Flashcards: Origen de l'univers, del sistema solar i de la vida; astrobiologia
Biologia i Geologia · 4t ESO · 26 targetes
Llegeix la pregunta, intenta respondre-la de memòria i gira la targeta. Marca «La sé» o «A repassar»: al final pots repetir només les que t'han costat.
Totes les targetes del tema
Per fer-hi una ullada ràpida o repassar-les en paper.
1. Què diu la teoria del Big Bang?
Que l'univers va començar fa uns 13.800 milions d'anys a partir d'un estat molt dens i calent, i que des d'aleshores s'expandeix i es refreda.
2. Error típic: el Big Bang va ser una explosió en un punt de l'espai?
No: no hi havia un espai buit on explotar. És l'expansió del mateix espai, que des de llavors no ha parat de créixer.
3. Quines dues observacions donen suport al Big Bang?
Les galàxies s'allunyen les unes de les altres (l'univers s'expandeix) i hi ha una radiació de fons de microones que arriba de totes direccions, resta de l'univers calent primitiu.
4. Què és un any llum: una unitat de temps o de distància?
De distància: el que recorre la llum en un any, uns .
5. Per què diem que mirar lluny al cel és mirar el passat?
Perquè la llum triga a arribar: veus l'objecte tal com era quan en va sortir la llum, no com és ara.
6. Quins elements es van formar en els primers minuts de l'univers?
Sobretot hidrogen i heli, els dos elements més lleugers.
7. On s'han format elements com el carboni, l'oxigen o el ferro?
A l'interior de les estrelles, per fusió nuclear, i en les explosions d'estrelles grans. Gairebé tots els àtoms del teu cos, menys l'hidrogen, es van fabricar en estrelles.
8. Com explica la teoria de la nebulosa l'origen del sistema solar?
Un núvol de gas i pols es contrau, gira i s'aplana en un disc. Al centre es forma el Sol; la resta s'agrupa en planetesimals que xoquen i formen els planetes.
9. Fa quant de temps es va formar el sistema solar?
Fa uns 4.600 milions d'anys, molt després del Big Bang.
10. Quins planetes són rocosos i quins gasosos, i on són?
Rocosos, els interiors: Mercuri, Venus, la Terra i Mart. Gasosos, els exteriors: Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.
11. Com es van formar les capes de la Terra quan era fosa?
Per diferenciació per densitat: el ferro i el níquel, més densos, van baixar al centre (nucli) i els materials lleugers van pujar (mantell i escorça).
12. Què diu l'abiogènesi sobre l'origen de la vida?
Que la vida va sorgir a la Terra primitiva a partir de molècules sense vida que es van anar fent més complexes, en una mena de «sopa primitiva».
13. Què volia reproduir l'experiment de Miller (1953) i què va obtenir?
Les condicions de la Terra primitiva: gasos, aigua i guspires elèctriques com a llamps. Va obtenir aminoàcids, molècules orgàniques que formen les proteïnes.
14. Què és la panspèrmia?
La idea que la vida, o les molècules que la formen, va arribar a la Terra des de l'espai, per exemple amb meteorits.
15. Un meteorit amb aminoàcids demostra la panspèrmia?
No: demostra que a l'espai es formen molècules orgàniques, no que hi arribés vida. I la panspèrmia no resol l'origen de la vida: només el trasllada a un altre lloc.
16. De quan són les proves més antigues de vida cel·lular?
D'uns 3.500 milions d'anys. Els primers animals no apareixen fins fa uns 600 milions: la major part de la història de la vida ha estat microscòpica.
17. Per què l'oxigen que van alliberar els primers cianobacteris va ser una crisi?
Perquè per a molts organismes primitius, que vivien sense oxigen, era tòxic. Molts es van extingir, però va permetre la respiració aeròbica.
18. Què diu la teoria de l'endosimbiosi?
Que els mitocondris i els cloroplasts eren bacteris que van quedar a viure dins d'una altra cèl·lula, i així va aparèixer la cèl·lula eucariota.
19. Què és LUCA i quina prova en tenim?
L'últim avantpassat comú universal, del qual descendeixen tots els éssers vius. Ho recolza que tots fem servir l'ADN i pràcticament el mateix codi genètic.
20. Què estudia l'astrobiologia?
L'origen, l'evolució i la distribució de la vida a l'univers, inclosa la possibilitat que n'hi hagi fora de la Terra.
21. Quines tres condicions bàsiques busquem en un lloc per pensar que hi pot haver vida?
Aigua líquida, una font d'energia i els elements químics de la vida (carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen…).
22. Què és la zona d'habitabilitat d'una estrella?
La franja de distàncies a l'estrella en què un planeta pot tenir aigua líquida a la superfície: ni massa a prop ni massa lluny.
23. Per què Venus i Mart no tenen aigua líquida a la superfície?
Venus és massa calent per un efecte hivernacle enorme (uns ). Mart és fred i té una atmosfera tan prima que l'aigua es congela o s'evapora.
24. Què són els extremòfils i per què interessen a l'astrobiologia?
Microbis que viuen en condicions extremes, com xemeneies hidrotermals sense llum. Mostren que llocs com l'oceà sota el gel d'Europa podrien ser habitables.
25. Trobar molècules orgàniques i un antic llit de riu a Mart prova que hi va haver vida?
No: les molècules orgàniques es poden formar sense vida. Caldrien proves directes, com fòssils microscòpics o restes clarament fetes per éssers vius.
26. Per què és interessant trobar oxigen i metà alhora a l'atmosfera d'un exoplaneta?
Perquè reaccionen entre ells i desapareixerien: si n'hi ha tots dos, alguna cosa els renova, potser la vida. És un indici, no una prova.