PAU Llengua catalana i literatura 2005 · Setembre · Sèrie 3 · Exercici 1 (Opció A)

OPCIÓ A Llegiu aquest text i responeu a les qüestions següents. LES LLENGÜES MATERNES Al bell mig d’aquest claustre de columnes antigues, t’aboques a l’estanc rodejat de verdor, panxa a terra, les cames ben estirades, i contemples embadalit, amb les mans subjectant la vora gairebé fins a tocar l’aigua, la brillantor dels peixos vermells que neden aparentment aliens a la teva presència. No goses ficar-hi els dits perquè ja m’has sentit dir unes quantes vegades «no». Em mires un moment i, content de ser en aquest lloc, em preguntes: —Eh que aquesta és la meva virsitat, mama, eh que sí? —Sí Rida, sí, és la teva universitat. […] Hasiba, Khadija, Faisal, Fàtima, Najat... Qui ho havia de dir que totes havíem seguit línies paral·leles i que finalment ens havíem de trobar a la facultat. Tots nosaltres vam arribar aquí amb vuit o nou anys, alguns abans, vam créixer en un país que no era el nostre al principi i hem viscut les mateixes contradiccions, les mateixes incerteses, hem trobat a faltar una part de nosaltres mateixos, aquella que vam deixar al Marroc. Ara regirem entre crestomaties d’Emilio García Gómez, poesia dels ignorants, avars del Jurasan i regnes perduts per recuperar aquesta parcel·la que es va desprendre de nosaltres en algun indret d’aquest camí nostre que no és ni de primera ni de segona generació. I tu, fill? Que cercaràs entre les pedres d’aquest edifici antic quelcom per omplir el buit que deixarà el sistema educatiu en la teva formació? Voldràs aprendre la llengua àrab, encara que sigui a cops de diccionari i d’arrels irregulars? Al cap i a la fi, ni tan sols és la llengua dels teus pares, és la llengua dels opressors en un regne on l’amazic sempre s’ha considerat de segona categoria, llenguatge oral, només, bàrbars, ens diuen. ¿Et sentiràs ferit el dia que tornis al Marroc i aquells que ostenten el poder et parlin en la llengua del profeta, en la llengua del rei? Segurament menysprearan els nostres sons, però aquesta sensació no et serà desconeguda. La teva altra llengua materna, el català, fou en altres temps perseguida i menystinguda, no en va la teva mare les sent com dues llengües germanes. Espero que tard o d’hora puguis adonar-te que aquesta amalgama de codis lingüístics on creixes no és més que un enriquiment. Espero que, com la teva mare, aprendràs a estimar-te totes les llengües igual, patrimoni històric, llegat més antic de totes les civilitzacions, músiques que ens arriben de molt lluny i que hem de preservar. Sabràs que no hi ha idioma o dialecte millor o pitjor, tots serveixen per expressar els nostres sentiments, els desigs i les frustracions. Najat EL HACHMI, Jo també sóc catalana, 2004 1. COMPRENSIÓ 1.1. L’autora, en el text, hi és present com a personatge. Descriviu aquest personatge en no més de sis línies. [1 punt] 1.2. En el text es parla de tres llengües concretes. Digueu quines són i com hi són caracteritzades. [1 punt] 1.3. L’autora es dirigeix formalment a un destinatari privilegiat. Centrant-vos en el tercer paràgraf (el paràgraf que s’inicia amb «I tu, fill?»), seleccioneu alguns exemples de formes pronominals, adjectivals i verbals que es refereixen a aquest destinatari i escriviu un comentari breu sobre el paper del dit destinatari en el discurs de l’autora. [1 punt] 1.4. En el primer paràgraf hi predomina el temps present, de la mateixa manera que en el segon paràgraf hi predomina el temps passat i que en els paràgrafs tercer i quart hi predomina el futur. Expliqueu concisament a què corresponen aquests tres temps. [1 punt]

OPCIÓ A 1. 1.1. Es diu Najat, va emigrar del Marroc quan tenia vuit o nou anys i ara estudia en una universitat catalana i és mare d’un nen petit, el futur del qual la preocupa. Sent com a llengües germanes –i pròpies- l’amazic i el català, i considera com un enriquiment personal l’amalgama de codis lingüístics en què ella i el seu fill estan immersos. Estima totes les llengües igual, tant pel patrimoni històric i cultural de què cadascuna és dipositària com per la funció comunicativa i expressiva que tenen en comú. Si el resum es considera correcte i prou complet: 1 punt. Si el resum es considera correcte però no prou complet: 0’75 punts. Si el resum es considera correcte però clarament incomplet: 0’5 punts. Si el resum té algun defecte greu però recull informació pertinent: 0’25 punts. 1.2. L’àrab. Al Marroc, és la llengua dels opressors, del profeta i del rei. Altrament, és la llengua d’una gran cultura, objecte d’estudis lingüístics, filològics i literaris a la universitat. L’amazi […]