Exercicis de formulació inorgànica — Física i Química 3r ESO

A baix a la dreta, com a subíndex: CO₂ (el 2 diu que hi ha dos oxígens). Els subíndexs sempre van a baix; un nombre a dalt seria una càrrega, que aquí no toca.

És clorur de sodi. És una sal binària: està formada per un metall (sodi) i un no-metall (clor). És la sal comuna de cuina.

Tres elements diferents. Un exemple és l'hidròxid de sodi, NaOH, que té sodi, oxigen i hidrogen (tres elements).

Na₂O: òxid de disodi (o òxid de sodi).
MgO: òxid de magnesi.
K₂O: òxid de dipotassi (o òxid de potassi).
Tots són òxids: combinacions d'un metall amb l'oxigen.

El prefix indica el nombre d'àtoms de cada element.
Monòxid de carboni: CO (1 C i 1 O).
Diòxid de sofre: SO₂ (1 S i 2 O).

HCl: clorur d'hidrogen (en dissolució aquosa, àcid clorhídric).
$\mathrm{H}_{2}\mathrm{S}$: sulfur d'hidrogen (en dissolució aquosa, àcid sulfhídric).
Són hidràcids: combinacions de l'hidrogen amb un no-metall.

L'hidròxid de potassi és KOH.
L'hidròxid de magnesi és Mg(OH)₂: el magnesi té valència 2 i necessita dos grups OH, que s'escriuen entre parèntesis.

NH₃: amoníac.
CH₄: metà.
H₂O: aigua.
Són hidrurs no metàl·lics que tenen un nom propi acceptat.

El bromur de potassi és KBr: el K té valència 1 i el Br també.
El sulfur de sodi és Na₂S: el S té valència 2 i per això calen dos Na.

El 3 és el coeficient: hi ha 3 molècules d'aigua.
El 2 és el subíndex: cada molècula té 2 àtoms d'hidrogen.
Total d'hidrogen: 3 · 2 = 6 àtoms (i 3 àtoms d'oxigen).

CaO: és calci amb oxigen (1 oxigen); es diu òxid de calci (el prefix 'mono' s'omet). SO₃: és sofre amb 3 oxígens; es diu triòxid de sofre.

Diòxid de carboni: un carboni i dos oxígens (prefix 'di-'), és a dir CO₂. Triclorur de ferro: un ferro i tres clors (prefix 'tri-'), és a dir FeCl₃.

FeCl₃: hi ha 3 àtoms de clor, i el clor és el no-metall, així que s'anomena triclorur de ferro.
CaF₂: hi ha 2 àtoms de fluor, així que s'anomena difluorur de calci.
Tots dos són sals binàries: un metall (ferro, calci) unit a un no-metall (clor, fluor) acabat en -ur.

(a) CaBr₂. El prefix di- diu que hi ha dos broms, i per tant el subíndex del brom és 2. El metall, el calci, s'escriu primer a la fórmula encara que al nom vagi al final.
(b) FeI₃. El prefix tri- diu que hi ha tres iodes, i el ferro, que és el metall, torna a anar al davant.
La regla és sempre la mateixa: el prefix del nom dona el subíndex, i a la fórmula el metall va primer.

NaOH és hidròxid de sodi i Ca(OH)₂ és hidròxid de calci. Tots dos són compostos ternaris (tres elements: metall, oxigen i hidrogen) del tipus hidròxid (un metall amb el grup OH).

N₂O₅: pentaòxid de dinitrogen.
P₂O₃: triòxid de difòsfor.
Cl₂O: monòxid de diclor.
Els subíndexs del no-metall també s'indiquen amb prefix (di-).

Triòxid de dialumini: Al₂O₃.
Heptaòxid de diclor: Cl₂O₇.
Pentaòxid de difòsfor: P₂O₅.
Els prefixos di-, tri-, penta-, hepta- són directament els subíndexs.

CaH₂: dihidrur de calci.
NaH: hidrur de sodi.
AlH₃: trihidrur d'alumini.
Són hidrurs metàl·lics, formats per un metall i l'hidrogen.

Triclorur d'alumini: AlCl₃.
Sulfur de magnesi: MgS (el Mg té valència 2 i el S també, per tant la proporció és 1:1).
Dibromur de zinc: ZnBr₂.

Fe(OH)₃: trihidròxid de ferro (o hidròxid de ferro(III)).
Al(OH)₃: trihidròxid d'alumini (o hidròxid d'alumini).
KOH: hidròxid de potassi.
El subíndex del grup OH indica quants hidròxids hi ha i s'escriu fora del parèntesi.

FeO: monòxid de ferro (prefixos) o òxid de ferro(II) (estoc).
Fe₂O₃: triòxid de diferro (prefixos) o òxid de ferro(III) (estoc).
El nombre romà indica la valència del ferro en cada compost.

El subíndex 2 multiplica tot el grup OH: per tant hi ha 2 oxígens i 2 hidrògens (a més d'un calci). El parèntesi és el que fa que el 2 valgui per als dos àtoms del grup.

(a) Triòxid de sofre.
(b) CaH₂.
(c) Hidròxid de magnesi (o dihidròxid de magnesi).
(d) FeCl₃, perquè el ferro té valència 3.
(e) Monòxid de dinitrogen.

CaO i Fe₂O₃: òxids (alguna cosa + oxigen).
KOH i Al(OH)₃: hidròxids (contenen el grup OH).
NaCl: sal binària (metall + no-metall).
HCl i H₂S: hidràcids (hidrogen + no-metall).
LiH: hidrur metàl·lic (metall + hidrogen).

Les valències s'intercanvien («creuen») i després se simplifica; la càrrega total ha de ser zero.
Clorur de sodi: Na (1) i Cl (1), per tant NaCl.
Òxid de calci: Ca (2) i O (2) es compensen, per tant CaO.
Hidròxid de magnesi: Mg (2) necessita dos grups OH (1), per tant Mg(OH)₂.

Mètode: s'intercanvien les valències com a subíndexs i se simplifica si cal.
(a) Al (3) i O (2): Al₂O₃ (2 · 3 = 3 · 2 = 6 càrregues positives i negatives).
(b) Ca (2) i Cl (1): CaCl₂.

Cada unitat de Fe(OH)₃ té 1 Fe, 3 O i 3 H, és a dir 7 àtoms.
En 3 unitats: 3 Fe, 9 O i 9 H.
Total: 3 · 7 = 21 àtoms.

Ca(OH)₂: 40 + 2 · (16 + 1) = 40 + 34 = 74.
Al₂O₃: 2 · 27 + 3 · 16 = 54 + 48 = 102.
NaOH: 23 + 16 + 1 = 40.
El subíndex de fora del parèntesi multiplica tot el grup.

(a) FeCl₂ té dos àtoms de clor: diclorur de ferro (o clorur de ferro(II)).
(b) Falta el prefix del nitrogen, que té subíndex 2: triòxid de dinitrogen.
(c) És un hidròxid, no un hidrur: hidròxid de calci (o dihidròxid de calci).

(a) Na + Cl₂ → NaCl, que ajustada és 2 Na + Cl₂ → 2 NaCl (el clor és diatòmic).
(b) CaO + H₂O → Ca(OH)₂. Ja està ajustada: 1 Ca, 2 O i 2 H a cada costat.