Salta al contingut

Comprensió lectora

PAU Llengua catalana i literatura 2005 · Setembre · Sèrie 3 · Exercici 1 (Opció B)

Enunciat

Enunciat de l'exercici 1 B de la PAU de Llengua catalana i literatura 2005 (setembre sèrie 3): OPCIÓ B Llegiu aquest text i responeu a les qüestions següents. EL PROGRAMA DE TRADUCCIÓ D’EL PERIÓDICO El programa d’El Periódico és…
Text de l'enunciat (transcripció automàtica)
OPCIÓ B Llegiu aquest text i responeu a les qüestions següents. EL PROGRAMA DE TRADUCCIÓ D’EL PERIÓDICO El programa d’El Periódico és tan i tan senzill, que acaba convertint-se en peculiar. Diuen els experts en lingüística computacional, i en aquesta taula n’hi ha uns quants, entre els quals no m’incloc, que existeix la traducció automàtica, la traducció assistida i la traductora d’El Periódico, que sembla que no és ni una cosa ni l’altra. Sigui com sigui, aquest programa que ens permet fer el diari cada dia funciona per comparació, mai per anàlisi. No té regles d’anàlisi gramatical ni regles lèxiques. I això és bo o dolent?, us preguntareu. Doncs, finalment, i contra tots els pronòstics que al seu moment es van formular, entre els quals ara sí que incloc el meu, és més bo que no sembla. El programa és, efectivament, molt beneit: davant de cada paraula- estímul reacciona sempre amb una mateixa paraula-resposta, sempre la mateixa, sense tenir en compte el context. No li demaneu intel·ligència morfològica ni sintàctica ni semàntica, només coneix l’ortografia i el lèxic que volem que conegui. Per no saber, no sap si una paraula és masculina o femenina, ni si és singular o plural, ni si és un substantiu o un adjectiu o una forma verbal o un adverbi o una preposició. (Posats a dir la veritat, l’únic que sap és com funcionen l’apòstrof i les contraccions. Són les úniques regles que té, i encara, perquè sap apostrofar mentre la regla catalana és regular, ja m’enteneu: la regla arrasa i ho apostrofa tot. I una essa és una essa: no pretengueu que distingeixi si és líquida o no. I com que sap que el famós la no s’apostrofa davant les is i les us, doncs no ho farà mai, per més tòniques que siguin aquestes is i aquestes us.) Però, precisament gràcies a aquesta simplicitat, en qualsevol moment del procés de producció es pot tenir accés directe i immediat als motius pels quals el programa ens ha servit un sintagma incongruent. Un disseny tan simple potencia la transparència dels resultats, i per tant fa més detectables les males traduccions. El programa té una base de dades amb més de 400.000 paraules en castellà, a cada una de les quals li correspon una paraula en català, i només una. Així de senzill. Si el programa acabés aquí, els editors tindríem bastant més feina, i potser hauríem de ser més dels que som i tot per poder enllestir les pàgines a l’hora convinguda. Però no acaba aquí. Al costat de l’esmentada base de dades de paraules, el programa disposa d’una base de dades de seqüències en castellà, a cada una de les quals li correspon una traducció catalana. Amb un exemple es veurà prou clar. Segons la base de dades de paraules, dos tarjetas són dos targetes, perquè hi té dos=dos i tarjetas=targetes. Segons això, estaríem condemnats a trobar-nos sempre dos targetes. L’única manera d’aconseguir que el programa faci bé la traducció de dos tarjetas (almenys en català central, que distingim entre dos i dues) és introduint a la base de dades de seqüències el sintagma dos tarjetas=dues targetes, i així successivament amb tots els substantius femenins comptables del diccionari de la llengua: dos mujeres=dues dones, dos camisas=dues camises, dos sillas=dues cadires, dos guitarras=dues guitarres, etcètera, etcètera, etcètera. Tres vegades etcètera. Perquè es vegi la magnitud del problema. Aquesta possibilitat d’introduir seqüències també ens soluciona els errors que comet la regla de l’apòstrof, i d’aquesta manera el programa acaba fent bé els casos no regulars: el iogurt, de Hudson, l’staff i l’illa. Ricard FITÉ, coordinador lingüístic de l’edició catalana d’El Periódico de Catalunya, «El programa de traducció d’El Periódico», dins II Jornades per a la cooperació en l’estandardització lingüística, Institut d’Estudis Catalans, 2002 1. COMPRENSIÓ 1.1. Expliqueu, en no més de sis línies, en què consisteix, és a dir, de quins elements disposa i de quins no, el programa de traducció d’El Periódico. [1 punt] 1.2. L’autor, tot i considerar el program

Criteris oficials de correcció

Criteris oficials de correcció de l'exercici 1 B de la PAU de Llengua catalana i literatura 2005 (setembre sèrie 3)
Text dels criteris (transcripció automàtica)
OPCIÓ B 1. 1.1. El programa té dues bases de dades. Una primera de paraules, amb més de 400.000 mots en castellà, a cadascun dels quals correspon un sol mot en català. I una segona base de seqüències de mots en castellà, també amb les corresponents traduccions una per una en català. Altrament, el programa no disposa de regles d’anàlisi gramatical ni de regles lèxiques. Les úniques regles que té són la de l’apostrofació (que tanmateix no preveu els casos excepcionals) i la de les contraccions. És, doncs, un programa molt senzill. Si el resum es considera correcte i prou complet: 1 punt. Si el resum es considera correcte però no prou complet: 0’75 punts. Si el resum es considera correcte però clarament incomplet: 0’5 punts. Si el resum té algun defecte greu però recull informació pertinent: 0’25 punts. 1.2. És precisament per la simplicitat, per la manca d’«intel·ligència», és a dir, pel fet de no tenir cap capacitat d’analitzar gramaticalment pel seu compte els textos que ha de traduir, […]

Resolució pas a pas

Encara no hi ha resolució pròpia verificada d'aquest exercici. Mentrestant, tens els criteris oficials de correcció a sobre. Si tens dubtes, pregunta'ls al xat de la Sala d'estudi.

Font: enunciat i criteris de correcció oficials de les PAU 2005 de Catalunya, publicats per la Generalitat de Catalunya (universitats.gencat.cat) i les universitats catalanes. La resolució pas a pas és pròpia de L'Acadèmia de Vic.

Altres exercicis d'aquest examen

Tots els exercicis de Comprensió lectora · PAU de Llengua catalana i literatura