PAU Llengua catalana i literatura 2019 · Juny · Sèrie 1 · Exercici 2 (Opció A)

2. Expressió escrita  [3 punts en total] 2.1. Reescriviu el fragment següent del text canviant els temps verbals en passat per for­ mes de present. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals que modifiqueu. [1 punt] «Era de mitjana edat, alt, ni massa gras ni massa magre, lleugerament esquenut. Duia una sotana vella, molt sargida, per sota de la qual se li endevinaven les calces, d’un vellut modest i desllustrat. Mossèn Gaspar no vivia content, el turmentava una secreta angoixa. Feia molts anys que era rector a marina, i mai no s’hi havia arribat a acostumar. […] Mossèn Gaspar paladejava les paraules amb golafreria. Es veia vorejant un camí polsós, solitari, voltat de cims i de grisor d’alzines.» 2.2. En el text s’explica que mossèn Gaspar enyora el paisatge d’alta muntanya on es va criar. Si haguéssiu de triar entre el mar o la muntanya, per quin dels dos us decantaríeu? Escriviu un text ben estructurat, de cent vint-i-cinc a cent cinquanta paraules, en què exposeu els criteris de la vostra tria. [2 punts]

2. Expressió escrita [3 punts en total] 2.1. Reescriviu el fragment següent del text canviant els temps verbals en passat per formes de present. La redacció resultant ha de contenir tota la informació inclosa en el fragment. Subratlleu en els dos textos les formes verbals que modifiqueu. [1 punt] Era de mitjana edat, alt, ni massa gras ni massa magre, lleugerament esquenut. Duia una sotana vella, molt sargida, per sota de la qual se li endevinaven les calces, d’un vellut modest i desllustrat. Mossèn Gaspar no vivia content, el turmentava una secreta angoixa. Feia molts anys que era rector a marina, i mai no s’hi havia arribat a acostumar. [...] Mossèn Gaspar paladejava les paraules amb golafreria. Es veia vorejant un camí polsós, solitari, voltat de cims i de grisor d’alzines. És de mitjana edat, alt, ni massa gras ni massa magre, lleugerament esquenut. Du/Duu una sotana vella, molt sargida, per sota de la qual se li endevinen les calces, d’un vellut modest i desllustrat. Mossèn Gaspar […]