PAU Llengua catalana i literatura 2005 · Juny · Sèrie 1 · Exercici 1 (Opció A)

OPCIÓ A Llegiu aquest text i responeu les qüestions següents. ODA A ESPANYA Escolta, Espanya, –la veu d’un fill que et parla en llengua –no castellana: parlo en la llengua –que m’ha donat la terra aspra; 5 en ‘questa llengua –pocs t’han parlat; en l’altra, massa. T’han parlat massa –dels saguntins i dels qui per la pàtria moren; les teves glòries –i els teus records, 10 records i glòries –només de morts: has viscut trista. Jo vull parlar-te –molt altrament. Per què vessar la sang inútil? Dins de les venes –vida és la sang, 15 vida pels d’ara –i pels que vindran; vessada, és morta. Massa pensaves –en ton honor i massa poc en el teu viure: tràgica duies –a mort els fills, 20 te satisfeies –d’honres mortals i eren tes festes –els funerals, oh trista Espanya! Jo he vist els barcos –marxar replens dels fills que duies –a que morissin: 25 somrients marxaven –cap a l’atzar; i tu cantaves –vora del mar com una folla. On són els barcos? –On són els fills? Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava: 30 tot ho perderes, –no tens ningú. Espanya, Espanya, –retorna en tu, arrenca el plor de mare! Salva’t, oh!, salva’t –de tant de mal; que el plor et torni feconda, alegre i viva; 35 pensa en la vida que tens entorn: aixeca el front, somriu als set colors que hi ha en els núvols. On ets, Espanya? –No et veig enlloc. No sents la meva veu atronadora? 40 No entens aquesta llengua –que et parla entre perills? Has desaprès d’entendre an els teus fills? Adéu, Espanya! Joan MARAGALL, «Oda a Espanya» (1898), Visions & Cants, 1900 1. COMPRENSIÓ 1.1. Com caracteritza, el poeta, l’Espanya a la qual es dirigeix? Doneu resposta a aquesta pregunta en no més de sis línies. [1 punt] 1.2. En la darrera estrofa el poeta fa seva una actitud diferent de la que expressa en l’estrofa anterior. Caracteritzeu les dues actituds i expliqueu per quin motiu el poeta passa de l’una a l’altra. [1 punt] 1.3. Entre els retrets, greuges o queixes que el poeta adreça a Espanya n’hi ha de motivats per escassetats o mancances (ex.: «en ‘questa llengua –pocs t’han parlat») o per excessos (ex.: «en l’altra, massa»). Identifiqueu quatre altres expressions del text que també denotin escassetat, mancança o excés, i anoteu- les en el quadern. [1 punt] 1.4. En les estrofes que van de la segona a la cinquena, hi apareix repetidament una arrel o lexema que es presenta, amb dos al·lomorfs o variants, formant part de diversos mots substantius, adjectivals i verbals. a) Digueu de quina arrel es tracta; b) anoteu en el quadern tots els mots en què l’arrel és present; c) expliqueu per què l’arrel sovinteja tant. [1 punt]

OPCIÓ A 1. 1.1. És una Espanya trista i decadent, perquè només viu de records i glòries del passat. És una Espanya que, obsedida per l’honor, envia a morir inútilment els seus fills, enlloc de preocupar-se que visquin bé. És una Espanya tràgica que l’únic que celebra són funerals i que, embogida, canta, quan el que hauria de fer és plorar. És una Espanya que ho ha perdut tot. És una Espanya tancada en ella mateixa, seguint la tradició de Castella, que no sembla capaç d’escoltar l’assenyada veu catalana del poeta. Si el resum es considera correcte i prou complet: 1 punt. Si el resum es considera correcte però no prou complet: 0’75 punts. Si el resum es considera correcte però clarament incomplet: 0’5 punts. Si el resum té algun defecte greu però recull informació pertinent: 0’25 punts. 1.2. En l’estrofa penúltima el poeta adopta una actitud relativament positiva, en el sentit que sembla acceptar la possibilitat que la seva interlocutora, Espanya, acabi fent cas dels precs i bons consell […]