PAU Llengua catalana i literatura 2006 · Juny · Sèrie 3 · Exercici 1 (Opció B)

Opció B Llegiu aquest text i responeu a les qüestions següents. ELS OCELLS DE BOSC Dins l’espessor dels boscos no hi ha el nombre d’ocells que de bell antuvi hom pensa trobar-hi. S’hi pot caminar llargues estones no veient-ne cap, sentint de tant en tant, això sí, una fina piuladissa als cims dels arbres, però sense veure, a causa del brancatge, els ocells que la produeixen. De sobte, el crit del picot verd ressona potent en la silenciosa boscúria; un gaig xerroteja uns breus instants des del roure més proper a nosaltres, i desapareix tot seguit; més enllà, un menut raspinell s’enfila voltant per un tronc; i, poca estona després, aquest món buit d’ocells s’anima quan se senten els crits de les mallerengues que recorren en bandades tots els indrets del bosc, cercant amb una gran lleugeresa els insec- tes a l’extrem dels branquillons més minsos. L’ocell fuig del bosc, perquè estima per damunt de tot la llum del sol i els espais oberts, que li permeten de volar i de fugir dels perills. Els grans ocells no van al bosc ombrívol; per a agafar els insectes de la fusta els cal poder recórrer minuciosament l’escorça, com fan els picots, i el laberint de troncs i de branques impedeix a molts ocells de rapinya d’empaitar al vol llurs preses. Per aquestes raons hom observa que on més abunden els ocells és precisa- ment a les vores i a les clarianes del bosc. Hi ha, però, algunes espècies adap- tades a la vida als boscos, car hi troben un refugi segur i un rebost sempre pro- veït. Gairebé tots aquests ocells són sedentaris, i molt rarament surten del límit marcat pels arbres. Diferenciats per llur fauna ornitològica, podem distingir dos tipus de boscos a Catalunya: el pirinenc i el mediterrani. Les grans masses pirinenques de pi negre i d’avet, que formen l’estatge bos- cat de la serralada, guarden a recer algunes interessants espècies, pròpies del centre i del nord d’Europa, les quals cercaríem endebades en altres boscos de la nostra terra. Aquestes espècies són: l’extraordinari gall salvatge (Tetrao uro- gallus), la miloca (Aegolius funereus), el raspinell pirinenc (Certhia familiaris), el gran picot negre (Dryocopus martius), el rar picot garser dorsiblanc (Deudrocopos leucotos), i el trencanous (Nucifraga caryocatactes), que alguns hiverns arriba des dels boscos centreeuropeus. L’altre tipus de bosc, que hem denominat mediterrani, és sec, i el componen alzines, roures i pins. S’estén pel Principat, llevat del nord-est, per València, Ma- llorca i Eivissa; hi predominen les pinedes i s’hi fan les savines. Menorca, en canvi, resta pràcticament desproveïda de boscos. Viuen en aquestes arbredes el picot verd (Picus viridis) i petites espècies forestals, com són el raspinell (Certhia brachydactyla), el trencapinyes (Loxia curvirostra), la mallerenga emplomallada (Parus cristatus) i la mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus). Joaquim Maluquer i Sostres, Els ocells de les terres catalanes, 2a ed. ampliada, 1973 1. COMPRENSIÓ 1.1. Feu un resum de no més de sis línies que reculli les idees principals amb què s’estructura el text. [1 punt] 1.2. A més d’usar amb precisió els noms dels ocells a què es refereix, l’autor també fa servir un bon nombre de substantius per descriure diverses carac- terístiques de l’hàbitat vegetal en què els ocells es mouen (p. ex.: boscos, arbres, troncs, branques). [1 punt] Se us demana: a) que identifiqueu, dins els tres primers paràgrafs del text, quatre altres substantius d’aquesta mena, diferents dels donats com a exemples, i els anoteu en el quadernet de respostes; b) que, de cada substantiu seleccionat, o bé n’expliqueu el significat o bé en doneu un sinònim. 1.3. Com és senzill de comprovar, una gran majoria de les formes verbals per- sonals del text són de tercera persona, i totes les de tercera persona són de present d’indicatiu. [1 punt] Se us demana: a) que justifiqueu com aquestes dues condicions predominants de les for- mes verbals personals són coherents amb la mena de text en què es troben; b) que ano

OPCIÓ B 1. 1.1. En els boscos no hi ha gaires ocells, i de fet s’hi pot caminar llargues estones sense veure’n cap. En general prefereixen els espais oberts que els permeten volar i fugir dels perills: per això, només abunden a les vores i a les clarianes del bosc. Segons els ocells que els poblen, a Catalunya hi ha dos tipus de boscos: el pirinenc i el mediterrani. El primer, fet de pins negres i avets, té espècies pròpies del centre i del nord d’Europa. El segon, amb alzines, roures i pins, es troba a tots els països catalans, llevat de Menorca. Si el resum es considera correcte i prou complet: 1 punt. Si el resum es considera correcte però no prou complet: 0’75 punts. Si el resum es considera correcte però clarament incomplet: 0’5 punts. Si el resum té algun defecte greu però recull informació pertinent: 0’25 punts. 1.2. a) Salvant alguna alternativa no prevista, els quatre noms seleccionats haurien de trobar- se entre els següents: brancatge, boscúria, roure, branquillons, fusta, e […]