Exercicis de la hidrosfera — Biologia i Geologia 1r ESO

És salada, i no la podem beure perquè té massa sal.

1. Evaporació (l'aigua del mar es converteix en vapor). 2) Condensació (el vapor forma núvols). 3) Precipitació (cau la pluja o la neu).

Per exemple: els abocaments de les fàbriques, els plàstics i els adobs dels camps (també l'oli i les aigües brutes sense depurar).

L'aigua es congela a 0 °C i bull a 100 °C (a nivell del mar).

Líquid a vapor: evaporació.
Vapor a líquid: condensació.
Líquid a gel: solidificació (congelació).

Un aqüífer és una formació de roques que guarda aigua subterrània entre els seus porus i esquerdes.
D'allà es pot extreure aigua amb pous.

El punt on neix és el naixement (o font) i el punt on acaba és la desembocadura, que pot ser al mar o en un altre riu.

Pluja, neu i calamarsa (pedra).
Cadascuna depèn de la temperatura de l'aire per on cau l'aigua.

Una glacera és una gran massa de gel que es forma per l'acumulació i compactació de neu durant molts anys.
Se solen trobar a les muntanyes altes i a les zones polars.

Per exemple: beure i cuinar, dutxar-se o rentar-se, rentar la roba i la vaixella, i tirar la cadena del vàter.

Dolça: aigua del riu, gel de la glacera i aigua del llac. Salada: aigua de l'oceà.

El vapor d'aigua que ha pujat de l'evaporació arriba a dalt, on fa fred. En refredar-se, es condensa i es transforma en moltes gotetes molt petites: el conjunt d'aquestes gotetes és el núvol.

Potabilitzar és fer l'aigua bona per beure (a la potabilitzadora, abans d'arribar a casa). Depurar és netejar l'aigua bruta que ja hem fet servir (a la depuradora, després d'usar-la, abans de tornar-la al riu).

Multipliquem el que gasta cada dia pels dies del mes: 130 per 30. Com que 130 per 3 són 390, 130 per 30 són 3900. La família gasta 3900 litres en un mes.

Restem el que gasta la dutxa al que gasta el bany: 150 menys 40 són 110. Estalvies 110 litres cada vegada que et dutxes en lloc de banyar-te.

Busquem el 70% del 3%: 3 · $\tfrac{70}{100} = 2{,}1$%.
Per tant, aproximadament el 2,1% de tota l'aigua del planeta és gel d'aigua dolça (glaceres i casquets polars).

El sòl del bosc és porós i té vegetació, i l'aigua es filtra i alimenta els aqüífers.
L'asfalt i el formigó són impermeables: l'aigua no s'infiltra, corre per la superfície (escorrentia) i arriba de cop als carrers i rius.
Això augmenta el risc d'inundacions i recarrega menys l'aigua subterrània.

Les plantes absorbeixen aigua del sòl amb les arrels i en deixen anar una gran part en forma de vapor per les fulles: és la transpiració.
Aquest vapor se suma al que s'evapora del mar i del sòl, i es condensa després en núvols.

En un dia (24 h): 5 · 24 = 120 litres.
En una setmana (7 dies): 120 · 7 = 840 litres.
Comprovació: 5 · 24 · 7 = 840 L.

Primer es capta l'aigua del riu o embassament, després es filtra per treure partícules, a continuació es desinfecta amb clor per eliminar els microorganismes i, finalment, es distribueix per les canonades fins a les cases.
Ordre: captació, filtració, desinfecció, distribució.

Les onades les provoca principalment el vent que bufa sobre la superfície del mar.
Les marees les provoca l'atracció gravitatòria de la Lluna (i, en menor part, del Sol) sobre l'aigua dels oceans, que fa pujar i baixar el nivell del mar periòdicament.

Perquè la major part d'aquesta aigua dolça està congelada als pols o amagada sota terra; la que és fàcil d'agafar (rius i llacs) és només una petita part d'aquest 3%.

Perquè l'aigua no es crea ni desapareix: només canvia d'estat i de lloc (s'evapora, es condensa, precipita i torna al mar), i el mateix recorregut es repeteix una vegada i una altra amb la mateixa aigua.

a) 35 g/L · 2,5 L = 87,5 g de sal.
b) 140 $\tfrac{g}{35}$ $\tfrac{g}{L} = 4$ L d'aigua de mar.
Comprovació: 35 · 4 = 140 g.
En evaporar l'aigua, la sal es queda: és el que es fa a les salines.

És fals.
Part de l'aigua de la pluja s'infiltra al terra i forma aigües subterrànies, que es mouen lentament, poden sortir a la superfície en forma de fonts i alimentar rius, o arribar al mar.
Així, també hi participa.

Consum diari: 25 000 · 130 = 3 250 000 L = 3250 $\text{m}^{3}$.
Aigua disponible: 6,5 · 1 000 000 = 6 500 000 $\text{m}^{3}$.
Dies: 6 500 $\tfrac{000}{3250} = 2000$ dies (uns 5,5 anys).
Comprovació: 3250 · 2000 = 6 500 000 $\text{m}^{3}$.

Els adobs porten molts nutrients que arriben al llac amb la pluja. Aquests nutrients fan créixer en excés les algues.
Quan les algues moren, els descomponedors les consumeixen i gasten molt oxigen de l'aigua. Els peixos i altres éssers vius poden morir per manca d'oxigen.
És la contaminació per excés de nutrients (eutrofització).

La gota cau com a neu i s'acumula a la muntanya (sòlid).
Amb la calor de la primavera, la neu es fon i passa a líquid (fusió).
L'aigua baixa per les rieres i arriba a un riu (escorrentia), i pel riu arriba fins a la desembocadura al mar.
Des del mar, una part s'evaporarà i el cicle continuarà.

1) Puja el nivell del mar (el gel de les terres fermes s'afegeix a l'oceà), i es poden inundar zones costaneres i illes baixes.
2) Es perd aigua dolça emmagatzemada: les glaceres alimenten rius i, quan desapareixen, hi pot haver menys aigua en èpoques de sequera.
També es perden hàbitats d'animals polars.

Aixeta oberta: 12 · 2 = 24 L cada cop; 24 · 3 · 30 = 2160 L al mes.
Aixeta tancada: 1 · 3 · 30 = 90 L al mes.
Estalvi: 2160 - 90 = 2070 L al mes.
Comprovació: (24 - 1) · 90 = 2070.