PAU Llengua catalana i literatura 2006 · Setembre · Sèrie 4 · Exercici 1 (Opció B)

Opció B Llegiu aquest text i responeu a les qüestions següents. D’HOMER ALS HOMÈRIDES, I VICEVERSA La literatura grega comença, per a nosaltres, amb dos poemes èpics extensos, la Ilíada, que té 15.693 hexàmetres, i l’Odissea, que en té 12.007. Els antics atri- buïen aquests dos poemes, juntament amb altres –també narratius de matèria mítica, o sigui, igualment èpics–, a un tal Homer de qui no sabien res del cert: dubtaven sobre la seva cronologia i discutien sense resultat sobre on havia nas- cut. Els més atents destacaven les diferències entre ambdós poemes i miraven d’explicar-se aquest fet col·locant la Ilíada en la jovenesa del poeta i guardant per a la seva senectut l’Odissea. Els dubtes i les discussions dels antics, que implicaven altres problemes, relatius a la composició i a la dicció de les diferents parts i del total, han estat represos pels moderns, que els han convertit, tot al llarg d’inexhauribles rius de tinta, en totes les llengües de cultura, en l’anomenada qüestió homèrica. Molts han seguit el curs d’aquests rius i n’han especificat els punts decisius, amb re- sums còmodes, per a estudiosos i curiosos, de manera que no caldrà que ens hi entretinguem aquí. Ara, sí que m’és imprescindible assenyalar que, encara que només fos com a orientació, d’ençà d’un determinat moment aquesta qüestió va poder ser presentada com un debat, com una polèmica, entre unitaris i analistes, amb conseqüències que ultrapassaven la filologia i la història perquè incidien sobre la lectura dels poemes. I que, de fet, per arribar a trobar una sortida a aquesta qüestió ha calgut, des de fa quasi un segle, que s’anés imposant entre els hel·lenistes, gràcies als treballs de M. Parry i d’altres, la idea de l’oralitat dels poemes homèrics. Els analistes es remetien a evidències sobre contradiccions en el si de cada poema, a fets sorprenents d’estructura, per negar-ne la unitat; analitzaven a fons cada passatge, afinaven les subtileses de l’anàlisi sobre fets d’ordre lingüístic i historicoarqueològic, amb aquesta finalitat. Les parts no els deixaven veure el tot. Per un altre costat, els unitaris volien, a la llum del conjunt de cada poema, il·lu- minar-ne les zones de foscor o fer com si no hi fossin; per a ells Homer era un poeta en sentit modern, assegut a la seva taula de treball, com si fos Virgili o Tasso, escrivint des del començament fins a la fi. El total els encegava. Si avui podem dir que la consideració dels poemes concrets ens priva de parlar d’unitat en sentit modern, però que cada poema té una unitat que és con- dició del seu altíssim valor poètic, això és degut en part als estudis sobre l’oralitat de la poesia homèrica. Ha estat mantingut, darrerament, que la qüestió homèri- ca podia liquidar-se perquè, malgrat la difusió oral de la matèria de cada poema, quan es va escriure, en la forma en què ens ha arribat, era «l’obra d’un únic, grandíssim poeta». Carles Miralles, Homer, 2005 1. COMPRENSIÓ 1.1. Aprofitant la informació fornida pel text, expliqueu succintament, en no més de sis línies, en què ha consistit l’anomenada «qüestió homèrica». [1 punt] 1.2. En el text hi ha algunes incidències de la primera persona gramatical. Con- sidereu les següents: [1 punt] a) per a nosaltres b) no caldrà que ens hi entretinguem aquí c) Ara, sí que m’és imprescindible assenyalar d) Si avui podem dir que la consideració dels poemes concrets ens priva de parlar Se us demana que, per a cadascuna d’aquestes quatre incidències, expli- queu quin abast l’autor vol donar a la referència indicada per la dita primera persona gramatical. 1.3. El significat dels pronoms febles següents, que també trobareu subratllats en el text, es pot identificar gràcies a la presència, en el text, d’un mot o sintagma que els fa d’antecedent: [1 punt] a) i l’Odissea, que en té 12.007 b) pels moderns, que els han convertit c) per negar-ne la unitat d) El total els encegava Se us demana que anoteu, en el quadernet de respostes, per a cada pro- nom feble, l’antecedent que

OPCIÓ B 1. 1.1. La qüestió homèrica és la polèmica, ja plantejada pels antics i represa amb força pels moderns, sobre l’autoria de la Ilíada i l’Odissea. Els analistes, posant èmfasi en les diferències i contradiccions dels poemes, no creien que fossin d’un autor únic; els unitaris, sí, i consideraven Homer com un poeta en sentit modern. La solució de la qüestió, que s’ha anat imposant entre els hel·lenistes, es basa en la idea que els poemes, d’origen divers i difusió oral, van passar a l’escriptura en mans d’un únic gran poeta. Si el resum es considera correcte i prou complet: 1 punt. Si el resum es considera correcte però no prou complet: 0’75 punts. Si el resum es considera correcte però clarament incomplet: 0’5 punts. Si el resum té algun defecte greu però recull informació pertinent: 0’25 punts. 1.2. a) Primera persona plural, aquest “nosaltres” sembla referir-se a tots els hereus de la cultura occidental (entre els quals figuren, evidentment, l’autor i els seus lectors). b) Prim […]