Exercicis de l'aparell reproductor — Biologia i Geologia 3r ESO

Són 4: ovaris, trompes de Fal·lopi, úter i vagina.

Tres: la fase fol·licular, l'ovulació i la fase luti·ínica.

La unió d'un espermatozoide i un òvul, que forma una única cèl·lula amb la informació genètica dels dos progenitors.

Per exemple: testicles, epidídim, conductes deferents, vesícules seminals, pròstata, uretra i penis.
Els testicles produeixen els espermatozoides i la testosterona (qualsevol altra part amb la funció correcta és vàlida; per exemple, la uretra condueix el semen cap a l'exterior).

Els espermatozoides es formen als testicles, dins dels túbuls seminífers, de manera contínua des de la pubertat.
Els òvuls es formen i maduren als ovaris, dins dels fol·licles.

L'úter és un òrgan muscular buit on s'implanta l'embrió i on es desenvolupa durant l'embaràs.
La seva paret interna, l'endometri, s'engruixeix cada cicle per rebre l'embrió, i les seves parets musculars ajuden a expulsar el nadó durant el part.

Els testicles produeixen testosterona.
Provoca caràcters sexuals secundaris, com ara la veu més greu, l'aparició de pèl al cos i a la cara, i l'augment de la massa muscular (també el creixement dels genitals).

a) Trompa de Fal·lopi - 1: és el conducte per on viatja l'òvul i on sol ser fecundat.
b) Endometri - 4: és la mucosa que recobreix l'úter i on s'implanta l'embrió.
c) Pròstata - 2: és la glàndula que aporta líquid al semen.
d) Vagina - 3: és el conducte de la copulació i el canal del part.

L'ovulació és l'alliberament d'un òvul madur de l'ovari cap a la trompa de Fal·lopi.
En un cicle de 28 dies es produeix cap al dia 14, comptant des del primer dia de la menstruació.

La placenta és un òrgan temporal que es forma a la paret de l'úter durant l'embaràs i que es connecta al fetus pel cordó umbilical.
Permet que la mare aporti oxigen i nutrients al fetus i que aquest elimini el diòxid de carboni i altres residus, sense que la sang de tots dos es barregi.

Surt de l'ovari (ovulació).
Entra a la trompa de Fal·lopi, on pot ser fecundat.
Arriba a l'úter, on s'implantaria si ha estat fecundat.

La menstruació (l'expulsió de l'endometri anterior).

Són les restes del fol·licle un cop alliberat l'òvul; prepara l'endometri per a una possible implantació.

Tres: al 1r es formen els òrgans principals, al 2n creixen i maduren, i al 3r hi ha el creixement final abans del naixement.

L'ovulació passa cap al dia 14 del cicle, comptant el 3 d'octubre com a dia 1: 3 + 14 = 17, o sigui, cap al 17 d'octubre.
El cicle dura 28 dies, de manera que la propera menstruació començarà 3 + 28 = 31, és a dir, cap al 31 d'octubre.
Són dates aproximades: en molts cicles hi ha petites variacions de dia.

L'òvul és una cèl·lula gran, amb reserves de nutrients, que no es pot desplaçar per ella mateixa. En general, se'n allibera només un per cicle.
L'espermatozoide és una cèl·lula molt petita, amb cua (flagel) que li dona mobilitat. En forma milions de manera contínua.
Aquesta diferència s'explica perquè l'òvul ha d'alimentar el zigot i l'espermatozoide ha d'arribar-hi.

Els estrògens (produïts pel fol·licle) fan créixer l'endometri, i la progesterona (produïda pel cos luti) el manté preparat per a la implantació.
Si no hi ha fecundació, el cos luti degenera i la progesterona baixa.
Sense aquesta hormona, l'endometri no es pot mantenir: es desprèn i s'expulsa en forma de menstruació.

Testicle (formació) → epidídim (maduració i emmagatzematge) → conducte deferent → uretra → penis → exterior.
Les vesícules seminals i la pròstata aboquen el seu líquid al recorregut abans de la uretra. Aquest líquid, juntament amb els espermatozoides, forma el semen.

La fecundació és la unió de l'òvul i l'espermatozoide, i sol produir-se a la trompa de Fal·lopi. Passa primer.
Després, el zigot es divideix mentre baixa cap a l'úter. Al cap d'una setmana aproximadament, l'embrió s'enganxa a l'endometri: és la implantació, que es fa a l'úter.
Només a partir de la implantació es considera que comença l'embaràs.

1. Dilatació: les contraccions de l'úter obren progressivament el coll uterí i, en molts casos, es trenca la bossa amniòtica.
2. Expulsió: les contraccions i l'esforç de la mare empenyen el nadó a través de la vagina fins a sortir.
3. Deslliurament: després del naixement s'expulsen la placenta i les restes de membranes.

Els bessons idèntics (monozigòtics) venen d'un sol òvul fecundat per un sol espermatozoide, el zigot del qual es divideix en dos embrions. Tenen la mateixa informació genètica i són del mateix sexe.
Els bessons no idèntics (dizigòtics) venen de dos òvuls diferents fecundats per dos espermatozoides diferents. Tenen informació genètica diferent, com qualsevol germà, i poden ser de sexes diferents.

a) Sí. Les vesícules seminals i la pròstata continuen aportant líquid i la uretra no s'ha tocat, així que ejacula igual.
b) No. Els espermatozoides no poden passar dels testicles i l'epidídim a la uretra, i el semen no n'inclou.
c) Sí. Els testicles no s'han tocat: segueixen produint testosterona i les característiques sexuals no canvien.
Error típic: confondre vasectomia amb castració.

Els ovaris no s'han tocat: segueixen produint estrògens i progesterona, ovulant i mantenint el cicle. Per això continua tenint la menstruació.
No pot quedar embarassada, perquè l'òvul no pot arribar a la zona on hi ha els espermatozoides ni l'embrió a l'úter: les trompes estan tallades o bloquejades.
L'òvul s'acaba reabsorbint pel cos.

a) Fals. La menstruació és el desprendre's de l'endometri (inici del cicle) i l'ovulació és l'alliberament de l'òvul, uns 14 dies després en un cicle de 28 dies.
b) Cert. Durant la menstruació comença la fase fol·licular: diversos fol·licles comencen a créixer i un de sol madurarà.
c) Cert. Si no hi ha implantació, el cos luti degenera, baixa la progesterona i arriba la menstruació.

a) És a la fase luteínica, després de l'ovulació.
b) El cos luti, format per les restes del fol·licle que ha alliberat l'òvul.
c) El cos luti degenerarà, la progesterona baixarà i l'endometri es desprendrà: començarà la menstruació i un nou cicle.
Si hi hagués fecundació i implantació, l'embrió evitaria aquesta degeneració i l'endometri es mantindria.

Primer, s'estimulen els ovaris amb hormones i s'extreuen òvuls madurs. Després, es posen en contacte amb espermatozoides al laboratori, on es produeix la fecundació, fora del cos.
Els embrions es cultiven uns dies i es transfereixen a l'úter de la dona, on han d'implantar-se.
Pot ser útil, per exemple, quan les trompes de Fal·lopi estan obstruïdes o quan hi ha pocs espermatozoides o poc mòbils, perquè l'òvul i l'espermatozoide no es troben de manera natural.

De la mare al fetus passen oxigen, nutrients i anticossos. Del fetus a la mare passen diòxid de carboni i residus, com la urea.
La sang de la mare i la del fetus no es barregen: l'intercanvi es fa per difusió a través de les parets dels vasos.
El tabac i l'alcohol també poden travessar la placenta i arribar al fetus. Poden provocar un creixement més lent, parts prematurs i malformacions o alteracions en el desenvolupament del sistema nerviós.

L'hCG només la produeix l'embrió després d'haver-se implantat a l'endometri, uns 6-7 dies després de la fecundació. Abans, no n'hi ha i el test sortiria negatiu encara que hi hagués fecundació.
L'hCG fa que el cos luti no degeneri, així continua produint progesterona i l'endometri es manté.
Per això no hi ha menstruació durant l'embaràs.

La fase luteínica dura uns 14 dies i la menstruació arriba el dia 32 + 1, així que l'ovulació cau cap al dia 32 - 14 = 18 del cicle (no pas el 14).
Un espermatozoide que entri 5 dies abans de l'ovulació encara pot fecundar: 18 - 5 = 13. L'òvul viu fins al dia 18 o 19.
Hi ha risc d'embaràs aproximadament entre els dies 13 i 19 del cicle.
Error típic: pensar que sempre s'ovula el dia 14.

Els gàmetes són cèl·lules sexuals amb la meitat de cromosomes: 23 cada un, tant l'òvul com l'espermatozoide.
En la fecundació se sumen: 23 + 23 = 46, el nombre normal d'una cèl·lula de l'espècie.
Si els gàmetes en tinguessin 46, el zigot en tindria 92 i el nombre es doblaria a cada generació. Per això els gàmetes es formen per un tipus de divisió (la meiosi) que redueix a la meitat els cromosomes.