PAU Llengua catalana i literatura 2006 · Juny · Sèrie 1 · Exercici 1 (Opció A)

Opció A PAU. Curs 2005-2006 Llegiu aquest text i responeu a les qüestions següents. LA PLAÇA DEL DIAMANT [fragment del capítol XXV] L’endemà, a casa dels meus senyors, vaig trencar un vas i me’l van fer pagar per nou això que ja estava una mica esquerdat. Quan vaig arribar al pis, carregada amb les veces, cansada que no podia més, em vaig haver d’aturar i tot davant de les balances dibuixades a la paret, que quan estava cansada era on se m’aca- bava l’alè. Vaig clavar un parell de castanyes al nen sense raó, i va plorar, i la nena, quan el va veure plorar, també es va posar a plorar, i ja érem tres, perquè jo també em vaig posar a plorar i els coloms parrupejaven i quan va arribar en Quimet ens va trobar amb la cara rajant llàgrimes i va dir que només li faltava aquesta. –Tot el dematí encerant i tapant forats de corc i arribo a casa i en comptes de trobar-hi la pau i l’alegria, trobo plors i drama. I el més calent a l’aigüera. I va agafar els nens d’una revolada i els va aixecar enlaire agafats només per dalt d’un braç i els va passejar així pel corredor, amunt i avall, un a cada mà, i jo li vaig dir que a veure si els volia trencar els braços, i va dir que si no s’acabaven els plors els tiraria daltabaix del carrer. I per acabar em vaig empassar el mal i vaig rentar la cara als nens i també em vaig rentar la cara jo i no li vaig dir que havia trencat un vas i que me l’havien descomptat perquè hauria estat capaç d’anar a trobar els amos i armar-los un bullit de mil dimonis. I va ser aquell dia que vaig dir-me que s’havia acabat. Que s’havien acabat els coloms. Coloms, veces, abeuradors, covadors, colomar i escala de paleta, ¡tot a passeig! Però no sabia com… Aquest pensament se’m va quedar per dins del cap com una brasa. I mentre en Quimet esmorzava amb les cames cargolades en els barrots de davant de la cadira i tot d’una en va descargolar una i va dir tot fent moure el peu que potser tenia com una mena de caliu al genoll que li es- calfava els ossos, jo pensava en l’acabament del poble dels coloms i tot el que en Quimet em deia m’entrava per una orella i em sortia per l’altra com si, d’ore- lla a orella, se m’hi acabés de fer un forat. Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant, 1962 1. COMPRENSIÓ 1.1. Feu un resum del text en no més de sis línies. [1 punt] 1.2. Identifiqueu, dins el fragment inicial subratllat, que s’estén des de «L’ende- mà, …» fins a «… se m’acabava l’alè.», tots els mots gràcies als quals es posa de manifest: a) que el text és una narració en primera persona; b) que el narrador és una dona. [1 punt] 1.3. En el text hi predominen clarament les formes verbals de mode indicatiu corresponents a temps de passat, però també s’hi troben algunes formes d’indicatiu que no són de temps passat. Se us demana: a) que identifiqueu aquestes formes i digueu de quin temps gramatical són; b) que caracterit- zeu el fragment de text on figuren les formes que hàgiu identificat, contra- posant-lo a la resta del text. [1 punt] 1.4. En el paràgraf central, que s’inicia amb «I va agafar…» i acaba amb «… de mil dimonis.», hi ha un bon nombre d’oracions que connecten amb l’oració precedent mitjançant la conjunció i. [1 punt] Doneu resposta a les qüestions següents: a) ¿Quina relació hi ha, en general, entre els fets referits per cadascuna d’aquestes oracions i els fets referits per l’oració que la precedeix? b) ¿Quina intenció creieu que tenia l’autora en recórrer a un ús tan abun- dant de la conjunció i?

OPCIÓ A 1. 1.1. La Colometa torna a casa carregada amb les veces i molt nerviosa, perquè els senyors li han fet pagar un vas que ja estava esquerdat. Pega al nen sense raó, i tots dos, junt amb la nena, es posen a plorar. En Quimet, que acaba d’arribar, afegeix incomprensió masclista als plors de la família. Arran d’aquest episodi la protagonista veu clar que ha d’acabar amb els coloms. Encara no sap com s’ho farà, però la idea se li fica al cap i ja no pensa en altra cosa, sorda a tot el que li diu el marit. Si el resum es considera correcte i prou complet: 1 punt. Si el resum es considera correcte però no prou complet: 0’75 punts. Si el resum es considera correcte però clarament incomplet: 0’5 punts. Si el resum té algun defecte greu però recull informació pertinent: 0’25 punts. 1.2. a) “meus”, “vaig trencar”, “me’l”, “vaig arribar”, “podia”, “em vaig haver”, “estava cansada”, “se m’acabava”; b) “carregada”, “cansada que no podia més”, “quan estava cansada” Si la resposta a a) comprè […]