PAU Biologia 2022 · Juny · Sèrie 5 · Exercici 2

Exercici 2 Actualment, per a reduir l’impacte mediambiental, es fabriquen bosses de midó com a alternativa a les de plàstic. 1. El blat de moro o panís (Zea mays) és una de les plantes de les quals s’obté el midó emprat per a fabricar bosses. L’esquema següent representa els processos que permeten a les cèŀlules del blat de moro fabricar midó. Completeu la taula de sota amb el nom de les molècules, les vies metabòliques o les estructures ceŀlulars corresponents. Bosses fetes amb midó. [1 punt] Font: Esquema adaptat de Pearson Education (2005). Número Nom de l’esquema Orgànul 1 Parts de l’orgànul Vies metabòliques 6 Síntesi de midó Molècules 9 2. Dues persones incíviques han llençat una bossa de midó mentre anaven caminant per un bosc. [1 punt] a) Tot i l’impacte visual que causa, afortunadament aquesta bossa serà degradada per organismes del sòl, tal com passa amb la fullaraca i altres restes vege­ tals. Quins organismes duran a terme la degradació d’aquesta bossa i a quin nivell tròfic pertanyen? Organismes que degradaran la bossa de midó Nivell tròfic dels organismes que degradaran la bossa de midó b) L’actual crisi climàtica es deu a l’augment del nivell de diòxid de carboni a l’atmosfera, fet que incrementa l’efecte d’hivernacle. La degradació de la bossa de midó per part dels organismes que heu esmentat a l’apartat anterior generarà diòxid de carboni. No obstant això, globalment la producció i la degradació del midó no incrementen l’efecte d’hivernacle. Expliqueu per què. 3. A diferència del que passa amb les bosses de midó, les bosses de plàstic tarden centenars d’anys a degradar-se. Moltes van a parar al medi marí, on provoquen greus impactes mediambientals. L’esquema següent mostra la xarxa tròfica de les aigües obertes del Mediterrani: En aquest ecosistema, els depredadors de les meduses poden confondre les bosses de plàstic amb les seves preses. Quan aquests depredadors ingereixen bosses de plàs­ tic, sovint moren per obstruccions intestinals. Una confraria de pescadors ha demanat consell als experts de l’Institut de Ciències del Mar i els ha formulat les dues preguntes següents. Escriviu què haurien de respondre els experts a la confraria de pescadors. [1 punt] a) Quin efecte pot tenir la presència de bosses de plàstic en el nombre de tonyines? Justifiqueu la resposta. b) Les captures de peixos petits d’interès comercial com el seitó han disminuït. La pre­ sència de bosses de plàstic pot explicar aquesta disminució? Justifiqueu la resposta.

Exercici 2 1. [1 punt] Terme a Número a Nom definir l'esquema Orgànul 1 Cloroplast Parts de 2 Grana o tilacoide l'orgànul 3 Estroma Vies 4 Fase lluminosa de la fotosíntesi o bé fotofosforilació metabòliques 5 Cicle de Calvin, Fase fosca o Fase de fixació del carboni. 6 Síntesi de midó Molècules 7 Oxigen (O2) 8 NADP 9 ATP 10 Glucosa o gliceraldehid 3 fosfat 11 CO2 Puntuació: (0,1 punt) per cada resposta correcta 2. [1 punt] a) Organismes que degradaran la bossa de midó Bacteris [0,2 punts] i fongs [0,2 punts] NOTA PELS CORRECTORS: També s’acceptarà com a resposta correcta Moneres i Fongs o Fungi Nivell tròfic dels organismes que degradaran la bossa de midó Descomponedors [0,2 punts] Total puntuació [0,6 punts] b) Resposta model: El diòxid de carboni emès per la degradació de la bossa de midó no augmenta de manera neta els nivells de diòxid de carboni de l’atmosfera perquè prèviament la planta de blat de moro de la qual s’obté el midó va fixar aquest mateix gas per poder sintetitzar el m […]