Exercicis de la geosfera — Biologia i Geologia 1r ESO

Un sòlid natural amb una composició fixa. Per exemple, el quars (o la sal, o el ferro).

El mineral és una sola peça amb composició fixa (com el quars); la roca és un conjunt de minerals ajuntats (com el granit).

Magmàtiques (per exemple, el granit).

De fora cap a dins: escorça, mantell i nucli.
L'escorça és la capa més fina i superficial, on vivim; el nucli és la capa central.

Roques magmàtiques (per refredament del magma), sedimentàries (per acumulació i enduriment de sediments) i metamòrfiques (per transformació d'altres roques amb pressió i temperatura elevades).

El magma és roca fosa a l'interior de la Terra.
Quan surt a la superfície per un volcà passa a dir-se lava.
La lava, en refredar-se, es solidifica i forma roca.

El granit és una roca formada per tres minerals: quars, feldspat i mica.
S'hi veuen a ull nu com a grans de colors diferents.

El nucli està format sobretot per ferro i una mica de níquel.
La part externa del nucli és líquida i la part interna és sòlida.

Vol dir que s'ha format a partir d'una altra roca (la calcària) que ha sofert altes pressions i temperatures a l'interior de la Terra, sense arribar a fondre's.
Aquesta transformació canvia el seu aspecte i la seva estructura.

El magma s'acumula a la cambra magmàtica, puja per la xemeneia i surt a l'exterior pel cràter.
Ordre: cambra magmàtica, xemeneia, cràter.

El mantell. L'escorça és molt prima en comparació.

És tou, perquè els minerals durs no es deixen ratllar amb l'ungla.

Fem servir d = $\tfrac{m}{V}$: $\tfrac{80}{20} = 4$. La densitat és 4 g/cm³.

Calculem cada densitat amb d = $\tfrac{m}{V}$. Primer mineral: $\tfrac{90}{30} = 3$, o sigui 3 g/cm³. Segon mineral: $\tfrac{100}{20} = 5$, o sigui 5 g/cm³. El segon és més dens, perquè 5 g/cm³ és més que 3 g/cm³.

És una roca sedimentària (com la calcària).

El granit es fa servir per construir i per fer terres o escultures; la calcària serveix per fabricar ciment.

Si ratlla el gípsum, és més dur que 2.
Si la calcita el ratlla, és menys dur que 3.
La seva duresa està entre 2 i 3.

La densitat és massa dividida per volum, així que el volum és V = $\tfrac{m}{d}$.
V = 156 $\tfrac{g}{5{,}2}$ g/cm³ = 30 cm³.
Comprovació: 5,2 · 30 = 156 g.

Es converteix en una roca metamòrfica.
Si arribés a fondre's formaria magma, i quan es refredés donaria una roca magmàtica.
Per exemple, la calcària es transforma en marbre.

Basalt: magmàtica (lava refredada).
Gres: sedimentària (grans de sorra units).
Pissarra: metamòrfica (s'origina per transformació de l'argila).
Calcària: sedimentària.

L'epicentre és el punt de la superfície de la Terra que queda just a sobre del lloc on es genera el terratrèmol, anomenat hipocentre.
Els danys solen ser més greus a l'epicentre i a prop seu, i van disminuint a mesura que ens allunyem.

Perquè hi ha minerals diferents que poden tenir un color molt semblant, i també un mateix mineral pot presentar-se en colors diferents. Per això cal fixar-se també en la duresa, la brillantor i altres propietats.

El granit es forma quan el magma es refreda molt lentament a l'interior de la Terra: els cristalls tenen temps de créixer i són grans.
El basalt es forma quan la lava arriba a la superfície i es refreda ràpidament: els cristalls no tenen temps de créixer i són molt petits.

1) L'erosió trenca i desgasta la roca en fragments.
2) Aquests fragments (sediments) són transportats per l'aigua o el vent.
3) Es dipositen en capes a llocs més baixos (sedimentació).
4) Les capes s'endureixen i es cimenten: apareix la roca sedimentària.

Té raó que tots dos estan formats bàsicament pel mateix mineral, la calcita (carbonat de calci).
Però no són el mateix: la calcària és sedimentària i el marbre és metamòrfic, perquè s'ha format de la calcària amb pressió i temperatura elevades.
Això canvia l'estructura i l'aspecte: el marbre té cristalls units, i és més dur i compacte.

El volum és el que ha pujat l'aigua: 65 - 40 = 25 mL = 25 cm³.
Densitat: d = m / V = 67,5 / 25 = 2,7 g/cm³.
És molt propera a la del quars (2,65 g/cm³), així que podria ser quars, però caldria comprovar també la duresa i altres propietats.

Impactes: destrucció del paisatge i de la vegetació, i pols i soroll que afecten l'entorn i la població propera. També es poden contaminar les aigües.
Mesura: restaurar la zona un cop acabada l'explotació (replantar i modelar el terreny) i reciclar els materials de construcció per extreure'n menys.

S'estudien les ones sísmiques que generen els terratrèmols.
Aquestes ones viatgen per l'interior de la Terra i canvien de velocitat i de direcció segons el material que travessen.
Registrant-les als sismògrafs, els científics dedueixen on hi ha canvis de material i, per tant, les capes.

A ratlla els altres dos, així que és el més dur. B ratlla C, així que B és més dur que C.
Ordre de menys a més dur: C, B, A.
Talc (1), quars (7) i diamant (10): C és el talc, B el quars i A el diamant.

És una roca sedimentària, la calcària.
Està feta de carbonat de calci (calcita), que fa efervescència amb l'àcid.
Es va formar al fons d'un mar: es van acumular en capes restes de petxines i fang, que després es van endurir. Els fòssils ho confirmen.