Exercicis de l'atmosfera — Biologia i Geologia 1r ESO

Primer la troposfera (la de baix, on vivim) i després l'estratosfera (a sobre, on hi ha la capa d'ozó).

De cremar combustibles (carbó, petroli, gasolina): cotxes, fàbriques, calefaccions i centrals elèctriques.

El gas més abundant és el nitrogen (un 78%).
El gas que necessitem per respirar és l'oxigen (un 21%).

Termòmetre: temperatura.
Pluviòmetre: pluja recollida.
Anemòmetre: velocitat del vent.
Baròmetre: pressió atmosfèrica.

Per exemple: proporciona l'oxigen per respirar i el diòxid de carboni per a la fotosíntesi; filtra part de les radiacions del Sol; suavitza les temperatures entre el dia i la nit i ens protegeix dels meteorits, que es cremen en entrar-hi.

A la troposfera, que és la capa més pròxima a la superfície.
Hi ha uns tres quarts de tot l'aire i s'hi formen els núvols.

L'anticicló, que té pressió alta, porta cel serè i bon temps.
La borrasca té pressió baixa i porta núvols, pluja i sovint vent.

El vent és aire en moviment.
Es produeix perquè hi ha diferències de pressió: l'aire es mou de les zones d'alta pressió (anticiclons) cap a les de baixa pressió (borrasques).

Gasos d'efecte hivernacle: el diòxid de carboni (CO₂) i el metà (CH₄).
L'efecte hivernacle és el fenomen pel qual alguns gasos de l'atmosfera retenen part de la calor que desprèn la Terra, i l'escalfen.

Per exemple: utilitzar més el transport públic, la bicicleta o anar a peu en comptes del cotxe; fer servir energies renovables; reduir la calefacció de combustibles fòssils; plantar arbres.

Tot l'aire suma el 100%. Si el nitrogen és el 78% i l'oxigen el 21%, junts fan 78 + 21 = 99%. El que falta fins a 100 són els altres gasos: 100 - 99 = 1%. Per tant, els altres gasos són l'1%.

a) Estratosfera (hi ha la capa d'ozó). b) Troposfera (és on passa el temps). c) Estratosfera (els avions hi volen perquè és més estable). Resum: troposfera = b; estratosfera = a i c.

a) Temps (parla de demà, un moment concret). b) Clima (parla de com és normalment durant tot l'any, molts anys). c) Temps (aquest matí, ara mateix). Resum: temps = a i c; clima = b.

El total és la suma dels tres dies: 12 + 0 + 18 = 30 litres per metre quadrat. La mitjana diària és el total dividit pels 3 dies: 30 dividit entre 3 és 10. Per tant, han caigut 30 litres per metre quadrat en total, amb una mitjana de 10 litres per metre quadrat i dia.

Fals. Són dos problemes diferents. El canvi climàtic és l'escalfament del planeta per l'excés d'efecte hivernacle (massa diòxid de carboni). La capa d'ozó és un escut que ens protegeix dels raigs ultraviolats; el seu forat és un altre problema. No s'han de confondre.

Per exemple: que es fon el gel dels pols i puja el nivell del mar, i que el temps es torna més extrem (més sequeres, més onades de calor, tempestes més fortes). N'hi ha prou amb dues d'aquestes.

La pressió depèn del pes de l'aire que tenim a sobre.
Com més amunt estem, menys aire queda per sobre del nostre cap i menys pesa, per això la pressió és menor.
Un altre efecte és que l'aire és menys dens i hi ha menys oxigen per respirar.

Amplitud tèrmica = màxima - mínima = 24 - 9 = 15 °C.
Mitjana aproximada = (24 + 9) / 2 = 33 / 2 = 16,5 °C.

És la pluja que arrossega àcids que s'han format quan els òxids de sofre i de nitrogen (de la combustió de carbó, petroli i gasolina) reaccionen amb l'aigua de l'aire.
Efectes: perjudica els boscos, acidifica rius i llacs i malmet monuments i edificis.

El 21% de 50 és 50 · $\tfrac{21}{100} = 10{,}5$ $\text{m}^{3}$ d'oxigen.
Comprovació: la resta (79%) és 39,5 $\text{m}^{3}$, i 10,5 + 39,5 = 50.

La roba s'asseca perquè l'aigua s'evapora i passa a vapor d'aigua a l'aire.
Si l'aire és sec, pot admetre més vapor; i amb vent, l'aire humit que hi ha prop de la roba s'emporta i és substituït per aire més sec.
Per això s'asseca més de pressa.

Perquè ens protegeix dels raigs ultraviolats del Sol, que són perillosos (poden causar cremades i malalties). Fa d'escut i sense ella la vida a la superfície seria molt més difícil.

Perquè confon temps i clima. Un dia concret de fred és temps atmosfèric, i el temps canvia contínuament. El clima (i el canvi climàtic) es mira amb dades de molts anys, no amb un sol dia. Un dia fresc no diu res sobre la tendència del clima.

L'efecte hivernacle natural és el que fan gasos com el CO₂ i el vapor d'aigua des de sempre: mantenen la Terra a una temperatura mitjana d'uns 15 °C. Sense ell, seria un planeta gelat i molt hostil per a la vida.
L'intensificat apareix perquè les activitats humanes (combustibles fòssils, tala de boscos) afegeixen molt CO₂ i altres gasos. Retenen més calor i la temperatura global puja: és el canvi climàtic.

1030 hPa és més que 1013 hPa: pressió alta, anticicló. L'aire baixa, no es formen núvols i el temps és assolellat i estable.
990 hPa és menys que 1013 hPa: pressió baixa, borrasca. L'aire puja, es refreda i forma núvols, de manera que és previsible pluja i vent.

Estalvi per km: 120 - 30 = 90 g.
Km al mes: 20 · 22 = 440 km.
Estalvi total: 90 · 440 = 39600 g = 39,6 kg de CO₂.
Comprovació: cotxe 120 · 440 = 52800 g i autobús 30 · 440 = 13200 g; 52800 - 13200 = 39600 g.

Els CFC pugen a l'estratosfera i allà destrueixen les molècules d'ozó. Així, la capa d'ozó es fa més prima i deixa passar més radiació ultraviolada, que és perjudicial per a la pell i els ulls.
El Protocol de Montreal (1987) va prohibir progressivament aquests gasos. Gràcies a això, la capa d'ozó s'està recuperant poc a poc.

En realitat, com més amunt, menys aire hi ha: l'aire és menys dens i la pressió més baixa, perquè la gravetat el manté més a prop de la superfície.
Per això a gran altura hi ha menys oxigen en cada alenada i els alpinistes poden tenir mal d'altura; a les muntanyes més altes s'han d'ajudar amb ampolles d'oxigen.

Mostra la funció protectora de l'atmosfera: el meteorit s'escalfa per fregament amb l'aire i es desintegra abans d'arribar a terra (només els més grans arriben a la superfície).
La Lluna no té atmosfera que la protegeixi, de manera que els meteorits xoquen directament i en deixen les marques, els cràters.

En un anticicló l'aire és estable: baixa i no puja, i gairebé no hi ha moviment vertical.
Sense vent, els contaminants que emeten cotxes i calefaccions no es dispersen ni se'n van, i es queden a prop del terra.
La concentració va augmentant i forma una capa de contaminació. La pluja o el vent ajuden a netejar-la.