PAU Llengua catalana i literatura 2005 · Juny · Sèrie 4 · Exercici 1 (Opció A)

OPCIÓ A Llegiu aquest text i responeu les qüestions següents. EL PREU Havent dinat, el meu pare acostuma a pronunciar alguna sentència. Solen ser frases lapidàries, llocs comuns que traspuen un gran respecte per valors com la feina ben feta, la paraula donada o la puntualitat, i una tendència a lamentar-se d’un món que, segons ell, ja no rutlla com abans. Fa anys, m’agradava discutir-hi amb arguments que el treien de polleguera. Ara que només el veig de tant en tant, en canvi, m’estimo més no atabalar-lo. Prou pena té, pobre. A l’hora del descafeïnat amb sacarina, quan comença a moure la cullereta en el sentit de les busques del rellotge, sé que està a punt de regalar-me un dels seus judicis. Avui, però, s’ha fet pregar una mica, fins que, com a coronament d’una explosió d’estossecs rogallosos, ha dit: «Tots tenim un preu», en el mateix to en què sol sentenciar: «El peix gros es menja el peix petit» o «Qui té el cul llogat no sempre seu on vol». Per variar, jo tenia pressa, i ens hem acomiadat a corre- cuita. Mentre el taxi em duia des de la residència a l’estació, la frase em ballava pel cap i m’impedia pensar en cap altra cosa. ¿Què havia volgut dir amb allò de «tots tenim un preu»? Un cop dins del tren que m’ha de dur a València, m’he preguntat quin deu ser, si és que en tinc, el meu preu. La possibilitat d’haver-me venut alguna vegada ha fet posposar la resposta. M’he regirat la biografia. No hi he trobat res sospitós. Vaig pagar-me els estudis treballant de nit. Un cop aconseguida la llicenciatura, vaig obrir consulta pròpia. M’he guanyat a pols la confiança d’una clientela que em permet mantenir un fill, una hipoteca, un cotxe i pagar la residència del pare. D’independència, doncs, me’n sobra, i he procurat conservar-la, fins i tot quan m’han proposat d’unir-me a projectes que potser m’haurien fet més ric però que m’haurien tret capacitat de decisió, llibertat i —encara que em sàpiga greu admetre-ho— protagonisme. Per la finestra del vagó, la ciutat desapareix, engolida per un mar d’onades esbravades. Si tots tenim un preu, ¿quin deu ser el meu?, torno a preguntar-me. Sergi PÀMIES, «El preu», L’últim llibre de Sergi Pàmies, 2000 1. COMPRENSIÓ 1.1. Feu un resum del text que no ocupi més de sis línies. [1 punt] 1.2. Comenteu el significat de les màximes següents: [1 punt] a) El peix gros es menja el peix petit. b) Qui té el cul llogat no sempre seu on vol. 1.3. Escriviu un sinònim o una expressió sinonímica per a cadascun dels mots o expressions següents, d’acord amb el que signifiquen en el text: [1 punt] traspuen rutlla em ballava pel cap em sàpiga greu 1.4. En el text hi apareixen subratllats els connectors discursius en canvi i doncs. Per a cadascun dels dos connectors, a) expliqueu-ne el significat; b) proposeu un mot o una expressió equivalent. [1 punt]

OPCIÓ A 1. 1.1. El pare del narrador acostuma a pronunciar sentències, a través de les quals manifesta un bon sentit convencional i tendeix a queixar-se del món actual. Abans al narrador li agradava de discutir-hi, però ara que el veu poc prefereix no atabalar-lo. Avui el pare n’ha dit una, «tots tenim un preu», que ha portat el narrador, mentre viatjava cap a València, a fer una mena d’examen de consciència que, en sortir-ne força ben parat, l’ha obligat a preguntar-se de nou, a falta d’una resposta basada en l’experiència, quin devia ser el seu preu. Si el resum es considera correcte i prou complet: 1 punt. Si el resum es considera correcte però no prou complet: 0’75 punts. Si el resum es considera correcte però clarament incomplet: 0’5 punts. Si el resum té algun defecte greu però recull informació pertinent: 0’25 punts. 1.2. a) Els poderosos sempre tenen les de guanyar i els humils les de perdre, etc. b) Quan una persona depèn d’algú altre, no té gaire llibertat, etc. Si el comenta […]