PAU Llengua catalana i literatura 2019 · Juny · Sèrie 1 · Exercici 1 (Opció A)

OPCIÓ A Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit. Mossèn Gaspar netejà amb calma les ulleres, va treure tabac, el polsà i esperà l’esternut allibera­ dor. Va reprendre després la lectura començada i se submergí aviat en l’harmonia dels versos llatins. Llegia Horaci. Un somriure li pujava als llavis, i hi havia als seus ulls una ombra de recança. Digué, tot pessigant-se amb suavitat les galtes vermelloses: —El meu desig també fóra aquest: una llenca de camp on hi hagués un hort. I prop del mas, una font d’aigua contínua. I a més d’això, una mica de bosc. Va alçar la mirada, i els ulls varen reposar en la blavor del mar. Un oreig de setembre entrà per la finestra oberta i portà al front de mossèn Gaspar la consolació d’una prometença llunyana. Una papallona escampava per la cambra el polsim de les ales. Refilà un canari, brunzí una mosca vironera, tocaven hores al campanar de l’església veïna. Mossèn Gaspar caigué altre cop en la meditació. Tornà a mormolar: —I prop del mas, una font d’aigua contínua. Era de mitjana edat, alt, ni massa gras ni massa magre, lleugerament esquenut. Duia una sotana vella, molt sargida, per sota de la qual se li endevinaven les calces, d’un vellut modest i desllustrat. Mossèn Gaspar no vivia content, el turmentava una secreta angoixa. Feia molts anys que era rector a marina, i mai no s’hi havia arribat a acostumar. Perquè ell no va néixer ran del mar. Ell es crià enmig de torrenteres i de cingles, a l’alta muntanya, on no creixen oliveres, ni llimoners, ni tampoc el raïm. Terres de blat i de castanyers, de fesols, de freixes i nogueres. L’aigua amarava els prats, plens d’herbes, de vimeteres i pollancres. A l’hivern, les vetlles vora la llar i el pas de la neu fins a la porta. A l’estiu, els corns de la sega tardana i el misteri dels focs sota la nit estrellada. A la tardor, la caça del senglar i la festa del patró sant Martí. A la primavera, el conreu del terròs i els tons del verd renascut als arbres. Lladrar de gossos, ric-ric de grills, esbufecs d’òlibes, de mussols, de xots, de ducs, de milo­ ques. I les postes resplendents, aquelles postes que no oblidaria mai, la claror d’un silenci romput per les esquelles del ramat que pastura. —I a més d’això, una mica de bosc. Mossèn Gaspar paladejava les paraules amb golafreria. Es veia vorejant un camí polsós, solitari, voltat de cims i de grisor d’alzines. Una roca pelada, com d’esquena d’ase. I al fons, feixes de secà i de regadiu i l’ajocada quietud de la masia. Capvespre, recolliment. Ell entrava sense dir res i s’asseia al banc de pedra del portal. I després les salutacions, el renill de l’euga, l’espessor de la llet de la vaca acabada de munyir i les tallades regalimoses de la xíndria, que esborraven dels rostres la suor del treball de la tarda. Va ser despertat per una veu. La majordona se li atansà: fresca, encara no madura, enllardufada de tafaneria. Un home el volia veure. Mossèn Gaspar preguntà distretament: —Un pescador? Salvador Espriu. «Mossèn Gaspar». A: Laia. Barcelona: Edicions 62, 1996, p. 31-32 1. Comprensió lectora  [4 punts en total] 1.1. Després de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses. [0,5 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,1 punts; per les qüestions no contestades, no hi haurà cap descompte.] Vertader Fals a) Mossèn Gaspar llegia Ovidi. b) Les galtes de mossèn Gaspar eren vermellenques. c) Mossèn Gaspar era rector d’un poble de muntanya. d) La festa de sant Martí és a l’hivern. e) La majordona de mossèn Gaspar era molt xafardera. 1.2. Trobeu en el text els cinc mots que poden funcionar com a sinònims dels mots següents. [0,5 punts] a) Vent: b) Murmurejar, murmurar: c) Prim: d) Assaboria: e) Esmorteït, apagat: 1.3. Escriviu el referent dels pronoms següents, marcats en negreta en el text. [0,5 punts] a) «Mossèn Gaspar netejà amb calma les ulleres, va treure tabac, el polsà i esperà l’esternut alliberador»: b)

OPCIÓ A Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit. Mossèn Gaspar netejà amb calma les ulleres, va treure tabac, el polsà i esperà l’esternut alliberador. Va reprendre després la lectura començada i se submergí aviat en l’harmonia dels versos llatins. Llegia Horaci. Un somriure li pujava als llavis, i hi havia als seus ulls una ombra de recança. Digué, tot pessigant-se amb suavitat les galtes vermelloses: —El meu desig també fóra aquest: una llenca de camp on hi hagués un hort. I prop del mas, una font d’aigua contínua. I a més d’això, una mica de bosc. Va alçar la mirada, i els ulls varen reposar en la blavor del mar. Un oreig de setembre entrà per la finestra oberta i portà al front de mossèn Gaspar la consolació d’una prometença llunyana. Una papallona escampava per la cambra el polsim de les ales. Refilà un canari, brunzí una mosca vironera, tocaven hores al campanar de l’església veïna. Mossèn Gaspar caigué altra cop en la meditació. Tornà a mormolar […]