Exercicis dels regnes dels éssers vius — Biologia i Geologia 1r ESO

Que la seva cèl·lula no té nucli (són procariotes). La dels altres regnes sí que en té.

Pràcticament pertot: a l'aire, a l'aigua, al sòl, sobre la pell i dins del nostre cos. Són els éssers vius més abundants.

No fan fotosíntesi. Aconsegueixen l'aliment absorbint la matèria d'altres éssers vius o de les seves restes.

Pertanyen al regne dels monera (bacteris).
Són organismes unicel·lulars procariotes: les seves cèl·lules no tenen nucli.

El regne de les plantes.
Autòtrof vol dir que fabrica la seva pròpia matèria orgànica a partir de matèria inorgànica (aigua, sals minerals i CO₂), aprofitant l'energia de la llum.

El nom científic té dues paraules (nomenclatura binomial).
La primera, Homo, és el gènere (amb majúscula inicial).
La segona, sapiens, és l'espècie (amb minúscula).

Les angiospermes.
Són les plantes amb flors, que produeixen fruits que protegeixen les llavors. Les molses i les falgueres no en tenen.

Són heteròtrofs: absorbeixen els nutrients de la matèria orgànica del medi on viuen (restes, éssers morts o altres éssers vius).
Per això els bolets creixen sobre troncs, fullaraca o terra rica en matèria orgànica.

Per exemple, les algues (unicel·lulars o pluricel·lulars) i els protozous, com l'ameba o el paramecí.

Regne, classe, gènere, espècie.
Cada grup inclou grups més petits dins seu: l'espècie és el nivell més concret.

Al pas 1 mirem el nucli: el bacteri no en té, així que triem 1a. La clau ens porta directament als Moneres. El bacteri pertany al regne dels moneres.

S'assemblen en que tots dos són unicel·lulars i molt petits. Es diferencien en el nucli: el bacteri no en té (moneres) i l'ameba sí (protoctists).

S'assemblen en que tots dos tenen cèl·lules amb nucli i molts són pluricel·lulars. Es diferencien en que la planta fa fotosíntesi i el fong no, i en que la planta fabrica el seu aliment mentre que el fong l'absorbeix d'altres éssers vius.

La molsa és una molsa (petita, sense vasos de debò, viu en llocs humits); la falguera és una falguera (té vasos però no fa flors); el roser és una planta amb flor (fa flors i fruits amb llavor). La pista clau és si tenen vasos i si fan flors.

Llevat: fongs. Pi: plantes. Escherichia coli: monera. Ameba: protoctists. Os: animals.

Tenen el mateix gènere, Panthera, així que són animals emparentats i semblants.
Però són espècies diferents (leo i tigris).

El llevat té nucli: 1b, passa a 2. No fa la fotosíntesi: 2b, passa a 3. Té paret cel·lular: 3a.
Regne dels fongs.

L'alga és del regne dels protoctists i la margarida del regne de les plantes.
La planta té arrels, tija i fulles formades per teixits diferents i viu fonamentalment a terra; l'alga és molt més senzilla, no té teixits ni òrgans i viu a l'aigua.

Beneficis: els bacteris ens ajuden a fer iogurt i formatge; els llevats fan pujar el pa; alguns fongs produeixen antibiòtics, com la penicil·lina.
Perjudicis: alguns bacteris causen malalties (com el tètanus), i alguns fongs fan malbé els aliments o causen infeccions (peu d'atleta).

Els bolets no són plantes: són fongs, un regne diferent.
Les plantes fan la fotosíntesi i fabriquen el seu menjar; els fongs no, són heteròtrofs i absorbeixen els nutrients.
A més, els fongs tenen una paret cel·lular diferent.

Pi: gimnosperma (llavors sense fruit).
Roser: angiosperma (flors i fruits).
Falguera comuna: falguera (té arrel, tija i fulles però no flors ni llavors).
Molsa: molsa (sense arrels, tiges ni fulles vertaderes).

Perquè et fan preguntes senzilles de dues respostes i, contestant-les una a una segons el que observes, et van guiant fins al grup correcte sense necessitat de saber-ne el nom d'entrada.

Perquè alguns bolets són verinosos i poden fer molt mal o fins i tot matar, i sovint s'assemblen molt als comestibles; per tant, si no estàs segur del tipus, no te'l pots jugar.

Perquè fabriquen aliment amb la fotosíntesi i estan a la base de les cadenes alimentàries, i perquè alliberen l'oxigen que necessiten molts éssers vius per respirar.

Els noms comuns canvien segons la llengua i el lloc, i un mateix nom pot servir per a espècies diferents.
El nom científic és igual per a tothom, a tot el món, i amb dues paraules identifica una sola espècie. Així s'eviten confusions en la comunicació científica.

Els virus no estan formats per cèl·lules: són paquets molt senzills de material genètic dins d'una coberta.
Només es reprodueixen dins de cèl·lules d'altres organismes i no fan les funcions vitals per si mateixos.
Per això no es consideren éssers vius com la resta.

B és més semblant a A.
La classificació és jeràrquica: com més nivells comparteixen, més emparentats i semblants són. A i B comparteixen regne, fílum i classe; A i C només el regne.

Semblança: les cèl·lules de tots dos tenen nucli (són eucariotes) i paret cel·lular.
Diferència 1: les plantes són autòtrofes (fan la fotosíntesi) i els fongs són heteròtrofs.
Diferència 2: les plantes tenen cloroplasts i clorofil·la; els fongs, no.

Pregunta 1: té cèl·lules sense nucli? Sí: bacteri. No: passa a la pregunta 2.
Pregunta 2: fa la fotosíntesi? Sí: pi. No: bolet.
El bolet té nucli (no passa pel bacteri) i no fa la fotosíntesi, per tant acaba a «bolet».

Comprovem el total: 48 + 30 + 24 + 12 + 6 = 120.
Plantes: $\tfrac{48}{120} = 40$%. Animals: $\tfrac{30}{120} = 25$%. Fongs: $\tfrac{24}{120} = 20$%. Protoctists: $\tfrac{12}{120} = 10$%. Monera: $\tfrac{6}{120} = 5$%.
Domina el regne de les plantes (40%) i el menys abundant és el dels monera (5%).
Comprovació: 40 + 25 + 20 + 10 + 5 = 100%.