PAU Biologia 2001 · Setembre · Sèrie 4 · Exercici 2 (Opció A)

OPCIÓ A Exercici 2A En una recerca que pretenia estudiar com la temperatura afecta el trencament del midó per acció de l’enzim α-amilasa (present a la saliva) es van seguir els passos següents: a) Preparació de cinc dissolucions de midó (totes amb la mateixa concentració) i cinc dissolucions d’α-amilasa (la concentració d’α-amilasa també era la mateixa en cada dissolució). b) Incubació de cadascuna de les cinc dissolucions de midó i d’α-amilasa a diferents temperatures (25, 30, 35, 40, 45 °C) c) Ajust del pH de les dissolucions perquè fos el mateix en tots els casos. d) Mescla de cada dissolució de midó amb la corresponent (igual temperatura) d’α-amilasa. e) Valoració de la hidròlisi: a intervals de 2 minuts, durant un període de 12 minuts, s’extreia una gota de la barreja i es dipositava en unes tires de paper de filtre a sobre d’una gota de lugol per identificar la presència de midó. El dibuix mostra els resultats que es van obtenir. a) A partir dels resultats obtinguts indiqueu a quina temperatura o temperatures es produeix el trencament del midó més ràpidament i el temps que triga a aparèixer el resultat negatiu. b) Interpreteu els resultats de l’experiment. Identifiqueu, en aquest experiment, quines es poden considerar les variables independent i dependent. Per què creieu que es va vigilar que la concentració de midó i la concentració d’α-amilasa i el pH fossin les mateixes en totes les dissolucions? 3) [1 punt] En un experiment anàleg es va investigar la influència de l’acidesa (pH) sobre de l’α-amilasa. El gràfic següent mostra els resultats obtin- guts. Interpreteu la informació que subministra el gràfic.

OPCIÓ A Exercici 2A 1) a) El trencament del midó es produeix més ràpidament a 35 i 40 ºC (casos C i D). El resultat negatiu apareix després de 10 minuts de la mescla de les dissolucions de midó i α -amilasa. b)En les condicions en què es realitza l’experiment, les temperatures de 35 i 40ºC permeten que una major fracció de molècules de l’enzim hagin adquirit la seva estructura nativa, aquella que comporta la seva activitat. Si hi ha un nombre major de molècules actives és previsible que la reacció química incrementi la seva velocitat i per tant el midó desaparegui més ràpidament. 2) En aquest experiment podem considerar : - variable independent : la temperatura (factor sobre el que s’actua modificant-ne el seu valor en els diferents tractaments) - - variable dependent : velocitat de la reacció (tot i que s’acceptarà igualment que l’alumnat es refereixi al temps que triga en desaparèixer el midó). No obstant convindrà anar diferenciant les variables del mètode que es fa servir per mesur […]