Exercicis de relació i excreció — Biologia i Geologia 3r ESO

El ronyó (en tenim dos).

Les parts són el cos cel·lular (soma), les dendrites i l'axó.
Les dendrites reben els impulsos d'altres neurones; l'axó és la prolongació llarga que condueix l'impuls nerviós cap a la neurona següent o cap a un òrgan.

El sistema nerviós central (SNC) està format per l'encèfal (cervell, cerebel i bulb raquidi) i la medul·la espinal.
El perifèric (SNP) són els nervis que surten del SNC i es reparteixen pel cos.

Vista: ull (retina).
Oïda: orella (còclea).
Olfacte: nas (pituïtària o mucosa olfactiva).
Gust: llengua (papil·les gustatives).
Tacte: pell.

La insulina la fabrica el pàncrees (en la seva part endocrina).
Fa baixar el nivell de glucosa a la sang, perquè les cèl·lules la puguin captar.

El cristal·lí és una lent que enfoca la llum i fa que la imatge es formi sobre la retina.
La retina és la capa del fons de l'ull que té els receptors de la llum (cons i bastons) i envia la informació al cervell pel nervi òptic.

Ronyons → urèters → bufeta urinària → uretra.
Els ronyons la fabriquen i la bufeta l'emmagatzema fins que s'expulsa.

Funció excretora: elimina aigua, sals i una mica d'urea.
Funció reguladora de la temperatura: en evaporar-se la suor, refreda el cos.

Suport: dona forma al cos.
Protecció d'òrgans delicats (el crani protegeix el cervell, les costelles el cor i els pulmons).
Moviment: els ossos són les palanques on s'insereixen els músculs.
(També fabrica cèl·lules de la sang a la medul·la òssia i emmagatzema calci.)

Genoll: mòbil (es doblega lliurement).
Ossos del crani: fixes (no es mouen).
Vèrtebres: semimòbils (moviment limitat).

Perquè tots dos eliminen residus que genera el metabolisme del cos, encara que en formes diferents: l'aparell respiratori elimina el diòxid de carboni, un residu gasós, a través dels pulmons; l'aparell excretor elimina residus dissolts en aigua, com la urea, a través dels ronyons i l'orina. Els dos complementen la neteja de l'organisme, cadascun especialitzat en un tipus de residu.

Receptor → nervi sensitiu → medul·la espinal → nervi motor → múscul.

Perquè un múscul només pot contreure's i estirar, mai empènyer. Per moure una articulació en un sentit i després en el contrari calen dos músculs diferents, cadascun estirant en una direcció oposada, com el bíceps i el tríceps al braç.

Entre dues neurones hi ha una petita separació, la sinapsi.
L'impuls elèctric arriba al final de l'axó, que allibera unes substàncies químiques, els neurotransmissors.
Aquestes travessen l'espai i s'uneixen a la neurona següent, on generen un nou impuls.

En la miopia, l'ull és massa llarg o el cristal·lí massa convergent, així que els raigs es creuen abans d'arribar a la retina.
Es corregeix amb una lent divergent (còncava), que obre una mica els raigs abans que entrin a l'ull i la imatge cau sobre la retina.

El pàncrees detecta la pujada i segrega insulina.
La insulina fa que les cèl·lules captin la glucosa i el fetge la guardi com a glicogen, i el nivell a la sang baixa.
En la diabetis, el pàncrees no fabrica prou insulina (o les cèl·lules no hi responen) i la glucosa es manté alta.

Líquid reabsorbit = 180 - 1,5 = 178,5 L.
Percentatge = 178,5/180 · 100 = 99,2 %.
Així el cos recupera quasi tota l'aigua i substàncies útils, com la glucosa, i només elimina els residus.

El múscul esquelètic és estriat i voluntari: el controlem a voluntat, mou els ossos (p. ex. el bíceps).
El múscul llis és involuntari: no el controlem i es contrau lentament; forma part de les parets d'òrgans com l'estómac o els vasos sanguinis.
(El múscul del cor és estriat però involuntari.)

Pavelló auditiu → conducte auditiu → timpà → ossets → còclea → nervi auditiu (cap al cervell).
El so fa vibrar el timpà, els ossets amplifiquen la vibració i la còclea la converteix en impulsos nerviosos.

Nerviosa: ràpida i de curta durada, utilitza impulsos elèctrics. Exemple: retirar la mà d'un objecte calent.
Hormonal: més lenta però els efectes duren més, perquè les hormones viatgen per la sang. Exemple: l'hormona de creixement o la insulina.

L'alcohol és un depressor del sistema nerviós central: alenteix la transmissió dels impulsos entre neurones.
Augmenta el temps de reacció, disminueix l'atenció i la coordinació i altera la visió.
Per això augmenta molt el risc d'accident.

Perquè com més proteïna es consumeix, més urea es genera com a residu de la seva descomposició (ja que la urea prové específicament del nitrogen de les proteïnes). Els ronyons han de filtrar i eliminar més quantitat de urea de la sang, cosa que suposa més feina per a ells de manera continuada. Amb el temps, un excés molt sostingut de proteïna pot suposar una càrrega addicional per a uns ronyons que ja tinguin la funció compromesa.

És involuntari perquè es genera i s'executa sense que la persona hi intervingui conscientment ni el pugui evitar amb la voluntat: la medul·la espinal decideix la resposta abans que el cervell en sigui conscient. Aixecar el braç per saludar, en canvi, és una decisió que neix al cervell (conscient, voluntària) i que després s'envia als músculs a través dels nervis: la persona pot decidir fer-ho o no fer-ho en cada moment, cosa que no passa amb un reflex.

Perquè cada sistema aporta una part imprescindible: el sistema nerviós decideix el moviment i n'envia l'ordre a través dels nervis; els músculs, en rebre l'ordre, es contrauen generant la força; i els ossos, units als músculs per tendons i connectats entre si per articulacions, transmeten aquesta força i permeten que es tradueixi en un moviment concret i controlat. Sense qualsevol dels tres (una ordre nerviosa, una contracció muscular o un esquelet intacte), el moviment no es pot produir amb normalitat.

a) t = distància/velocitat = 1,6/100 = 0,016 s = 16 ms.
b) t = 1,2/100 = 0,012 s = 12 ms.
Això és només el camí: en realitat, a més hi ha les sinapsis. El reflex és ràpid perquè el circuit és curt i no passa pel cervell, així que l'ordre arriba abans que tinguem consciència del perill.

Sense iode, la tiroide no pot fabricar prou hormones tiroïdals, que regulen el metabolisme.
Aleshores la glàndula creix per compensar (goll) i la persona pot notar cansament, fred, augment de pes i son excessiva.
S'evita amb una dieta que inclogui iode: peix, marisc, làctics o sal iodada.

Glucosa a l'orina: el nivell a la sang és tan alt que el ronyó no pot reabsorbir-la tota; pot indicar diabetis.
Proteïnes a l'orina: el filtre del ronyó potser està danyat i deixa passar molècules grans que normalment es queden a la sang; pot indicar una malaltia renal.
Cal que el metge faci altres proves per confirmar el diagnòstic.

Amb poca aigua al cos, els ronyons reabsorbeixen més aigua i n'eliminen menys.
L'orina queda concentrada i més fosca, perquè els mateixos residus van dissolts en poca aigua.
Això permet estalviar aigua i mantenir l'equilibri intern.
Si bevés molt, els ronyons n'eliminarien més i l'orina seria abundant i clara.

El sistema nerviós detecta el perill i dona una resposta immediata.
Alhora, ordena a les glàndules suprarenals que alliberin adrenalina a la sang.
L'adrenalina accelera el cor, dilata les pupil·les i augmenta el flux d'energia i d'oxigen als músculs.
La resposta nerviosa és ràpida i l'hormonal més duradora; juntes preparen el cos per lluitar o fugir.

L'osteoporosi és la pèrdua de massa òssia: els ossos es tornen porosos i es fracturen amb facilitat.
Passa perquè, amb l'edat, el cos en perd més del que en fabrica (en les dones, en baixar les hormones sexuals després de la menopausa).
Prevenció: dieta rica en calci i vitamina D i exercici físic regular, que enforteix els ossos.