Flashcards: La cèl·lula
Biologia i Geologia · 4t ESO · 24 targetes
Llegeix la pregunta, intenta respondre-la de memòria i gira la targeta. Marca «La sé» o «A repassar»: al final pots repetir només les que t'han costat.
Totes les targetes del tema
Per fer-hi una ullada ràpida o repassar-les en paper.
1. Què és una cèl·lula?
La unitat més petita d'un ésser viu capaç de dur a terme les funcions vitals per ella mateixa.
2. Quines tres idees resumeix la teoria cel·lular?
Tots els éssers vius són fets de cèl·lules; la cèl·lula és la unitat de funcionament de la vida; i tota cèl·lula prové d'una altra cèl·lula.
3. Quina idea antiga va enterrar el tercer punt de la teoria cel·lular?
La generació espontània: la creença que la vida podia aparèixer de la matèria morta. Pasteur la va desmentir amb els matrassos de coll de cigne.
4. Quin és l'únic criteri que separa una cèl·lula procariota d'una d'eucariota?
Si té nucli. La procariota no en té (el material genètic va solt pel citoplasma); l'eucariota sí.
5. Quins éssers vius tenen cèl·lules procariotes i quins eucariotes?
Procariotes: els bacteris. Eucariotes: els animals, les plantes, els fongs i els protozous.
6. Quines tres estructures té una cèl·lula vegetal que l'animal no té?
La paret cel·lular (de cel·lulosa), els cloroplasts i un vacúol gran central.
7. Quines són les tres parts bàsiques d'una cèl·lula eucariota?
La membrana plasmàtica (l'embolcall), el citoplasma (el medi gelatinós on suren els orgànuls) i el nucli (amb l'ADN).
8. Quina funció té la membrana plasmàtica?
Separa la cèl·lula de l'exterior i controla quines substàncies entren i surten.
9. Què fan els mitocondris?
Fan la respiració cel·lular i obtenen l'energia que la cèl·lula necessita. Són la seva central energètica.
10. Què fan els cloroplasts i en quines cèl·lules n'hi ha?
Fan la fotosíntesi. Només n'hi ha a les cèl·lules vegetals (i a les algues).
11. Quin orgànul fabrica les proteïnes?
Els ribosomes.
12. Què és el cicle cel·lular i quines dues grans etapes té?
La vida d'una cèl·lula des que es forma fins que es divideix. Té la interfase (l'etapa més llarga) i la divisió.
13. Error típic: en quin moment del cicle cel·lular es copia l'ADN?
A la interfase, abans de la divisió. A la divisió només es reparteix el que ja s'ha copiat.
14. Per a què es divideixen les cèl·lules?
Per créixer, per reparar ferides i reposar cèl·lules mortes i, en els unicel·lulars, per reproduir-se.
15. Què passa si una cèl·lula es divideix sense control?
Es forma una massa de cèl·lules: és l'origen dels tumors. Per això el cicle cel·lular està molt regulat.
16. Què és l'apoptosi?
La mort cel·lular programada: la cèl·lula s'autodestrueix de manera ordenada. Per exemple, els dits de l'embrió es formen perquè mor el teixit d'entremig.
17. Què és un cromosoma?
Cadascuna de les estructures en què es condensa i s'organitza l'ADN quan la cèl·lula es divideix.
18. Què dona la mitosi i per a què serveix?
Dues cèl·lules filles idèntiques, amb el mateix nombre de cromosomes que la mare. Serveix per créixer i reparar.
19. Quines són les quatre fases de la mitosi, en ordre?
Profase, metafase, anafase i telofase. Després, la citocinesi reparteix el citoplasma.
20. Què se separa a l'anafase de la mitosi: cromosomes o cromàtides?
Les cromàtides germanes: cada cromosoma copiat en té dues d'idèntiques, i en va una cap a cada pol.
21. Meiosi: quantes cèl·lules dona, amb quants cromosomes i per a què serveix?
Quatre cèl·lules diferents amb la meitat de cromosomes. Serveix per fabricar els gàmetes (òvuls i espermatozoides).
22. Per què els gàmetes han de tenir la meitat de cromosomes?
Perquè en la fecundació se n'ajunten dos: en els humans, . Si no es reduís, cada generació doblaria els cromosomes.
23. En quina divisió de la meiosi es redueix el nombre de cromosomes a la meitat?
A la meiosi I, la divisió reductora: a l'anafase I se separen els cromosomes homòlegs. A la meiosi II se separen les cromàtides germanes.
24. Per què els germans (no bessons idèntics) no són iguals?
Perquè la meiosi barreja la informació dels progenitors de manera diferent cada vegada: cada gàmeta porta una combinació única. És una font de variabilitat.