, l’autor de la Història natural es presenta al públic. (b) Expressa la seva voluntat de contribuir a la instrucció del gènere humà i així adquirir renom. (c) Destaca la necessitat d’abandonar intrigues i picabaralles, i de desvelar amb discreció el pensament. (d,e) En els dos últims paràgrafs, es declara partidari de cercar la felicitat i de deixar-se guiar per un incentiu vanitós. 5 idees ben expressades - 1 punt 4 idees ben expressades - 0.75 punts 3 idees ben expressades - 0.5 punts 2 idees ben expressades - 0.25 punts Altrament - 0 punts 1.2. L’autor vol donar a entendre que no és necessari passar un temps a la presó (com en el cas de Voltaire i de Diderot) per descobrir que és millor actuar […]